Dels 99 diputats de les Corts valencianes, 82 tenen molt clar a quin partit votarien a les eleccions catalanes d’aquest diumenge, 14 de febrer. Enamorats com estan dels seus partits, tots ells donarien suport a la formació de la qual són representants públics. O això diuen.
Així, els 27 diputats del PSPV votarien el socialista Salvador Illa, l’home gris que ningú no s’explicava com havia arribat a ministre i ara, malgrat els milers de morts de la pandèmia, sembla investit d’una aura d’estadista. Els 19 diputats del PPCV s’inclinarien pel simpàtic Alejandro Fernández, l’autèntica revelació de la campanya electoral, i això que no ha interpretat cap peça de Manolo Escobar, una de les seues grans especialitats. Els 18 diputats de Ciutadans, al seu torn, optarien per Carlos Carrizosa, l’aposta personalíssima d’Inés Arrimadas després de tallar-li el coll a Lorena Roldán en plena cursa electoral. Els 10 diputats de Vox farien costat a Ignacio Garriga, encara que no sàpiga si el pressupost de la Generalitat de Catalunya ascendeix a 27 milions o a 30.000. I els 8 diputats d’Unides Podem es decantarien, sens dubte, per Jéssica Albiach, tot proclamant que ella és la demostració fefaent de la fuga de cervells que pateix el País Valencià per culpa d’un model productiu sostingut per la rajola i els cambrers.
En canvi, no sabem què farien els 17 diputats de Compromís i la resta de càrrecs de la coalició valencianista, la tercera força al conjunt del país, que cogoverna la Generalitat i la Diputació de València i disposa de 744 regidors al llarg i ample del territori. En algun cas, es pot intuir amb facilitat la papereta que hi agafarien, però en d’altres, no està gens clar. I és que, efectivament, no emergeix una preferència clara, sinó de ben variades. Per aquest motiu hem decidit preguntar-los-ho directament, a alguns d’ells: a quin partit votarien aquest diumenge si estigueren censats a Catalunya i quina fórmula de govern de les que hi ha damunt la taula els resulta més atractiva?
Les respostes, com era de preveure, han sigut enormement diverses. També ho ha sigut —cosa legítima, d’altra banda— el grau d’evasió (o no) a les dues preguntes en qüestió. En la majoria dels casos, les ganes de retratar-se no eren elevades. Fins i tot s’ha produït alguna corredissa a l’estil d’Isabel Pantoja esquivant els paparazzi, però és cert que també hi ha hagut respostes més reposades, fruit d’una reflexió calculada. I una estranyesa generalitzada pel tema sobre el qual se’ls interrogava, arribant a formular alguna pregunta com a resposta: “I per què no em pregunteu a quin partit votaria a les eleccions murcianes o manxegues?”. Siga com siga, hem reproduït les opinions dels enquestats que han elaborat una contestació més raonada i aprofundida. D’altres, han preferit ser més concisos o han respost amb una jugada més pròpia del truc.
Vicent Marzà, per exemple, ha remès a la posició del seu partit —el Bloc Nacionalista Valencià— sobre la matèria. Una posició que no està fixada. Antigament hi havia una relació més que fluïda amb Convergència i Unió, però ja fa anys que les posicions més esquerranes del Bloc l’han allunyat bastant del món postconvergent. “En tot cas, tinc claríssim a quin partit votaria diumenge”, comenta el conseller d’Educació, Cultura i Esport, un castellonenc que va residir uns quants anys a Catalunya, exercint-hi com a professor. S’admeten apostes sobre la seua predilecció, però un dels partits cotitza molt baix.
La saguntina Teresa García, directora general d’Emprenedoria i Cooperativisme a la Conselleria d’Economia, es mostra igualment enigmàtica. “Desitge que els catalans puguen celebrar els comicis amb la major seguretat possible”, afirma aquesta militant del Bloc fent prevaldre la salut de tothom. “L’oferta política i la realitat sociopolítica catalana és diferent de la del País Valencià”, expressa a continuació, “però entenc que, d’una crisi com la que estem patint, s’ha d’eixir amb perspectiva de progrés i de manera cooperada”.
El diputat pegolí Josep Nadal, un dels independents de Compromís, ha decidit respondre, sense més explicacions, que el seu vot aniria a parar “al PdeCAT”. Sembla haver-hi optat per la ironia, però sense ni tan sols ganes de raonar-la.
I els altres? Aquestes han estat, una per una, les seues respostes.
