Max Brym porta la jaqueta blava que sempre du quan agafa el tren urbà per anar a entrenament de futbol a Riem, als afores de Munic. És la jaqueta del seu club: a davant hi ha una petita estrella de David i a darrere una de grossa, ja que el Maccabi és un club jueu. Sovint la gent mira fixament la jaqueta, explica Brym, de 63 anys, que després sent comentaris com aquest: “Com? Ara els jueus també juguen a futbol?”.
Brym entrena un equip de joves, en un club on des de fa temps hi juguen també molts futbolistes no jueus. Però als partits, segons Brym, s’hi senten contínuament comentaris antisemites. “Una vegada un entrenador va dir als seus jugadors: per què hem hagut de perdre justament contra els jueus?”.
L’experiència més dura, però, la va tenir al maig, diu, quan un dia al migdia va sortir a passejar amb el seu terrier al Jardí Anglès de Munic. “De cop i volta em va passar pel costat un paio amb una bici vella i em va bramar: ‘Jueus de merda, vosaltres teniu la culpa de la merda aquesta del coronavirus’ i ‘Jueus pocavergonyes’”. Quan va córrer cap a l’home, aquest va fugir. “Portava una samarreta que deia ‘Negacionista del coronavirus’ i ‘Antivacuna’”, diu Brym, exprofessor de Filosofia i Història.
El 2020 el Centre d’Informació i Recerca sobre l’Antisemitisme (RIAS, en alemany) de Baviera va registrar més de cent incidents antisemites com aquest, relacionats amb el coronavirus. La seva directora, Annette Seide-Arpaci, parla d’un “augment preocupant” de l’antisemitisme en l’espectre dels ideòlegs de la conspiració.
En una manifestació arran del coronavirus, uns participants van mostrar un muntatge fotogràfic en què, segons RIAS, unes persones eren vacunades a la força per uns uniformats. L’emblema dels uniformes s’assemblava a l’estrella de David i portava la inscripció “Zion” (‘Sió’). En diversos actes dels anomenats Corona-Rebellen i d’ideòlegs conspiratius, els manifestants han portat imitacions d’“estrelles de David” i, per tant, han minimitzat la persecució dels jueus durant el nacionalsocialisme. “Difonen la idea antisemita bàsica que hi ha un suposat grup secret de rics que domina el món i que vol portar la desgràcia al ‘poble’”, explica Seidel-Arpaci.
El ministre de l’Interior bavarès, Joachim Hermann (CDU), també va alertar, en una comunicació enviada a l’Oficina de Protecció de la Constitució a la primera meitat del 2020, de la circulació de mites de la conspiració semblants a la secta QAnon, dels EUA. Així, a Alemanya també s’alimenten prejudicis antisemites en què es qualifica els jueus de “maquinadors i beneficiaris de la pandèmia”.
La barreja que ha aparegut a Alemanya aquest any del coronavirus és perillosa. Els adeptes a les teories de la conspiració i l’extrema dreta s’han unit i atien encara més l’odi contra els jueus, que abans ja anava a l’alça. Brym qualifica els nous adeptes de la conspiració de “catalitzadors” de l’antisemitisme.
La incitació a l’odi va a més arreu d’Alemanya, però és a Baviera on l’associació RIAS ha registrat la majoria de protestes pel coronavirus amb contingut antisemita. A Baviera també puja notablement el nombre de delictes antisemites registrats. El 2019, segons el Ministeri de l’Interior, aquests delictes van ascendir a 310 casos, un augment de més d’un 40% en comparació amb l’any anterior.
Segons el ministeri, la majoria dels delictes han estat obra d’extremistes de dreta. Com explica el ministeri aquest augment? Ara es denuncia més? No se sap. El 2020 les xifres de casos es van mantenir en un “nivell alt”, segons un portaveu del ministeri. Fins al novembre, l’Oficina Criminal de Baviera va registrar 288 casos. El focus és la capital, Munic, on viu la comunitat jueva més gran d’Alemanya.
