El PP de Balears es desmarca de Vox. El líder conservador, Biel Company, ha rebutjat la idea que li va proposar el partit ultradretà de presentar una moció de censura contra Francina Armengol. En línia amb la nova estratègia de Pablo Casado, el cap del PP balear intenta fer-se el més enfora possible dels ultres, però els números l’obligaran a comptar amb ells si té la possibilitat, després de les pròximes eleccions autonòmiques, de ser investit president del Govern.
Moció. El cap del neofeixisme baleàric, Jorge Campos, telefonà al líder del PP, Company, per oferir-li els seus tres vots en el Parlament si presenta una moció de censura contra Armengol. Al seu entendre «la senyora Armengol no escolta i davant la insostenible situació actual, creiem imprescindible i urgent acudir a un instrument democràtic previst per aquesta mena de situacions: la moció de censura», segons li va dir, tal i com han publicat els mitjans locals. Això sí, el suport el tendria el PP sempre i quan s'obligués a complir deu condicions -un decàleg que mescla del·liris com «cercar els nens tutelats prostituïts» amb mesures sanitàries ja en marxa i d'altres ideològiques del tipus deixar sense efecte a Balears la llei Celaá – que serien «el punt de partida sobre el qual treballar». La justificació de la pretensió de censura vendria, al parer de Campos, perquè «la societat balear, el seu teixit productiu i empresarial no pot continuar suportant l'erràtica gestió de la crisi social, sanitària i econòmica del Govern presidit per Armengol. Les multitudinàries manifestacions reflecteixen la desesperació de treballadors, autònoms i empresaris, de famílies senceres, que exigeixen la dimissió de la presidenta del Govern. Armengol ha de partir». En referència a aquests mobilitzacions cal dir que se n'han produit dues, una amb uns 4.000 assistents -que és molt – i l'altra, al cap d'una setmana, amb poc menys de la meitat d'aquesta xifra.
La resposta del PP va ser lacònica. En un comunicat públic es limità a dir que «en aquests moments no hi ha les condicions parlamentàries suficients que permetin fer prosperar una moció de censura contra la presidenta» i, per tant, rebutjava la possibilitat de presentar-la. El comunicat l’emetia la seu central conservadora al cap de dues hores d’haver rebut Company l’oferta de Campos. Prova fefaent de la voluntat del PP illenc de tallar d’arrel qualsevol debat al respecte.
La direcció conservadora és conscient que si el seu líder ha de tenir alguna possibilitat de desbancar Armengol de la presidència el 2023 passarà per força per: primer, tenir el PP fet una pinya amb tothom remant en la mateixa direcció i, segon, per fer a un pacte amb Vox i d’altres formacions com el PI i, si sobreviu, Ciutadans. Company ha assolit la primera condició. Ha pactat amb un grup intern crític -liderat per Jaime Martínez, ex conseller de Turisme en el Govern de José Ramón Bauzá, i que serà amb tota probabilitat el nou cap del PP de Palma – i ha aconseguit desfer els tímids intents d’organitzar un corrent crític a les agrupacions de la Part Forana de Mallorca. A més, pactà abans amb el PP eivissenc. Així les coses té assegurada la reelecció en el futur congrés del partit -l’any vinent -, a no ser que se li torcin molt les coses, cosa que hores d’ara no preveu ningú. I a pesar de no ser sant de la devoció de la direcció central a Madrid, hores d'ara no pareix que ningú li pugui fer ombra si vol repetir de candidat a les eleccions autonòmiques de 2023.
L’altra condició és més complicada d’assolir. En declaracions informals a aquest setmanari Company ha confessat en alguna ocasió que és «conscient» que amb el resultat del 2019 del PP, un 22,2% dels vots, les opcions «raonables» per al 2023 són les de fer més bon resultat però que «serà difícil tornar a tenir resultats per l’estil de 2011», quan va obtenir el 46,1% dels vots. De fet, és impossible. Però és que ni tan sols té la certesa de recuperar prou suports com per apropar-se al 28,5% de 2015, que seria una fita bastant més raonable. Així les coses, la direcció conservadora sap que si augmenta d’aquí dos anys en uns cinc o sis punts percentuals, la conversió en escons suposarà passar dels 16 actuals -sobre 59 que té el Parlament – a 19 o 20. I com que la majoria absoluta està en els 30 escons, necessitaria sumar-ne una desena més per arribar a la presidència del Govern. Ara Vox en té 3, el PI altres tants i Ciutadans 5.
Durant el primer any de legislatura -de setembre de 2019 a juny de 2020 - el PP de Company va competir amb Vox a l’hora de fer oposició al Govern d’Armengol. Una estratègia coincident amb la de la direcció espanyola però que nombrosos directius illencs no veien gens clara. En el retorn a l’activitat parlamentària el passat setembre, després de l’aturada estiuenca de 2020, el líder del PP balear matisà força la coincidència amb els de Jorge Campos. I li va anar la mar de bé que el mes d’octubre Pablo Casado trenqués amb el partit ultra durant el debat de la moció de censura contra Pedro Sánchez. Aleshores la direcció balear va fer un alè. Des d’aquell moment Company ha procurat marcat territori propi i allunyar-se del neofeixisme. Per això tot d’una després de rebre l’oferta de Campos la va rebutjar de pla.
Ara bé, l’aritmètica parlamentària no s’alterarà tant com li agradaria, el 2023, i, en conseqüència, tal i com s’ha dit, haurà de pactar amb Vox, el PI i, si sobreviu, Ciutadans per arribar a la presidència del Govern. La nova estratègia és clara: desmarcar-se tant com pugui dels ultres per atreure el vot més moderat, centrista, que li va fugir el 2019 cap a Ciutadans i, en bona part també, cap a l’abstenció; i, alhora, confiar en que el PI s’obri al pacte postelectoral i deixar Vox -com va passar en el seu dia a Andalusia, Madrid i Múrcia – davant dues úniques opcions possibles: facilitar la seva investidura o deixar governar l’esquerra.