ENRIC MORERA
El president de les Corts valencianes i del Bloc Nacionalista Valencià, Enric Morera, assegura no tenir “cap preferència” partidista a Catalunya i que no s’ha plantejat què votaria a les eleccions de diumenge. “Sempre he pensat el País Valencià en termes propis, però tinc amics a totes les bandes”, afirma en referència als partits catalans.
“M’agradaria que d’aquestes eleccions isquera un Govern que donara passes en favor d’una solució a un conflicte que és estrictament polític”, afegeix, “un Govern que, a més, puga mantenir una relació franca amb el nostre i permeta la cooperació conjunta”. Morera pronostica que guanyarà Junts per Catalunya però recomana “fugir de personalismes” a l’hora de bastir el nou executiu.
I aprofita l’avinentesa per llançar-li un missatge a Toni Cantó: “Ara que Ciutadans patirà una baixada sense precedents a la història política de Catalunya, potser prendrà consciència de la necessitat de reformar la llei electoral valenciana i rebaixar la barrera d’accés al 3%, una barrera que alguns vam patir en el passat i que és profundament injusta”.
RAFAEL CLIMENT
Conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball des de 2015, i amb un passat exitós com a alcalde de Muro (Comtat) en representació del Bloc Nacionalista Valencià, Rafa Climent no li demana massa al futur Govern català: “Que mantinga un bon feeling amb el nostre”. Sobre la preferència ideològica, que siga “progressista”, tal com ell votaria aquest diumenge. “No se m’acudiria votar un partit que no ho fora”.
Climent considera que, sobretot en les circumstàncies actuals, “les persones han d’estar al centre de les polítiques”. “Aquest ha estat l’eix de Compromís des del seu naixement, amb la voluntat de crear una societat més cohesionada i inclusiva”, sentencia.
FRAN FERRI
Diputat de Compromís a les Corts valencianes des del 2011, i síndic parlamentari des del 2015, Fran Ferri és un jove veterà del Bloc Nacionalista Valencià natural de Canals (Costera). “Fa molt que no seguisc la política catalana i no he llegit els programes dels diferents partits, però de segur que votaria un partit progressista”, es limita a dir. Lluny queden els temps en què Ferri visitava la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent.
“Com a persona molt compromesa amb els drets LGTBI que soc, voldria que el pròxim Govern català es posara les piles i impulsara polítiques netament progressistes en matèria d’ampliació de drets i de redistribució de la riquesa”. Respecte la fórmula de govern en concret, li semblaria “perfecte” un executiu “que no estiguera integrat per cap dels partits que tenen la seua seu a Madrid”.
AITANA MAS
La crevillentina Aitana Mas s’ha estrenat aquesta legislatura a les Corts i ho ha fet com a síndica adjunta. La legislatura passada va desenvolupar tasques de gestió com a directora general de Transparència i Participació a la conselleria que liderava Manuel Alcaraz. Tots dos formen part d’Iniciativa del Poble Valencià.
Mas es troba “molt desconnectada del que passa a Catalunya” però confia que els nous comicis òbriguen un període d’“estabilitat política”. Pensa que el debat polític “s’ha concentrat massa en l’independentisme” i ha descuidat, en paral·lel, “la mirada social”. “Espere que el Govern resultant de les urnes se centre, per fi, en les catalanes i els catalans”.
En aquest sentit, espera que es puga conformar “un Govern d’esquerres, molt diferent del que hi ha hagut fins ara, un Govern que per fi aporte l’estabilitat que cal i una bona dosi de diàleg”. La seua preferència és En Comú Podem “perquè és el referent clar d’Iniciativa del Poble Valencià a Catalunya”.
MÒNICA ÁLVARO
Vila-realenca i periodista de professió, Mònica Álvaro va estrenar-se a les Corts en 2015 i des d’aleshores oficia com a síndica adjunta. Forma part, a més, del corrent Bloc i País, la pota més reivindicativa del Bloc Nacionalista Valencià en qüestions nacionals. “Em sembla increïble que hi haja unes eleccions en plena tercera onada de la pandèmia”, comenta per començar.
Té claríssim què votaria aquest diumenge, però s’estima més de no revelar-ho. Álvaro, això sí, deixa anar que vol “un Govern progressista que deixe fora la dreta i l’extrema dreta de PP, Vox i Ciutadans, tot vetllant pels interessos catalans”.