“Durant molt de temps, Baviera va ser considerada un estat segur per als jueus”, diu la directora de RIAS. “Ara es posa de manifest l’amarga realitat”.
RIAS publica els incidents de què té constància a Facebook, si els afectats hi estan d’acord. És una crònica de l’odi i la difamació: a vegades, un ciclista és increpat al mig de Munic i se l’insulta dient-li “jueu de merda”; d’altres es troba la pintada “Impfen macht frei” (‘vacunar-se allibera’), en una tanca publicitària del metro o en la màscara negra d’un manifestant contra les mesures pel coronavirus a Nuremberg. La frase és una al·lusió a l’eslògan nazi “Arbeit macht frei” (‘el treball allibera’), que es trobava damunt les portes dels camps de concentració, amb la qual cosa es banalitza l’Holocaust.
A final d’octubre, a les portes de tres botigues de Munic s’hi van penjar uns pòsters amb fotos de cartells del període nazi en què es deia: “Aquí no se serveix a jueus”. Un home d’Augsburg, que en el seu perfil d’Instagram tenia la bandera d’Israel, va rebre el missatge: “Vosaltres, porcs bastards sionistes, us mereixeu anar a la cambra de gas”.
Al juliol quatre homes van perseguir i insultar el rabí de la comunitat de Munic Shmuel Aharon Brodman. Només en la primera meitat del 2020 el nombre d’incidents registrats va augmentar un 40% en comparació amb el mateix període de l’any anterior, segons RIAS.
El 27 de gener és el dia en record de les víctimes del nacionalsocialisme, dia en què els soldats soviètics van alliberar els supervivents del camp de concentració d’Auschwitz. Han passat 76 anys des de la fi del nazisme, però els jueus tornen a ser insultats i amenaçats a Alemanya. “Tot i el record dels jueus assassinats, malauradament hi ha massa poca solidaritat amb els jueus d’ara”, diu Seidel-Arpaci.
“L’antisemitisme ha penetrat fins al centre de la societat”, alerta el comissionat sobre antisemitisme de Baviera, Ludwig Spaenle. L’augment dels delictes antisemites és “espantós”.
L’estiu passat Michael Movchin, de 23 anys, president de l’Associació d’Estudiants Jueus de Baviera, va rebre un correu amb amenaces de mort, en què un remitent anònim anomenat “Antijueu” escrivia: “Tanca la boca, genocida i follanens” i “mortaaquestsassassins”.
“La nostra associació rep contínuament mails antisemites, això ja ho coneixem”, diu Movchin. “Però en aquest cas algú feia referència al meu perfil privat de Twitter, és a dir, m’havia buscat per internet. Llavors sí que vaig tenir un mal pressentiment”.
Movchin creu que a Alemanya els jueus haurien de mostrar-se obertament, si bé entén les pors dels que es treuen la quipà o que amaguen la cadena amb l’estrella de David sota el jersei. Molts dels seus coneguts amaguen el seu judaisme “com un secret de família ben guardat”, diu Movchin. “No volen ficar-se en situacions delicades ni provocar preguntes incòmodes”. Quan l’any passat l’associació d’estudiants va ajudar persones grans de la comunitat a fer la compra arran del coronavirus, una parella els va suplicar que no diguessin a ningú que eren jueus. “Això semblava que els feia més por que el coronavirus”.
Per la seva cadena amb l’estrella de David, Movchin, juntament amb un grup de persones, va ser expulsat d’una botiga de Berlín fa uns quants anys. “El venedor ens va preguntar: sou jueus? Al principi no ho vaig entendre. Ens va dir cridant que havíem d’anar-nos-en, que no volia tenir res a veure amb jueus”. Després Movchin es va adonar que controlava amb més freqüència si se l’identificava com a jueu.
“Però si no ens mostrem, la vida jueva a Alemanya continuarà sent en bona mesura invisible”, diu Movchin. “L’antisemitisme s’alimenta del fet que pràcticament ningú coneix un jueu”.
