Eleccions 14-F

El sobiranisme polític balear analitza les eleccions catalanes

Representants de Més per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa analitzen per aquest setmanari les condicions en que es votarà diumenge a Catalunya, el que els agradaria que passés, el que creuen que passarà i opinen sobre l'operació Illa. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El sobiranisme polític illenc -Més per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa - es mostra confiat en la victòria sobiranista a les eleccions catalanes d’aquest diumenge. Espera que el vot per correu matisi l’abstenció que, d’altra manera, podria fer malbé la consulta per mor de la pandèmia. Al parer d’aquest àmbit ideològic balear, obligar els catalans a votar en aquestes excepcionals circumstàncies és, com a poc, una irresponsabilitat de la justícia que així ho ha determinat, i per l’estil titlla l’operació de Pedro Sánchez de posar a l’exministre de Sanitat, Salvador Illa, al front del PSC-PSOE, una opció estratègica a la qual no atorguen esperances de governar.

Sobiranisme illenc i el 14-F. La primera consideració que al respecte dels comicis catalans fa el sobiranisme balear és que amb els indicadors epidemiològics molt per sobre dels que es patien a Galícia i País Basc quan s’ajornaren -el mes de març - les respectives eleccions, sense que ningú es queixés, a pesar que no existia previsió legal al respecte, indica que ha estat una irresponsabilitat insistir en convocar a urnes a Catalunya. En resum: s’hauria d’haver ajornat la cita fins que els dits indicadors fossin més favorables.

“En aquestes condicions no s’hauria d’haver votat però s’ha hagut de fet. Si algú pensa que això evitarà la victòria independentista, s’equivoca”, diu, contundent, Joan Ribas, d’Ara Eivissa.

A l’altra banda de l’arxipèlag, el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, explica que entén la decisió judicial, per una qüestió de literalitat de la llei: «No compartesc les teories que rere de l’obligació de votar hi ha una mena d’operació de l’Estat. No ho crec. Ho veig de forma més senzilla: els partits que fan part del Govern català no valoraren en el seu moment els riscos que implicava no tenir president. Entenc l’argumentació jurídica segons la qual un president té la capacitat de convocar i, com passà a Galícia i País Basc,la de poder desconvocar si hi ha acord polític, però com que a Catalunya no hi ha president, per tant no es pot desconvocar». Ara bé, això no lleva, diu Castells, que el fet que «s’hagi de votar en unes circumstàncies tan estranyes, enmig de la pandèmia, és una mostra de l’anormalitat en que es viu la política a Catalunya».

El senador en representació autonòmica balear Vicenç Vidal, de Més per Mallorca, es mostra més vehement en relació a mantenir la convocatòria a urnes enmig de la pandèmia: “el primer que cal dir d’aquestes eleccions és que no s’haurien d’haver celebrat. En aquestes condicions epidemiològiques no és normal que se celebrin. Més enllà de qui guanyi o de qui pugui formar govern entra dins d’allò molt probable -quan falten uns dies per arribar a diumenge – que hi hagi problemes a l’hora de constituir les meses electorals i només que existeixi aquesta possibilitat, que mai ha existit abans d’altres votacions, indica l’existència d’un element pertorbador que podria portar fins i tot a posar en dubte la legitimitat de resultat. El simple fet que existeixi tal possibilitat, per teòrica i potencial que sigui, demostra que els comicis no s’haurien d’haver celebrat. És aberrant que s’hagi obligat a votar en aquestes condicions en que vivim per mor de la pandèmia. La dada de la quantitat de gent que ha estat triada per estar a les meses i que presenta al.legacions per no haver d'anar-hi per por al virus ho diu tot».

El seu company de Més per Mallorca, el diputat al Parlament illenc Joan Mas, es mostra igualment crític amb la decisió de mantenir la convocatòria: “votar en aquestes circumstàncies és molt complicat. S’haurien d’haver ajornat les eleccions. Qui millor coneix la situació real de la pandèmia a Catalunya és el Govern de la Generalitat i va quedar clar que volia que s’ajornessin, cosa que indica clarament que les condicions en que es votarà diumenge no seran les adients. Però hi ha hagut interessos del poder en que es votés. I així ho han dictaminat els jutges”.

