Una cinquantena d'eurodiputats ha reclamat la dimissió de l'Alt Representant de la Unió Europea, Josep Borrell, per la seva darrera visita a Rússia. En una carta dirigida a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, acusen Borrell de causar "greus danys a la reputació de la UE" amb la seva reacció a la roda de premsa conjunta amb el ministre d'afers exteriors rus i a l'expulsió de tres diplomàtics europeus. També li retreuen haver anat a Moscou per "iniciativa pròpia" i titllen el viatge d "humiliant". La carta té el suport, sobretot, d'eurodiputats ultraconservadors polonesos i de populars dels països de l'est i del bàltic. L'eurodiputat de Vox, Herman Tertsch, també ha signat la missiva.
El centre del conflicte es troba en l’exigència que la Unió Europea va fer al Govern rus per alliberar l’opositor Aleksei Navalni, qui va ser detingut a mitjan gener només tornar a Moscou. La presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Ursula Von der Leyen, va emetre un comunicat per condemnar la detenció de l’opositor per part de les autoritats russes. Mentrestant, Josep Borrell, alt representant de la Unió Europea, exigia a Rússia respectar els seus drets i concloïa que «la politització de la justícia és inacceptable», segons deia a través de Twitter. La resta de màxims representants de les institucions europees, Charles Michel (president del Consell) i David Sassoli (Parlament) també es van expressar en aquest sentit.
Russian authorities must respect Alexei @navalny’s rights and release him immediately.
— Josep Borrell Fontelles (@JosepBorrellF) January 17, 2021
Politicisation of the judiciary is unacceptable.
Dues setmanes més tard, Rússia va retreure Borrell el fet d’haver qüestionat els tribunals del país «sense proves». I ho va fer a través del ministre rus d’Exteriors, Sergei Lavrov, qui es va expressar, concretament, contra Espanya, centrant-se en la figura de Borrell. Ho feia, a més a més, recordant el cas dels presos polítics catalans i dels exiliats, tot assenyalant que Bèlgica i Alemanya van llevar la raó als tribunals espanyols. «No qüestioneu les decisions del nostre sistema judicial», advertia Lavrov, que també denunciava el fet que Rússia havia estat assenyalada «sense proves» per fer possible el referèndum de l’1 d’octubre de 2017.
Lavrov insistia a més que les autoritats del seu país mai no s’havien expressat públicament contra les decisions judicials que afectaven el cas espanyol, suggerint que exigia el mateix respecte des de l’Estat espanyol, qui havia fet acusacions «arrogants» i «maleducades».
El següent episodi es produïa aquest divendres quan Borrell condemnava una altra decisió de l’Estat rus: l’expulsió de tres diplomàtics d’Alemanya, Suècia i Polònia del país, acusats d’haver participat en manifestacions que condemnaven l’empresonament de Navalni. El mateix divendres dia 5, la ministra d’Exteriors espanyola, Arancha González Laya, retreia al seu homòleg rus, Sergei Lavrov, que «a Espanya no hi ha presos polítics», i rebutjava els comparacions entre el cas Navalni i el dels presos polítics i exiliats catalans». Laya destacava que Espanya es troba entre «les 23 democràcies plenes al món» i que Rússia ocupa el rànquing 124 de 167 països.
Dilluns, Ursula Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, donava la raó a Espanya en aquesta disputa i condemnava el paral·lelisme entre el cas de Navalni i el dels presos polítics catalans. «Als estats membres de la UE hi ha suficient garanties com perquè els drets dels ciutadans siguen respectats», sentenciava. Alhora, Borrell condemnava l’expulsió dels diplomàtics per part de Rússia i acusava el país de no voler mantenir un diàleg constructiu amb Europa. Tot seguit, Alemanya i Suècia anunciaven represàlies contra el Kremlin i l’expulsió dels diplomàtics russos dels seus països.
És aquest episodi el que ha fet reaccionar l’extrema dreta per demanar la dimissió de Borrell del seu càrrec per haver «causat grans danys a la reputació de la UE» després de la resposta a l’expulsió dels tres diplomàtics europeus de Moscou.