Movchin ens espera a la plaça de Sankt Jakob, a la ciutat vella de Munic, on hi ha la nova i impressionant sinagoga. Diu que està “orgullós” d’aquest lloc. “Aquí som visibles, aquí és on es desenvolupa la vida jueva al centre de la ciutat”. Però el noi també assenyala el vidre de seguretat que hi ha al costat del centre comunitari i els vigilants. “Està bé que ens protegeixin d’una manera diferent que a Halle, però també és trist. Policia davant la sinagoga, davant la llar d’infants jueva: així he crescut jo”. Diu que s’alegra que hi hagi esglésies obertes, “però nosaltres també voldríem que hi hagués sinagogues obertes”.
Els seus pares van emigrar fa més de 25 anys d’Ucraïna a Alemanya, ell va néixer aquí. És un “muniquès de cap a peus”, diu Movchin en accent bavarès: “No deixaré que me’n facin fora els antisemites”.
Movchin va a la vella sinagoga de la Reichenbachstraẞe; està nevant. Porta un abric d’hivern sobre la camisa; ni gorra ni quipà: ell no és especialment religiós.
A la Reichenbachstraẞe s’entén per què Movchin està tan orgullós de la nova sinagoga. L’antic temple no es reconeix des de fora, està ubicat en un pati interior, és fosc i té molts racons. Travessant el pati del davant s’arriba a l’antiga residència jueva per a gent gran. Una placa commemorativa col·locada a la planta baixa recorda un incendi provocat el setembre del 1970 a la residència. Set residents hi van morir. L’autor dels fets es va introduir a l’escala durant el sàbat i hi va vessar un bidó de gasolina. No se li van obrir mai diligències.
“Quan s’acabarà això”, es pregunta Movchin, “que com a jueus hàgim de declarar que no som ni parlem diferent que els altres alemanys, que aquest és el nostre país i que no som representants diplomàtics d’Israel? Ara també hem d’insistir que no tenim res a veure amb les mesures pel coronavirus?”.
Molts jueus alemanys tenien l’esperança que amb l’educació democràtica i amb les noves generacions se superaria l’antisemitisme, però ara se senten decebuts. El 2006, quan es va inaugurar la nova sinagoga i el centre comunitari, Charlotte Knobloch, presidenta de la Comunitat Cultural Jueva, pensava que allò seria l’inici d’una nova època. Per fi tenia la sensació, va dir, que “ara he arribat i a poc a poc desfaré les maletes”.
Knobloch, nascuda el 1932 a Munic, va sobreviure a l’Holocaust perquè uns pagesos la van amagar a la seva granja. Durant dècades ha defensat les comunitats jueves ressorgides. En el fons, ha lluitat tota la vida perquè Alemanya tornés a ser una pàtria per als jueus. Ara es pregunta “si, realment, els jueus tenen un futur a Alemanya”. La frase té un regust amarg. La revifalla de l’antisemitisme, totes les hostilitats, “això em cansa molt”, declara. Personalment, ella ha rebut tantes amenaces de mort que “no queda arbre a la rodalia on no m’hagin volgut penjar”.
El 2012, quan hi va haver una intensa disputa per la circumcisió ritual jueva, molts jueus es van sentir injustament posats a la picota tractats de maltractadors de nens. “Encara ens voleu, als jueus?”, va preguntar Knobloch llavors. Ara diu: “Em temo que ara hi haig de respondre amb un no”.
I tanmateix, també han passat moltes coses bones, creu Knobloch, ara els joves estan més ben informats. “Abans feia visites a escoles i els adolescents em preguntaven, senyora Knobloch, però què vol de nosaltres? Nosaltres no en tenim cap culpa. Actualment, solen estar molt ben preparats, d’això haig de donar-ne les gràcies sincerament als professors”. A les escoles i universitats, als centres de formació, creu Knobloch, és on es guanya la lluita contra l’antisemitisme. O es perd. Els polítics condemnen l’odi i la difamació, diu, fan bons discursos. “Però no veig que les paraules es transformin en fets dels quals els joves puguin prendre exemple”.