Ara bé, entre un possible tripartit d’esquerres o un Govern netament independentista, Álvaro no es decanta per cap dels dos. “No, no em mulle, però reitere: vull que Catalunya progresse”, apunta. I una darrera qüestió: Junts per Catalunya i el PDeCAT compten com a partits de dreta? “D’extrema dreta és qui no defensa els interessos de Catalunya”, es limita a dir.
VERÒNICA RUIZ
La regidora responsable de l’àrea de Cultura, Memòria Democràtica, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Castelló de la Plana és Vero Ruiz, adscrita a Iniciativa del Poble Valencià. Ella tampoc no s’havia plantejat què votaria a Catalunya, però després de rumiar-ho una mica respon que dubtaria “entre Esquerra i En Comú Podem”. “A la CUP, el PSC i els partits de la dreta, de segur que no els votaria, llegiria a fons els programes d’ERC i En Comú Podem i ho decidiria després”, confessa.
Sobre les preferències del pròxim Govern, li agradaria que recollira “les diferents sensibilitats de l’esquerra, incloent-hi, òbviament, les que defensen el dret a decidir”. A Catalunya troba a faltar “més diàleg, més capacitat de pacte, més diversitat en el Govern… Més enriquiment des de la cogovernança”.
ENRIC NOMDEDÉU
El secretari autonòmic d’Ocupació de la Generalitat Valenciana i ja un clàssic del Bloc Nacionalista Valencià, Enric Nomdedéu, és dels que segueix la política —la que siga— més de prop. N’és un addicte. “He d’admetre, però, que aquesta és la vegada que he seguit de manera més distant les eleccions catalanes”, al·lega. Encara que una operació quirúrgica l’ha mantingut fora de joc uns dies, hi intervenen més factors: “Fa quatre o cinc anys que la política catalana em sembla de segona B”, explica en referència a la divisió futbolística que el seu estimat Club Esportiu Castelló va abandonar la temporada passada. “No recorde cap llei significativa que haja aprovat el Parlament en els últims temps”, assevera, “em sembla normal que debaten sobre la independència, però diria que els catalans ja no són un espill, com sí que ho eren abans”.
D’acord. Però quina papereta agafaria Nomdedéu, que a més és oriünd de Reus? “Doncs em mouria en el ventall dels partits independentistes i d’esquerres… Segurament Esquerra, tot i que no m’entusiasme, perquè no van ser prou clars abans del referèndum de l’1 d’octubre i tampoc no ho han estat després”.
Desitja un Govern “de perfil nacional” que obtinga millores en el camp social. En aquest sentit, advoca obertament per “un tripartit ERC-Junts-CUP que permeta bandejar algunes de les coses que em desagraden de Junts per Catalunya”. Al capdavall, anhela “un reequilibri de forces que potencie les polítiques d’esquerres”.
GERARD FULLANA
Regidor a Xaló (Marina Alta), però sobretot, portaveu de Compromís a la Diputació d’Alacant i militant del Bloc Nacionalista Valencià, Gerard Fullana és el fuet del president de la corporació provincial, el neozaplanista Carlos Mazón. En els seus anys d’estudiant de Periodisme a la UAB, va viure uns anys a Catalunya i va arribar-hi a votar. Enguany, no obstant, no té molt clar què faria.
“Votaria una formació d’esquerres i catalanista”, diu. “El catalanisme s’ha fet cada vegada menys transversal a la política catalana, els últims anys alguns partits progressistes han preferit abandonar-lo del seu discurs”. Del pròxim govern, siga quin siga, voldria “una priorització clara de les polítiques d’esquerres” i el compromís explícit de “pactar un procés democràtic legitimat per l’Estat que possibilite eixir de l’atzucac en què es troba actualment la política catalana”. Fullana considera que “ERC ha de forçar aquesta eixida dialogada i el PSC i Podem, afavorir-la”.
ÀGUEDA MICÓ
Provinent de l’Olleria (Vall d’Albaida), del cor del País Valencià, és la dona forta del Bloc Nacionalista Valencià. La coordinadora nacional. Renovarà aquest càrrec al congrés que va ajornar-se aviat farà un any i que se celebrarà, finalment, el pròxim mes de juny. “No és normal que les eleccions siguen aquest cap de setmana, això no afavoreix una participació elevada”, lamenta. “Ha sigut una jugada poc clara del PSC amb l’ajuda del PSOE”, opina, “però és important que la gent acudisca massivament a les urnes”.
Tanmateix, ella no es posiciona a favor de cap partit en concret. “Volem un Govern botànic a Catalunya”, respon com si es poguera trasplantar, “un Govern que faça polítiques d’esquerres, ecologistes, feministes i que defense els interessos de Catalunya”.
