Des de fora no es pot veure el valuós producte. Fins que no es travessa la barrera d’accés a la fàbrica de Halle-Künsebeck, a Westfàlia, no es veuen els contenidors blancs, protegits per uns enormes obstacles de formigó que han d’impedir que entrin cotxes al recinte. Així ho descriuen treballadors de la planta.
Els contenidors serveixen d’emmagatzematge provisional de la BNT162b2, la vacuna amb ARN missatger produïda per Biontech i Pfizer contra la COVID-19. Nom comercial: Comirnaty.
Aquesta planta de l’empresa Baxter està dedicada a la producció de medicaments contra el càncer, però a l’estiu del 2020 ja es perfilava que les instal·lacions també contribuirien a la producció de vacunes. Segons el pla previst, aviat sortiran de la fàbrica cada dia i mig 166.000 vials amb el vaccí. Sempre que es rebi un subministrament suficient del principi actiu.
A Halle hi té lloc un pas important de la fabricació: l’embotellament esterilitzat. Es van haver d’adquirir unes instal·lacions del fabricant de maquinària Seidenader, que reconeix contaminacions en les ampolletes perforables. Es van muntar unes instal·lacions de refrigeració i, des del desembre, es duen a terme programes de proves. Segons el pla intern, la producció hauria de començar el 5 de febrer. Baxter no ha volgut fer declaracions sobre la producció ni sobre la ubicació. Ara els detalls també són significatius políticament. Biontech diu que s’hi està fent un assaig per validar el procés.
La complexitat de la fabricació és un aspecte que encara s’infravalora. És laboriosa, i no se’n pot fer una producció en massa de pressa i corrents. A més, construir una altra planta suposant que s’hi podran fabricar més vacunes de seguida tampoc no és factible. Al desembre el fabricant xinès Wuxi va comprar a Bayer unes instal·lacions de producció de substàncies biològiques completament llestes a Wuppertal. Tanmateix, Wuxi no podrà fabricar per a AstraZeneca fins a final del 2021, com a molt aviat. Fins aleshores, cal fer remodelacions i proves.
Les plantes que produeixen actualment han trigat mesos a preparar-se per a la fabricació de les noves vacunes. I a vegades s’ha de fer front, a més, a la mala sort: un proveïdor d’AstraZeneca de la ciutat gal·lesa de Wrexham va córrer el perill de patir inundacions la setmana passada a causa d’uns forts aiguats. Dimecres hi va haver una amenaça de bomba contra la planta. D’altra banda, fabricants i investigadors temen contínuament per possibles atacs de hackers. La logística és complicada, i el transport de la vacuna es du a terme en part sota protecció policial.
Normalment, en un segon terme hi participen empreses que produeixen per encàrrec, com la suïssa Lonza. Però, quan aquesta setmana l’empresa de Basilea va anunciar que aviat volia entregar els primers carregaments de la vacuna de Moderna, allò va ser una gran notícia per a la premsa mundial. Es preveu que les instal·lacions situades a Visp, al cantó de Valais, puguin produir, funcionant a ple rendiment, fins a 300 milions de dosis anuals. Les quantitats anunciades encara estan molt lluny de l’objectiu de Moderna de fabricar anualment fins a 1.000 milions de dosis. Juntament amb una planta de Lonza situada als EUA, aquest any Moderna arribarà amb prou feines a 600 milions de dosis, segons calculen els experts.
Per altra banda, el fet –desafortunat– que la farmacèutica francesa Sanofi encara no hagi fet tants progressos com esperava en la seva vacuna contra la COVID-19 podria ser una sort inesperada. Sense perdre temps, l’empresa va anunciar que com a mínim aquest any posava a disposició de la competidora Biontech/Pfizer la seva fàbrica de Frankfurt. En aquesta planta s’hi poden fabricar més de cent milions de dosis. Sempre pressuposant que la fràgil cadena logística de les matèries primeres necessàries no falli.
El que podria suposar un veritable alleujament és una planta situada a Marburg, a una hora en cotxe de l’aeroport de Frankfurt: tindria una capacitat de 750 milions de dosis anuals. Al setembre Biontech va comprar la planta de producció de Novartis. Des d’aleshores s’hi ha fet reformes, s’hi ha comprovat la fabricació i s’hi ha optimitzat els processos. Es diu que la planta és ultramoderna, però la remodelació trigarà un temps. No es compta que es comenci a fabricar a Marburg fins a final de febrer, com a mínim. I, si això es compleix, ja seria un temps rècord.
Traducció d'Arnau Figueras