Què pot aturar l’antisemitisme creixent? L’alcalde de Munic, Dieter Reiter, diu que “sobretot no es pot mirar cap a una altra banda”. El socialdemòcrata ha prohibit que el grup Corona-Rebellen i d’altres portin “estrelles de David” en les seves manifestacions. Insta reiteradament els muniquesos a comprometre’s contra l’antisemitisme, i ell participa personalment en manifestacions. Va retreure públicament al cofundador de Pink Floyd Roger Waters, que donava suport al moviment de boicot contra Israel, unes “declaracions antisemites intolerable”, i abans d’un concert a l’Olympiahalle el 2018 li va donar a entendre que no era benvingut a Munic. Waters es va defensar de l’acusació.
“L’antisemitisme i el racisme no poden tenir cabuda en aquesta ciutat”, diu Reiter. Munic va ser la ciutat de Hitler, va ser el lloc de naixement del moviment nacionalsocialista, aquí Hitler va trobar patrocinadors acabalats que van contribuir al seu ascens.
“Ens ha costat molt de temps abordar aquests temes incòmodes”, va criticar Reiter a la tardor en l’aniversari de l’atemptat que va perpetrar l’extrema dreta a l’Oktoberfest el 1980. Efectivament, Munic, la “capital del moviment” de Hitler, també va tenir fama durant un temps de ser la “capital del silenci”.
“No podem tornar a callar quan s’atia l’odi antisemita i racista a la nostra societat”, diu Reiter. L’alcalde exigeix “més valentina civil”, els ciutadans han d’intervenir quan els jueus són atacats.
Realment, molts jueus se senten abandonats davant les mostres d’odi. “Ningú es va aturar quan aquell paio em va insultar a crits al Jardí Anglès”, diu Max Brym. Però sí que hi havia a prop diverses persones passejant. Almenys posteriorment, quan els mitjans en van informar, una parella de gent gran es van presentar com a testimonis. A les manifestacions de protesta després d’un atac sí que hi sol venir molta gent, “però en el moment que passa alguna cosa, la majoria de gent de cop i volta tenen pressa, continuen caminant o miren cap a una altra banda”.
Al juliol, quan el rabí de la comunitat va ser atacat per quatre homes que parlaven àrab, tampoc no el va ajudar ningú, com va criticar públicament Spaenle, el comissionat sobre antisemitisme. Però diversos ciutadans van presenciar l’incident.
L’home de la CSU reclama una “cultura de no fer els ulls grossos”. Durant massa temps, diu, ha imperat una tolerància mal entesa davant les declaracions antisemites: “l’antisemitisme ha estat massa poc percebut, massa poc debatut i massa poc combatut”. Ara veu en la societat un esperit obert per afrontar l’antisemitisme d’una manera crítica. Spaenle reivindica que faci “un esforç tota la societat. Cal solidaritat amb les jueves i els jueus, més prevenció –que s’aconsegueix amb educació i coneixement– i més severitat de l’Estat amb els autors dels delictes”.
No hi ha tampoc gaires personalitats jueves amb funcions públiques, aquest és un altre aspecte de la mala situació de la comunitat. Marian Offman, de 72 anys, és un dels pocs jueus que ha tingut càrrecs. Durant divuit anys va ser membre del Consell Municipal de Munic, la major part del temps per a la CSU, però el 2019 es va passar a l’SPD.
El polític jueu ja apareixia en llistes negres d’extremistes de dreta, però, a més, a final del 2019, juntament amb altres muniquesos, també va ser inclòs al lloc web neonazi Judas-Watch, ara bloquejat. “Aleshores m’hauria agradat que algú em fes costat públicament”, diu Offman, “però ningú no ho va fer”.
El 1996, quan es va presentar com a candidat per primer cop al consell municipal, un competidor de la CSU el va calumniar en un fulletó titllant-lo de “magnat immobiliari de la comunitat cultural jueva”. Quan el 2016, després d’un comentari sobre les eleccions nord-americanes a Facebook, algú va escriure: “Ves-te’n al teu país!”, va rebre almenys cinquanta missatges que criticaven aquell improperi.
