No se sap del tot quina informació li arribarà a Aleksei Navalni de tota la gent que aquest cap de setmana vol manifestar-se pel seu alliberament. El soroll que facin no penetrarà fins a l’interior del “silenci del mariner”, com s’anomena el centre penitenciari per a presos preventius tristament famós on ara compleix condemna el polític. I el que veurà per la tele no és de fiar. Les cadenes del Kremlin quasi no informen sobre Navalni. La sola menció del seu nom s’evita per por.
L’opositor més radical a Vladímir Putin ja torna a ser a Rússia prop dels seus seguidors, però al mateix temps és com si no hi fos. Aquesta és l’estranya situació des de diumenge. D’una banda, Navalni ha tornat d’Alemanya, on durant cinc mesos es va estar recuperant d’un atac amb verí que, amb tota probabilitat, va ser perpetrat pels serveis secrets russos, l’FSB. El seu retorn va ser un senyal per al Kremlin, però encara més per als seus compatriotes: no tinc por, torno a la gola del llop.
I tanmateix, ara Navalni està més allunyat dels russos que no ho estava a Alemanya. Perquè a Alemanya tenia contacte proper amb els seus companys. Però ara el Kremlin l’ha aïllat. Van redirigir el vol amb què tornava, van detenir Navalni i el van condemnar a la comissaria de policia mateix a través d’un estrafolari tribunal sumari. Tot per impedir el contacte amb el seu entorn.
La fundació anticorrupció de Navalni, FBK, i els seus “equips” –una xarxa de gairebé quaranta oficines regionals– són l’única força política amb representació a tot el país que infringeix obertament les regles de la democràcia aparent de Putin. Què faran els seus col·laboradors sense el seu líder? Encara es fa política en Rússia actual?
El quarter general a Moscou de l’FBK està situat al quart pis d’un bulliciós edifici d’oficines. Allà trobem Ruslan Xaveddinov assegut en un petit escriptori en què hi ha una figura d’un os polar. Xaveddinov és un estret col·laborador de Navalni i el responsable del projecte Smart Voting, que envia una recomanació de vot a través d’una aplicació a votants opositors. El projecte és conegut a tot el país d’ençà que va infligir una dura derrota al partit del Kremlin, Rússia Unida, en les eleccions al parlament de la ciutat de Moscou.
L’os polar l’hi van regalar uns amics. És un recordatori que Xaveddinov va haver de passar gairebé tot l’any passat a l’Àrtic. Uns agents el van emmanillar a Moscou i se’l van endur cap al nord perquè fes el servei militar malgrat que ell n’estava exempt. Una de les seves tasques era espantar els molts ossos polars que hi ha a la zona. Del que passava al món exterior no se n’assabentava fins mesos després.
“Tenim molts plans”, diu Xaveddinov; finalment, al setembre hi ha eleccions al parlament. “Però la nostra feina principal és, abans que res, organitzar manifestacions a tot el país. Encara que soni dramàtic: es tracta de salvar Navalni”. Per això Xaveddinov i altres col·laboradors han convocat marxes de protesta. “Si es protesta a les regions i a Moscou surten al carrer desenes de milers de persones, els de dalt faran un pas enrere”, diu Xaveddinov. “Com vam fer el 2013, quan també vam aconseguir alliberar Navalni de la presó”.
Aleshores un tribunal de la ciutat de Kírov havia condemnat Navalni a cinc anys de presó. Però, com que a la capital van manifestar-se milers de persones, es va suspendre la condemna. La qüestió és si aquell èxit es pot repetir. La Rússia del 2020 és diferent de la del 2013. Ara és força més perillós i arriscat participar en manifestacions no autoritzades. I a la por cal afegir-hi la paràlisi per la pandèmia.
