El món del futbol ha viscut durant més de dues dècades en una bombolla aïllada de la societat, en una esfera idíl·lica que creixia exponencialment sense patir per una punxada que acabés amb la seva teòrica abundància. El monstre s’engrandia sense límits i els clubs feien inversions molt per sobre de les seves possibilitats, falsejant una realitat que la pandèmia del coronavirus ha situat a primera plana. Els equips gastaven una barbaritat de diners, mentre tancaven els números amb ben pocs milions de benefici. Una patinada i aquests mateixos números es convertien en vermells.
Les grans entitats futbolístiques europees, a excepció del Bayern de Munic i d’un Reial Madrid que ha fet tripijocs amb els seus comptes, han tancat l’any amb pèrdues. Algunes més elevades que d’altres, com les del Barça, que ha computat 97 milions d’euros negatius. Sense aficionats als estadis, amb els patrocinadors perdent diners i amb les botigues de marxandatge tancades, els clubs de futbol han deixat d’ingressar centenars de milions i s’han vist abocats a una reducció dràstica de les despeses, marcades, en el cas del Barça, per una massa salarial esportiva que significa més del 74% dels ingressos de l’entitat. Què vol dir això? Que el Barça paga als seus jugadors un 74 de cada 100 euros que ingressa. Si els ingressos baixen, els sous passen a ser insostenibles.
És per això que el club, amb la comissió gestora de Carles Tusquets Trias de Bes al capdavant, ha hagut de negociar amb els futbolistes un ajornament salarial que, sense aplicar retallades dràstiques, permeti a l’entitat respirar a molt curt termini. I un d’aquests sous, el més alt sense discussió, és el de Lionel Messi. Tal i com s’ha sabut després de l’exclusiva d’El Mundo, el capità cobra 138 milions d’euros bruts anuals, és a dir, gairebé el 22% dels sous de totes les plantilles del club, incloent-hi les seccions de bàsquet, handbol, hoquei patins i futbol sala.
És clar, mirant-ho només així, el sou de Messi és un llast i, com va dir Tusquets en una entrevista a RAC1, “econòmicament hagués estat desitjable vendre’l a l’estiu”. Però el president de la gestora, igual que va fer El Mundo titulant “el contrato faraónico que arruina al Barça”, no van tenir en consideració la suma de diners que significa pel club blaugrana disposar del futbolista més transcendent del món. Marc Ciria, assessor financer i expert en l’economia del Barça, deixa clar que “el de Messi és l’únic contracte que no ha dut el Barça a la ruïna”. En declaracions a EL TEMPS, l’especialista en els comptes del club considera que “Messi genera més valor que despesa. No ha arruïnat el club, sinó que l’ha sostingut. La figura de Messi ha mantingut els contractes de patrocini del Barça, perquè competitivament l’equip ha caigut. Sent l’home franquícia, Messi és més important avui pels patrocinadors que fa deu anys”.
Què genera Messi?
Numèricament, i per posar-ho en context, segons Ciria, el capità del Barça pot arribar a significar el 50% del valor dels patrocinis del club. Unes xifres que no disten gens de les pronunciades pel candidat Joan Laporta, que situa l’impacte de Messi en els ingressos totals del Barça entre un 30 i un 35% (al voltant de 300 milions d’euros per temporada). Fins i tot, hi ha contractes comercials de l’entitat barcelonista que inclouen clàusules per la presència de Messi, per exemple, en partits amistosos. Ho explica Ciria, però també ho fa Cinto Ajram, expert en màrqueting esportiu i un dels responsables de l’àrea de patrocinis del Barça fins fa ben pocs mesos: “Els ingressos per gires poden suposar un 50% més si juga Messi o no”.
Ajram, que va segellar l’acord amb Rakuten perquè l’empresa japonesa es convertís en el patrocinador principal del Barça l’any 2017, considera que “la xifra que aporta el president Laporta és molt encertada. Hi ha diversos estudis que indiquen que la xifra pot estar per aquells percentatges. Es calcula que el 80% de samarretes que es venen al món amb el nom d'un jugador son amb el nom de Messi”. Tant és així que la marca Messi pot arribar a ser més potent que la marca Barça: “A Instagram té 180 milions de seguidors quan el propi Barça en té poc més de 90”. Per tant, la marca Barça també creix gràcies a disposar del seu jugador franquícia.
S’acaba el contracte, renovació a la baixa
El Barça és conscient que no es pot desprendre de la figura de Messi. El capità acaba contracte el proper 30 de juny i pot marxar gratis del Camp Nou si ho desitja. Tot i això, la decisió encara no està presa i queden mesos de negociacions, sobretot a partir del 7 de març, quan el nou president prengui possessió. Joan Laporta, Víctor Font o Toni Freixa hauran d’abordar la renovació d’un contracte que, sense els ingressos previs a la Covid-19 i amb tot el deute acumulat (gairebé 1.200 milions d’euros), és literalment improrrogable. “En relació al moment actual, Messi sí que cobra massa”, diu Ciria. “Fins ara no ha cobrat més del què mereix, però ara el club no li podrà seguir pagant això i s’haurà d’adaptar a la nova realitat”, un inconvenient que segons l’expert financer “es podrà compensar si el nou president li presenta un projecte esportiu atractiu”.
Ara bé, amb la situació econòmica a tota Europa i amb la normativa del Fair Play Financer implantat per la Unió d’Associacions Europees de Futbol (la UEFA), si Messi decideix marxar del Barça es trobarà amb el mateix handicap en qualsevol altre club. “Si el volguessin fitxar, els grans d’Europa s’haurien de desfer de molts actius per poder encabir la fitxa de Messi. Segueixi al Barça o vagi a un altre club europeu de màxim nivell que lluiti per la Champions League, haurà de tenir un salari significativament inferior”, manifesta Ciria.
De fet, la Lliga espanyola presidida per Javier Tebas ja tremola pensant en una possible sortida de Messi. El 2017 Neymar va marxar al PSG, el 2018 ho va fer Cristiano Ronaldo a la Juventus i ara, la pèrdua de Messi podria significar una davallada d’ingressos per a LaLiga molt difícil d’assumir. És per això que Tebas va defensar el Barça l’estiu passat, quan Messi volia executar la clàusula de sortida gratuïta. I ha tornat a protegir el seu territori criticant la publicació del contracte de l’argentí a El Mundo. “LaLiga perdria molt. No tenir el millor jugador de la història a la teva competició no la fa tan atractiva com si el tens”, comenta Cinto Ajram, una reflexió que comparteix plenament Marc Ciria: “La pèrdua de Messi per LaLiga, actualment, sense Cristiano i Neymar, d’entrada ja posa el campionat en un segon graó respecte la Premier League”.