NATXO BELLIDO
“Que els catalans voten allò que els convinga més”, contesta Natxo Bellido, portaveu de Compromís a l’Ajuntament d’Alacant i membre destacat del Bloc Nacionalista Valencià al sud del país. Amb tot, ni que siga via Brussel·les, es posiciona del costat d’Esquerra. “Són els nostres aliats al grup del Parlament europeu, és la força d’allà dalt amb què el Bloc té més complicitats”, afegeix.
I quin tipus de Govern? Un tripartit d’esquerres? Un de netament independentista? “Desitge que l’escenari polític català avance per la senda del diàleg, el diàleg és l’única via per tal de resoldre un conflicte estrictament polític”, subratlla, “hem de ser molt respectuosos amb els afers catalans, és obvi que tinc les meues preferències, però ja tenim bastant amb les nostres coses”.
JUAN PONCE
Síndic adjunt del grup de Compromís, és la veu de Verds-Equo a les Corts, on ja acumula una dècada com a diputat. Si li pregunten per Catalunya, però, aquest ecologista de Vilamarxant (Camp de Túria) se sent orfe. “No sabria a qui votar, no veig cap opció verda clara”, es plany, “i em resulta difícil buscar una eixida alternativa”. En destaca “algunes apostes ambientals d’Esquerra i En Comú Podem, i ben poques del PSC”. Amb En Comú Podem, però, arrosseguen la mala experiència de la fugida de Juantxo López de Uralde d’Equo per tal de mantenir l’acta de diputat al Congrés sota la disciplina de la formació morada, en lloc de transitar de la mà d’Íñigo Errejón, com va decidir la majoria del partit.
Considera, en qualsevol cas, que “el procés ha perjudicat molt el País Valencià” i que Catalunya “necessita un Botànic”. Per això mateix, “saludaria la creació d’un tripartit ERC-PSC-ECP molt més que no la creació d’un tripartit indepe”. “Espere que les forces progressistes siguen capaces de posar-se d’acord”, sospira.
CARLES ESTEVE
Fa un any i mig que aquest farmacèutic amb botica pròpia a Tavernes Blanques és diputat a les Corts valencianes. Forma part d’Iniciativa del Poble Valencià i es desespera en contemplar el mapa polític català. És molt variat, però no li agrada: “Caldria fer-hi un Compromís o bé ressuscitar Iniciativa per Catalunya”, diu. Censura que En Comú Podem, on va inserir-se ICV, “no ha fomentat el cooperativisme polític”.
De cara a les eleccions del 14F, voldria que isquera escollit un Govern català que, per damunt de tot, “evite una repetició electoral”. Gira la vista enrere i enyora “la Catalunya que era punta de llança en polítiques socials, per exemple en matèria de joventut”. “Des de la crisi econòmica anterior, no obstant, Catalunya va perdre capacitat referencial, els governs d’Artur Mas van efectuar retallades molt severes i la ciutadania encara està pagant-les car”.
IGNASI GARCIA
Regidor de Neteja i Reciclatge, Transparència i Bon Govern a l’Ajuntament de Castelló de la Plana, Ignasi García és, també, diputat provincial de Compromís i militant actiu del Bloc Nacionalista Valencià. “No sé a qui votaria, estaria dubtós entre Esquerra i la CUP”, confessa. “Si visquera allà, segurament ja ho tindria clar, però des d’ací no he pogut seguir la campanya tant com voldria i tant com caldria, perquè hi ha molts castellonencs residint allà i mantenim molts interessos en comú, com per exemple el corredor mediterrani”.
A García, la portaveu del PP al consistori local, Begoña Carrasco, va dir-li “cachorro radical de la CUP” en un article publicat a la premsa. Diu que mantenen una relació afable des dels temps que van compartir institut, però ella no oblida els seus posicionaments en segons quins temes. “Voldria que hi haguera un Govern progressista i d’esquerres, cosa que exclou el PSC”, afirma ell. “Un Govern integrat per ERC, els Comuns i la CUP em semblaria perfecte”, precisa, “i si calguera, amb la incorporació de Junts per Catalunya”.
GLÒRIA TELLO
Regidora de Patrimoni, Recursos Culturals i Benestar Animal de l’Ajuntament de València, i diputada provincial responsable de teatres, el MuVIM i el premi Iturbi, Glòria Tello pertany a Iniciativa del Poble Valencià. Per afinitat amb els comuns, s’afanya a dir que el seu vot seria “per a Jéssica Albiach”.
