Durant 87 dies va estar fora de l’esfera pública. Va tornar el dimecres. Una mica més corpulent del que es recordava, amb les mànigues de la dessuadora arremangades, va aparèixer en un vídeo, va lloar el govern xinès i va prometre, ell mateix, en un futur, fer més per combatre la pobresa.
“Jack ha tornat”, va escriure el diari The Financial Times. I amb Jack Ma, de 56 anys, fundador del gegantesc online Alibaba i un dels xinesos més rics, també va tornar la confiança de molts inversors. Les accions d’Alibaba van augmentar un 11% a Hong Kong.
Però la desaparició de Ma i la seva tornada plantegen preguntes. Per exemple, què tan previsible és el govern? Com és d’estable el mercat financer que finança la segona economia del món?
El 24 d’octubre, Ma, fins aleshores l’estrella del sector privat xinès, havia criticat massivament als bancs estatals i als reguladors de la Xina en una conferència a Xangai. Va dir que la política financera de Pequín és feixuga i perjudica als joves i als empresaris. “La mentalitat de casa de penyores” dels bancs està ofegant el creixement. No podem regular el futur amb les eines d’ahir, va dir Ma.
El moment del seu discurs no va ser una coincidència. Poc més d’una setmana després, estava a punt de sortir a borsa la filial financera d’Alibaba, Ant Group, a Xangai i Hong Kong. Es tractava de la major nova inversió de tots els temps, i les accions es van unflar per un valor de 800.
Però no es va aconseguir pas res. Nou dies després del seu discurs, el supervisor de la borsa va convocar Ma i dos importants dirigents d’Ant i, al dia següent, va cancel·lar l’OPV (oferta pública de venda). “L’ambient regulador” havia canviat i Ant Group no complia els nous criteris. Nou setmanes després, la regulació financera va obrir una investigació contra l’empresa matriu Alibaba per suposades “pràctiques monopolistes”. Els inversors es van sorprendre. Com ha pogut el govern desmantellar, d’aquesta manera, una icona del miracle econòmic xinès? Què vindria després, la nacionalització de l’imperi de Ma?
Segons sembla, tres motius van motivar als dirigents a donar el pas.
En primer lloc, el model de negoci i el creixement explosiu d’Ant Group. L’empresa havia començat com una plataforma de pagament digital, però després va començar a oferir crèdits i assegurances. 730 milions de xinesos utilitzaven aquests serveis, pagant 300.000 milions de dòlars en petits crèdits i microcrèdits que Ant els havia concedit. Els polítics temien les conseqüències socials del boom de la tecnologia financera i dels diners que es reben ràpidament a través d’algoritmes.
En segon lloc, la competència amb els bancs estatals. Ant Group oferia uns tipus d’interessos considerablement millors que els dels bancs estatals, sense parlar de la seva rapidesa i la qualitat del servei d’atenció al client.
En tercer lloc i, realment decisiu, la insubordinació que es va permetre Jack Ma. Amb el seu discurs a Xangai, havia desafiat als líders polítics. Es diu que el cap d’estat Xi Jinping ha llegit els informes sobre el discurs de Ma i s’ha enfurismat. Ha ordenat que s’obrin investigacions i que s’aturi la sortida a la borsa d’Ant Group.
Poc després que Xi assumís el càrrec el 2013, el Partit Comunista va anunciar que obriria l’economia xinesa, que limitaria la influència de l’Estat i enfortiria el sector privat. Els empresaris i inversors de tot el món estaven contents. Van pensar que, amb el nou líder de la Xina, el mercat aviat regularia l’economia. Es van equivocar. A la Xina, el partit regula l’economia, té molts negocis entre mans i Xi Jinping governa el partit. No es toleren les contradiccions. Fins i tot Jack Ma ho va haver de reconèixer.
Traducció de Lorena Burguete