Per primera vegada des de 2015 Francina Armengol ha buscat ara l’enfrontament cara a cara amb el PI – Proposta per les Illes - el partit de centre autonomista que aquell any es presentà per primer cop a les eleccions. A pesar que tant a l’anterior legislatura com en aquesta el PI fa part de l’oposició, sempre havia tingut amb Armengol una relació més amable que la resta dels opositor, quelcom que es notava amb el tracte que li dispensava en el Parlament sempre la presidenta. Mai havia tingut una mala paraula per als autonomistes. Fins ara.
Canvi estratègic. És una anècdota o l’enfrontament que es va viure la setmana passada entre Armengol i el diputat del PI, Josep Melià, denota un canvi d’orientació estratègica en la relació entre els dos partits? Si més no existeixen prou indicis que podria ser en efecte un canvi estratègic.
Des del PSIB s’ha tracta el PI, com s’ha dit, de forma preferent. Durant la presidència del PI de Jaume Font -2015-2020 – no hi hagué mai cap mala paraula ni sortida de to, entre els dos líders. Amb la nova direcció de la formació autonomista, elegida en el congrés extraordinari del mes de juny de l’any passat, les coses han canviat perceptiblement.
En efecte, d’ençà que el nou president de la formació autonomista, Antoni Amengual, prengué possessió del càrrec al front de la nova comissió executiva, la relació entre el PI i el PSOE ha anat mudant a poc a poc. Es va poder anar notant amb les intervencions de la portaveu parlamentària, Lina Pons, que s’han fet més dures, tant en el fons com en la forma, igual que passa amb les del diputat Josep Melià, membre de la direcció i que sovint és assenyalat, en les anàlisis dels mitjans de comunicació locals, com el poder a l’ombra del partit, no debades fou qui s’oposà a la línia estratègica que volia imposar Font -de resultes d’això va dimitir – i se’l fa passar per qui bàsicament controlà el congrés extraordinari de juny on el seu amic i soci de bufet de missers, Antoni Amengual, fou elegit president de la formació.
El nou to del PI, molt més crític cap el Govern en general i molt particularment cap a la presidenta Francina Armengol, es deixà notar clarament des del retorn a l’activitat parlamentària el mes de setembre. Lluny de minvar ha anat fent-se més intens així com han transcorregut els mesos. Des del l’Executiu, però, sempre es procurava no entrar en la disputa. Feia la sensació que es volia mantenir els ponts a tota costa. En el PSIB sempre s’havia pensat en els tres escons del PI com una mena d’assegurança per si en algun moment fallava el suport d’algun soci de pacte. Els socialistes veien en el partit autonomista un potencial suport de futur. Des de 2015 se l’havia considerat així. Diferents càrrecs i assessors governamentals ho confirmaren a aquest setmanari al llarg del quadrienni passat, entre 2015 i 2019. Especialment va ser ben tractat a l’últim tram de l’anterior legislatura. Davant la possibilitat que fos necessari perquè Armengol pogués formar un nou Govern resultà d’interès fonamental mantenir-hi excel.lents relacions. Després els resultats electorals foren dolents per al PI -repetí els 3 escons però, al contrari del que esperava, no n’augmentà ni un ni fou necessari per formar la majoria – i l’esquerra tornà governar. Així i tot, en primera instància la presidenta va insistir en mantenir un tracte preferencial amb els autonomistes. Però la duresa de les crítiques del PI ha anat mudant la posició presidencial.
Irrità molt en el PSOE que el PI impulsés un acord amb els dos Més -de Mallorca i Menorca – per proposar que el Parlament presenti un recurs d’inconstitucionalitat contra els Pressupostos Generals de l’Estat per no preveure prou inversions a Balears i per incomplir el Règim Especial de Balears, tal i com aquest setmanari informava la setmana passada, i encara més li va molestar que el diputat del PI, Josep Melià, li exigís sumar–se a la iniciativa per així «defensar els interessos de Balears».
La presidenta contestà a Melià amb una inusitada duresa. No s’havia vist res igual anteriorment, en el tracte amb el PI. «En la defensa dels interessos de Balears vostè no ens guanyarà», referint-se al PSIB, digué Armengol, i acusà Melià de només «buscar titulars». Defensà que «mai havia arribat tanta inversió de l’Estat» com ara, una tesi que és consigna entre els dirigents socialistes i que tota la resta de partits posa en dubte.
Més important que els puntuals retrets creuats entre Melià i Armengol, el que revelà l’enfrontament és la possible confirmació d’un canvi estratègic en la relació entre els dos partits. El PI pareix ja decidit a emproar contra la presidenta i Armengol sembla haver renunciat a mantenir el tracte amable amb el PI. Per si mancava confirmació de la muda en la relació, Melià insistí posteriorment en la seva posició i fins i tot denuncià el que al seu parer és l’essència del que està passant, quant a les relacions entre el Madrid de Pedro Sánchez i la Palma d’Armengol: que la presidenta «ha renunciat a lluitar per les Illes Balears». Segons el diputat autonomista, a la capital espanyola «se’n riuen contínuament de nosaltres» i per això «ara és més necessari que mai (la unió contra Madrid) perquè a les Balears som els més afectats per la crisi econòmica causada per la pandèmia». Una unió a la qual la presidenta no s'hi vol sumar i per tant, conclou que ja no vol defensar els interessos illencs.
L'acusació no és casual ni, molt menys, menor. La defensa dels interessos de Balears davant la capital espanyola és l'essència de la presidència d'Armengol. Atacar-la per aquest flanc és atacar-la en allò que té més gelòs. Per això la importància de la crítica no és pot obviar. Tot indica que es tracta d'un trancament estratègic de les relacions que fins ara havien existit entre el PI i el PSIB.