El desig que expressen en relació als resultats és unànime: volen que guanyin els sobiranistes, és clar, i millor si el primer partit d’aquest àmbit és el seu soci ERC. Mas diu que “crec que el que passarà serà que l’independentisme guanyarà les eleccions, obtindrà la majoria del Parlament i possiblement també la majoria dels vots i, per tant, hi haurà un president independentista. De quin partit serà? A mi m’agradaria que fos d’ERC perquè és la formació que millor representa la realitat i diversitat del Principat”. Des d’Eivissa, Ribas coincideix: “al meu entendre l’independentisme serà el vencedor i assolirà més del 50% dels vots. En conseqüència pens que hi haurà un Govern sobiranista. Respecte al partit que obtingui més vots esper - i crec que és raonable esperar-ho- que serà ERC i, per tant, serà el que encapçali el Govern, el que tingui la presidència”. El senador de Més per Mallorca confessa que «respecte als resultats el meu desig és que guanyin els companys d’Esquerra, per suposat. I si és necessari, que puguin governar amb els suports de la CUP i, si en necessiten més també dels Comuns, de Podem, d’aquesta manera s’asseguraria un Govern d’esquerra, progressista, sobiranista i que podria tenir com a horitzó una consulta per l’autodeterminació». Des de Menorca, Castells confia el seu desig: «el que m’agradaria que passés és que les forces sobiranistes assolissin la victòria, tinguessin una clara majoria. No vull entrar en quina formació de les dues grans sobiranistes hauria d’encapçalar el Govern».

Deixant a banda els sentiments i els desitjos, l’anàlisi més fred que fa cadascú dels consultats incideix en com afectarà als resultats la possible abstenció. Segons Joan Ribas, «es diu que l’abstenció afectarà negativament, ja veurem què passa, però estic segur que cap independentista deixarà de votar i, per tant, la victòria crec que és segura». Joan Mas troba que «és fàcil que l’abstenció sigui important, degut a aquestes circumstàncies en les que es fa votar. Em resulta difícil saber com afectarà, crec que dependrà molt de si és més intensa a unes zones que unes altres –les més urbanes o les menys- i, a més, també s’ha de tenir present que el vot per correu ha pujat moltíssims i això podria matisar la importància de l’abstenció que sense vot per correu possiblement sí que hagués estat un element bàsic per explicar el resultat». El senador Vidal assegura que «guanyarà aquell partit que es vegi menys afectat per les condicions d’anormalitat en que es votarà. És a dir que els seus votants es mobilitzin més al marge dels riscos d’anar a votar amb el virus»i insisteix en que «això dona idea de la irresponsabilitat, de l’aberració que és convocar les eleccions en aquesta situació». Castells veu el resultat «massa influït potencialment per l’abstenció. Ben bé podria ser que fos la baixa participació la que donàs un resultat o un altre, i això sempre és dolent. Caldrà veure finalment a quin dels dos bloc perjudica més. Blocs que, per una altra banda, els veig molt petrificats, per així dir-ho, sense transvasament de vot entre un i l’altre», tot i que posa en valor el fet que «ERC hagi fet l’aposta més intel·ligent, la d’intentar atreure’s nous votants sobiranistes, però ja veurem quin resultat en treu diumenge, d’aquesta estratègia».

Finalment, tots quatre pensen que rere la candidatura de Salvador Illa al front del PSC-PSOE hi ha una operació de Pedro Sánchez. El menorquinista Castells reconeix que «l’operació de posar a Illa al capdavant de la candidatura podria resultar ser un èxit (per a Sánchez), li pot anar bé perquè Illa té aquest posat com a de persona dialogant, que podria tendir ponts» però alerta sobre la naturalesa profunda dels socialistes: «estic ben segur que si el PSOE obté un bon resultat per als seus interessos i pot tornar a ser allò que és -i, de fet, ha estat sempre –, és a dir un dels partits del bloc del 155, ho tornarà a ser. No en tenc cap dubte. Si pot, tornarà ser el PSOE del 155».

Joan Ribas, d’Ara Eivissa, es mostra molt àcid contra «aquesta operació del PSOE de posar Salvador Illa al front de la candidatura». Al seu parer «és una maniobra molt bruta, que vol aprofitar la imatge que durant un any el ministre ha conreat a través de les seves contínues aparicions davant dels mitjans de comunicació per la pandèmia». Però assegura que en el fons l’operació és buida publicitat sense substància i que a l’hora de veritat és veurà que ha resultat ser «una ficció, un bluf que es desinflarà a les urnes i veurem com els vots el que diuen és que la victòria independentista és clara”. Per al diputat del Parlament balear Joan Mas,de Més per Mallorca, «el PSOE ha imposat Salvador Illa com a candidat per raons estratègiques electorals, cosa que per tractar-se del ministre de Sanitat en els moments en que estam, patint la pandèmia, és d’una majúscula irresponsabilitat». El senador del mateix partit, Vicenç Vidal, s’expressa quasi amb les mateixes paraules; primer reconeix que «és una pràctica habitual que un ministre es presenti a unes eleccions ics» però acte seguit assegura que «el que no és gens normal és que ho faci a Catalunya el ministre de Sanitat quan estam en plena pandèmia que provoca tants de morts, malalts i una situació social i econòmica tan greu».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.