Sobre la fórmula de govern, “jo apostaria per un Govern d’esquerres, tan necessari en aquests moments, que siga capaç d’anteposar les persones més necessitades i els animals, evidentment”. Un Govern “que tinga sensibilitat per la cultura i pels seus professionals, que entenga que ens trobem en una realitat en què, més que mai, hem de rescatar aquells ciutadans més necessitats i fer-ho a través de polítiques verdes, que són la garantia d’un desenvolupament sostenible”. Això es tradueix, ras i curt, en “un Govern d’esquerres de coalició”.
NATHALIE TORRES
En el mandat anterior, Nathalie Torres va ser sotsdirectora general de la direcció general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme. Ara és diputada a les Corts en representació del Bloc Nacionalista Valencià, on milita de fa anys després d’haver estat una referent destacada del Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA). “Ho tindria molt difícil per triar un partit a Catalunya, no he seguit cap debat atentament”, explica. “M’agradaria que a Catalunya hi haguera un Compromís i un Botànic que els vindrien la mar de bé en un context de crisi aguda com l’actual… Catalunya va ser referent en molts àmbits durant bastants anys, però el procés ho ha enterbolit tot”.
Igual com Morera, Torres espera que es consume la “baixada abrupta de Ciutadans que preveuen totes les enquestes” i que això “aplane el camí a la reforma de la llei electoral valenciana”.
PAPI ROBLES
Aquesta enginyera forestal nascuda a Múrcia i arrelada al Baix Segura és peça clau del Bloc Nacionalista Valencià al cap i casal. I no amaga les seues preferències: “Soc molt cupaire”, somriu. “M’agrada més la CUP que no Esquerra, he coincidit més amb ells a l’espai associatiu”.
Robles lamenta “el temps que ha perdut Catalunya, tots aquests anys, per impulsar unes polítiques d’esquerres valentes, no em sembla correcte que tot haja pivotat al voltant d’independència sí o independència no”. Per això, creua els dits perquè Catalunya “deixe enrere el blocatge” i “progresse en la regulació dels drets socials, un camp en què l’Estat espanyol, al seu conjunt, es troba prou endarrerit”.
XAVI RIUS
Regidor de Picanya (Horta) i diputat provincial de Cultura, Xavi Rius, d’Iniciativa del Poble Valencià, és un granota de pedra picada que aquests dies està emocionat davant la possibilitat que el seu equip dispute la final de Copa. Fa anys que la penya Tòtil, de què forma part, reclama la que el Llevant va guanyar l’any 1937, que la Reial Federació Espanyola de Futbol de moment es nega a reconèixer de manera oficial.
Rius és dels que parla clar, amb determinació, i en el tema català també ho fa: “Jo votaria la CUP, és el partit que agafa els dos eixos —el nacional i el social— de manera més decidida”. Subratlla que “la CUP és necessària” i somia “un Govern ERC-Junts-CUP-Comuns que faça polítiques netament esquerranes”. De qualsevol manera, recomana d’abandonar la via unilateralista “fins que l’independentisme no aconseguisca, si més no, el 60% dels vots”. Justifica la declaració de 2017 perquè “la gent estava molt envalentida”.
Troba que la cap de llista de la CUP, Dolors Sabater, “no és tan potent com ho eren els anteriors aspirants a la presidència de la Generalitat”, però queda compensat pel “perfil baix” que també atribueix a Pere Aragonès, el candidat d’Esquerra. “Al debat de TV3, Laura Borràs em va semblar la més sòlida dels tres”, reconeix. “Si Esquerra haguera pogut presentar Oriol Junqueras, hi hauria arrasat”, rebla per acabar.
MARIA JOSEP ORTEGA
Alcaldessa de Carlet (Ribera Alta) des de 2015 i diputada a les Corts a la legislatura passada, Maria Josep Ortega, una veu important del Bloc Nacionalista Valencià, no amaga per on van les seues preferències: “Si visquera a Catalunya ho tindria claríssim, votaria ERC perquè és el partit que defensa millor els interessos dels catalans”.
Sobre els integrants del futur Govern, en canvi, no es mostra tan concloent, però sí que dona pistes: “Qualsevol composició em semblarà bona sempre que tinga una visió d’esquerres compartida”. Això exclou Junts per Catalunya? “Junts no és massa d’esquerres, no seria l’opció que em satisfaria més”, sentencia.