Ja no l’insulten més personalment, diu al desembre en una entrevista al seu despatx de Munic, on regenta una empresa d’administració de finques. Però aleshores li ve al cap la seva adversària en la disputa pels requisits per obtenir subsidis d’habitatge, que l’estiu passat va dir a un tribunal que Offman era “precisament jueu” i, per tant, es devia pensar que “podia estar per sobre de la llei”. El va deixar perplex, diu Offman, que en la sentència la jutgessa reproduís aquesta expressió manifestament antisemita malgrat que no tenia res a veure amb la causa.
Offman no és dels que s’arronsa, al contrari. Sovint, quan grups de dreta desfilen per Munic, ell hi assisteix i, si convé, s’hi encara. “La meva convicció és que com a jueu haig de plantar cara als nazis. Crec que no puc tenir por davant d’ells i que no soc cap víctima. No vull acceptar aquest paper, perquè això és el que volen els antisemites, etiquetar-nos com a víctimes”.
Offman, que és fill de supervivents de l’Holocaust, veu la lluita contra l’extrema dreta i els neonazis a Alemanya com un “deure”. La major part de la seva família per part de pare va ser assassinada pels nacionalsocialistes a Polònia.
Offman va denunciar el líder de Pegida a Munic, Heinz Meyer –que l’Oficina de Protecció de la Constitució classifica com a “element amenaçador” d’extrema dreta–, per incitació a l’odi perquè en un cartell davant el centre de la comunitat jueva va parlar de “mutilació” referint-se a la circumcisió. El procés judicial va ser sobresegut, la fiscalia va considerar que estava emparat per la llibertat d’expressió.
No fa gaire, al mateix Offman també el van denunciar: un activista de la iniciativa ciutadana d’extrema dreta Ausländerstopp va afirmar que Offman li havia donat un cop al braç quan ell volia donar-li un fulletó. “Fins i tot em van arrestar i van comprovar si havia manipulat explosius”. Offman, que aleshores encara era regidor a la ciutat, ho va trobar una “vexació”. Durant mesos la fiscalia el va investigar, però va acabar sobreseient el procés.
Offman diu que sobretot la justícia ha de canviar. El paràgraf sobre la incitació a l’odi s’interpreta d’una manera massa restrictiva; les fiscalies i els tribunals han d’“intervenir enèrgicament” contra l’antisemitisme. Max Brym i Michael Movchin també ho comparteixen. Després del correu amenaçador de l’estiu, Movchin fins i tot va indicar a la policia l’adreça IP del remitent, però allò no va tenir conseqüències. Fins que no ho va posar en coneixement del comissionat sobre antisemitisme, no es va trobar una persona en un altre land. De l’oficina d’investigació policial encara n’espera alguna resposta.
Charlotte Knobloch diu que ella ja fa temps que va deixar de posar denúncies per totes les amenaces i injúries de què és objecte. “En la majoria de casos després no passa res”.
La justícia bavaresa rebutja aquestes crítiques. “Els nostres fiscals estan atents i estan sensibilitzats”, explica el Ministeri de Justícia, i afegeix que els delictes antisemites “es persegueixen enèrgicament”. Baviera, diuen, també aposta perquè les penes siguin més dures. Des del 2018 hi ha comissionats d’antisemitisme a les fiscalies generals.
Arran dels 310 delictes antisemites registrats el 2019, fins ara han estat condemnades trenta persones. S’han presentat acusacions contra almenys vint persones més, i en vint casos més s’han pres mesures segons la llei del tribunal de menors. En prop de cent casos, no s’han pogut obrir diligències contra els autors dels fets.
Vuit mesos després de l’incident al Jardí Anglès, Max Brym rep una carta de la fiscalia. S’han aturat provisionalment les investigacions. Ell havia presentat una denúncia, però de moment no s’ha aconseguit trobar l’autor dels fets. “Seria important que s’atrapés aquell home perquè els altres agressors veiessin que no surt gratis”. Però hi ha una cosa que Brym ja té clara des d’ara: “Jo no m’amagaré: la jaqueta blava amb l’estrella de David me la continuaré posant”.
Traducció d'Arnau Figueras