El Parlament balear ha aprovat aquesta setmana, a instància de Més per Menorca, una Proposició No de Llei de reconeixement de la unitat lingüística del català i que la Cambra insti el Govern i les Corts espanyoles a fer el mateix. Podria semblar una obvietat. Però no és així. L’anticatalanisme illenc ha estat sempre molt combatiu contra la unitat lingüística. Ho va ser durant la Transició, però amb l’aprovació de l’Estatut, el 1983, que consagra el català com a llengua pròpia, i la llei de Normalització Lingüística, de 1986, pareixia que se li tancava la porta. José Ramón Bauzá demostrà que no era així, durant el seu Govern (2011-2015). No obstant, la derrota de l’anticatalanista Bauzá (2015) permeté pensar que el malson s’havia esvaït definitivament. Doncs no. Ara és Vox qui fa proclames anticatalanistes contínuament. I pitjor encara és que a pesar que el Govern de Pedro Sánchez té el suport de tota l’esquerra i el sobiranisme, no fa passes efectives a favor del plurilingüisme a l’Estat. Per tot això la Proposta de Més per Menorca té tot el sentit.
Contra la unitat del català. La unitat lingüística sempre ha estat combatuda per part de l’anticatalanisme illenc. D’ençà que amb la instauració de l’anomenada “preautonomia”, l’abril de 1978, es començà parlar d’un futur Estatut i com s’hi hauria de definir l’idioma propi, la polèmica va estar servida. Tot i que la Unió del Centre Democràtic (UCD) –partit majoritari entre 1977 i 1982 i que governà l’ens preautonòmic, el Consell General Interinsular - acceptà formalment la unitat lingüística, tenia importants càrrecs que no hi estaven d’acord. I més a la dreta, Aliança Popular (AP) la rebutjava directament. A partir de les eleccions generals de 1982, a les quals UCD s’enfonsà i AP es convertí en la segona força de Balears, el guanyador d’aquells comicis, el PSOE, liderà les negociacions per a obtenir un Estatut d’Autonomia de forma immediata. AP aleshores va fer batalla d’una simple coma. Una coma que es va fer famosa, en el debat polític illenc d’aquells moments (1982-1983). L’article tercer de l’Estatut diu: “La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.” La dreta va intentar que la coma que hi ha darrera la paraula “catalana” desaparegués. No era una anécdota. Si desapareixia del redactat, la llengua oficial a les Illes seria la catalana que es parla a cada illa i, així, s’hagués obert la porta a considerar que no fos el mateix idioma que el que es parla als altres territoris catalanoparlants. Finalment els intents de llevar la famosa coma van resultar inútils.
Amb l’Estatut aprovat semblava que s’havia guanyat la guerra al secessionisme lingüístic. Durant els anys anteriors, el gonellisme –de Pep Gonella, un personatge popular de les rondalles que era el beneït del poble i que fou utilitzat per Francesc de Borja Moll per referir-se despectivament als que combatien la unitat lingüística – havia intentat evitar el que finalment l’Estatut proclamava. Tot i així, dins d’AP –que guanyà les primeres eleccions autonòmiques i presidí el Govern – hi havia un sector furibundament anticatalanista que seguí donant guerra. Però els dirigents optaren per no obrir una guerra lingüística contra la unitat, es limitaven a no fer res a favor del català des de les institucions que controlaven. Quan el nacionalisme, els dos PSM –de Mallorca i Menorca-, exigí una llei de normalització del català, tant el socialisme, el PSOE, com el regionalisme, Unió Mallorquina, s’hi mostraren favorables. El PP, a la fi, després de molts de dubtes i discussions internes, optà per votar a favor de la llei de Normalització Lingüística, que s’aprovà l’abril de 1986, aviat farà 35 anys.
