El Parlament balear vol que l’Estat tracti de forma particularitzada l’arxipèlag a l’hora de distribuir les vacunes per assegurar que abans del juny estigui inoculada suficient quantitat de població per poder «iniciar amb garanties la temporada turística». Així ho aprovaren tots els partits amb l’excepció d'Unides Podem i la ultra dreta. A favor hi votaren el PSOE, PP, Ciutadans, Més per Mallorca, Més per Menorca i el PI. Per la seva banda, la coalició morada hi votà en contra i Vox s'hi va abstenir.
Vacunes abans.La moció aprovada va ser presentada pel PP i després de l’habitual negociació de les esmenes es pogué pactar un text que satisfé els partits esmentats. La literalitat no exigeix a l’Estat que Balears rebi les vacunes abans que la resta de comunitats però es dedueix fàcilment que aquest és el fons quan la moció exigeix que les Illes «siguin una destinació segura» quan hagi de començar «la pròxima temporada d’estiu». Aquesta és la reivindicació que des de fa setmanes, amb creixent intensitat, expressen els partits que votaren a favor de la moció, fent-se ressò del que demanen totes les associacions patronals de l’hoteleria i el turisme en general.
Els dos partits majoritaris, PSOE i PP, els els dos sobiranistes, Més per Mallorca i per Menorca, l’autonomista, el PI, així com Ciutadans han assumit les preocupacions empresarials que aquesta mateixa setmana tornava fer públiques la presidenta de la CAEB (Confederació d’Associacions Empresarials de Balears), Carmen Planas, quan deia que «cal accelerar el procés de vacunació perquès es pugui començar la temporada turística» el mes de juny o, si no, les illes s’enfrontaran «a un col.lapse social». Els partits citats també ho creuen.
És significatiu que la passada tardor la portaveu del PI, Lina Pons, reivindiqués per primera vegada que les Illes rebessin un tracte especial per part de l’Estat a l’hora de distribuir les vacunes. Argumentava que «les Balears sempre hem estat solidàries» amb la resta dels territoris estatals i que ara que «patim la pitjor crisi econòmica», superior en termes relatius a la que pateixen les altres comunitats -lideratge en la pèrdua de llocs de feina, de caiguda del PIB, etc. - seria hora que l’arxipèlag rebés un «tracte específic» que «assegurés la vacunació» fins arribar a la immunitat de grup -es creu que s'assoleix quan es té inoculat el vaccí al voltant del 70% de la població – per «poder començar la temporada turística» d’estiu el mes de juny. En aquell moment ningú li va fer cas. De forma extraoficial des de l'esquerra es titllà la idea com una «ocurrència». En el Govern de Francina Armengol es tenia la convicció -o així es deia en públic - que la vacunació seria com deia el Govern central de Pedro Sánchez i que en vistes a l’estiu estaria assegurat que els hotels podrien obrir, si no tots sí almenys una bona part. Tan segurs estaven, en el Govern, que, de fet, el conseller de Turisme i Treball, Iago Negueruela, assegurà el 5 de desembre que «el mes de març» de 2020 s’iniciaria «la temporada turística».
Tanmateix les previsions es van rompre amb l'inici del nou any. La campanya de vacunació es va iniciar el dia previst, el 27 de desembre -el 26 era dia festiu –, però ben aviat es veié que les dosis que arribaven no asseguraven que el 70% de la població illenca estigués vacunada abans de juny. Aleshores va esclatar el nerviosisme empresarial. Que amb el transcórrer de les setmanes s’ha encomanat als partits polítics que votaren el passat dimarts a favor de la moció.
Cada setmana hi ha més preocupació. La presidenta de la CAEB, Carmen Planas, alertava el dimecres 3 de febrer que «Balears necessita un rescat per part del Govern central» perquè és «la comunitat més afectada per la crisi econòmica» derivada de la pandèmia. Això, a banda de la «imprescindible» vacunació massiva que permeti obrir la temporada alta turística el juny. Que si no, com s’ha dit, la societat posarà rumb, al seu entendre, «al col.lapse». D’allò de la recuperació en V, que deien els dirigents del PSOE, ja ni se’n parla. Tal i com posava de manifest Planas, l’atur a 31 de gener ha crescut un 37% en relació a un any abans, quan la mitjana estatal és del 21,8%. En termes absoluts, 83.341 illencs estaven inscrit en les oficines d’ocupació l’últim dia del mes passat. Per comparar: el gener de 2008, quan s’alertà de la crisi que venia a sobre, superaven per poc els 50.000 i aleshores es considerà una amenaça terrible per al futur immediat. I, a més, cal considerar que 31.156 treballadors baleàrics estaven el gener acollits a algun tipus d’ERTO. Tot indica que si més no un part dels quals passaran a l’atur els pròxims mesos -una vegada acabada la prestació extraordinària – si no hi ha un canvi de rumb intens i immediat de l’economia illenca.
Per això les patronals i els partits que votaren a favor de la moció volen una ajuda específica per part de l’Estat per assegurar que l’1 de juny es pugui obrir la temporada alta turística. La situació és tan dolenta que si no fos possible i l’estiu resultés molt per sota del de 2019, després d’un any a zero com a estat 2020, l’economia balear per si sola seria impossible que pogués redreçar la situació i enfrontar-se a un segon any complet de tan profunda crisi. Com deia la dirigent de la CAEB, s’arribaria «al col.lapse».
La moció aprovada pel Parlament arriba després de moltes peticions -de partits polítics i patronals, així com d’associacions cíviques- al Govern estatal perquè ajudi l’economia illenca de forma particularitzada. Fins ara totes han estat desoïdes.