A pesar que AP i, després, el seu successor, l’actual PP –amb unes sigles o altres ha governat les Illes de 1983 a 1999, de 2003 a 2007 i entre 2011 i 2015- ha tingut sempre un sector anticatalanista que ha pressionat tot el que ha pogut per legislar en contra del català i de la unitat, en realitat poca cosa ha aconseguit. En els congressos del partit no ha estat mai majoritari, ha tingut com a molt el 30% dels suports. El famós Juan Ramón Bauzá, el més anticatalanistes dels líders conservadors, arribà a la presidència del PP amb el suport del sector regionalista que l’ajudà a vèncer el candidat anticatalanista, Carlos Delgado, que va obtenir un 28% dels vots. El que passà és que Bauzá, un pic guanyat el poder intern, traí els seus suports i adoptà el programa de Delgado, al qual, a més, va nomenar -quan es convertí en president- conseller de Turisme.
Bauzá, com és prou conegut, imposà el trilingüisme amb la voluntat d’arraconar el català a l’escola, la qual cosa, entre d’altres mesures impopulars, li suposà un moviment contrari que va anar creixent en magnitud i intensitat fins a la culminació que fou la manifestació més nombrosa de la història de les Illes, el setembre de 2013, amb unes 100.000 persones als carrers de les capitals baleàriques.
Després del fracàs de Bauzá, l’anticatalanisme en el si del PP va quedar molt tocat. El problema fou que s’organitzà fora del partit conservador amb la creació de Vox a partir del Círculo Balear, l’entitat social anticatalanista més activa. Al contrari de les altres formacions polítiques amb el mateix segell principal -la lluita contra el català- que sempre foren anècdotes electorals i que es quedaren a anys llum d’obtenir representació, Vox va assolir 3 diputats el 2019. Des d'aleshores aprofita la seva presència en el Parlament per fer proclames anticatalanistes contínuament.
Per una altra banda, el Govern espanyol, malgrat estar presidit pel PSOE amb suport de tota l’esquerra i el sobiranisme, segueix sense fer passes efectives –i ja va cap els tres anys, d’ençà la moció de censura- cap a assolir un vertader plurilingüisme de l’Estat. I per suposat també s’hi afegeix l’actitud de la justícia espanyola, que no entén sovint res de la diversitat lingüística, com ho demostra la delirant sentència del Tribunal Suprem prohibint que els governs de les Illes i del País Valencià es comuniquin en català.
Proposició aprovada. Així les coses, Esquerra de Menorca decidí passar a l’ofensiva política i presentà la referida Proposició No de Llei que fou aprovada en comissió aquesta setmana amb els vots a favor de Més per Mallorca, Més per Menorca, PI, Unides Podem i PSIB, l’abstenció del PP i Ciutadans i el vot en contra de Vox.
El text aprovat és el següent: “1. El Parlament de les Illes Balears reconeix la unitat de la llengua catalana, sense que aquest fet suposi menystenir altres denominacions existents. 2. El Parlament de les Illes Balears rebutja qualsevol mesura que imposi impediments normatius, administratius, tècnics o socials als ciutadans de les comunitats autònomes on el català (també en la seva denominació ‘valencià’) és oficial a fi de poder relacionar-se amb normalitat amb els ciutadans de la resta del domini lingüístic. 3. El Parlament de les Illes Balears insta els governs valencià, balear i català a treballar de forma conjunta amb els altres governs dels territoris que comparteixen la llengua catalana a fi d'afavorir la normalització de la llengua en tots els sectors i d'acord amb les línies mestres expressades a la Declaració de Palma, signada el 20 de febrer de 2017, i amb la voluntat d'estendre aquests principis als altres territoris del domini lingüístic. 4. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern d'Espanya i les Corts Espanyoles a reconèixer jurídicament la unitat de la llengua catalana, tal com està reconeguda en els àmbits acadèmic i científic, a fi de corregir els efectes de les polítiques públiques i l’actuació dels serveis i els ens que la qüestionen, i vetlar perquè cap institució pública o empresa privada de l'Estat espanyol no fomenti el secessionisme lingüístic en la seva activitat. 5. El Parlament de les Illes Balears acorda notificar els acords recollits en aquesta Proposició No de Llei al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat Valenciana i a les Corts valencianes, al Govern de les Illes Balears, al Govern d’Espanya, al Congrés dels Diputats i al Senat.”