D’altra banda, el Navalni del 2020 tampoc no és el mateix que el del 2013. S’ha forjat una influència mediàtica que supera de llarg els èxits que ha tingut fins ara. Dimarts, amb prou feines havia arribat al centre penitenciari, els seus seguidors van penjar a la xarxa un vídeo amb el títol “Un palau per a Putin. Història d’una corrupció majúscula”. En el vídeo Navalni guia l’espectador amb una ironia lacònica per un palau immens suposadament construït per a Putin al mar Negre. O més concretament: el guia per un model en 3D que els seus col·laboradors han pogut reconstruir fent una feina minuciosa. Al palau hi ha un bar de narguil, un casino i una pista d’hoquei subterrània. El vídeo, de dues hores de durada, va tenir més de quaranta milions de visites en pocs dies. Des de la cel·la al “silenci del mariner”, tot d’una Navalni dominava l’opinió pública virtual russa.
En el vídeo de Navalni, també es parlava de les suposades aventures amoroses de Putin, i s’hi intercalava una jove que seria la filla il·legítima del governant rus. És un atac a la persona de Putin, no únicament al sistema.
“Això ja fa temps que és un enfrontament personal entre ells dos”, diu Xaveddinov. “Es pot dir, i no exagero, que a Rússia només hi ha dos polítics: Putin i Navalni. Si estàs en contra de Putin, has d’estar a favor de Navalni, encara que no comparteixis totes les seves opinions. Perquè ell és l’únic ariet que pot enderrocar el mur”.
A Rússia no tothom comparteix l’opinió que la política sigui només cosa de Putin i Navalni. Alguns ho consideren pura megalomania; al capdavall, a Rússia també hi ha altres forces opositores.
“Ens retreuen que no admetem competidors”, diu Serguei Boiko, un col·laborador de Navalni que al setembre va aconseguir entrar al parlament de la ciutat de Novossibirsk. “A mi fins i tot m’agradaria que tinguéssim més competència, així no estaríem tant en el punt de mira de les autoritats. I la situació també seria més segura per a Aleksei. Però a escala nacional senzillament no hi ha cap adversari de Putin com Navalni”.
Boiko és un siberià cepat i refet que es va fer conegut a tot Rússia no tan sols perquè és un polític local d’èxit, sinó per la seva imaginació. El 2019, quan la policia va escorcollar el seu domicili, va penjar ràpidament els discos durs del seu ordinador en un dron i els va fer enlairar des del seu balcó per posar-los en un lloc segur.
Diumenge Boiko va agafar un vol de Novossibirsk a Moscou per saludar Navalni en el seu retorn al país. L’havia vist per última vegada poc abans de l’atac. Navalni havia donat suport a la campanya electoral de Boiko a Novossibirsk, en el que va ser la seva última visita a la ciutat abans de ser enverinat a Tomsk.
Per a Boiko, l’atac i el tracte del Kremlin envers Navalni no són suficients per fer-lo deixar la política. D’il·lusions no se n’ha fet mai. “Vaig entrar en política el 2015, després de l’assassinat del polític opositor Borís Nemtsov”, explica. “Res d’això no ha canviat la meva relació amb els dirigents, només la meva relació amb Navalni. Que s’ha tornat més emotiva”.
Just després del seu intent de saludar Navalni a Moscou, Boiko va tornar a Novossibirsk. Allà també es preveu que hi hagi una marxa de protesta al centre de la ciutat: la primera manifestació després d’una llarga pausa pel coronavirus, i evidentment no serà autoritzada. A Novossibirsk l’atmosfera és força més lliure que a Moscou, diu Boiko, “a la capital tens contínuament la sensació que vius en un Estat policial”. Tot i això, creu que el detindran.
Ruslan Xaveddinov també considera probable que acabi sent víctima de la violència policial. Les autoritats ja el van detenir provisionalment diumenge al vespre a l’aeroport moscovita de Vnukovo quan esperava l’arribada de Navalni.
Aquests dies Oleg Stepànov també compta que “en qualsevol moment” el poden detenir. Stepànov és el cap de la seu regional de Navalni a Moscou. Però també diu que aviat vol anunciar la seva candidatura a les eleccions parlamentàries de la tardor. Això és el més curiós del moviment de Navalni: els seus seguidors semblen futbolistes engabiats que, tanmateix, sempre s’escapen cap al terreny de joc en una barreja d’obstinació, seguretat i negació de la realitat. És altament improbable que a Stepànov li permetin presentar-se a les eleccions tenint en compte que el seu ídol polític ha estat enverinat i posteriorment empresonat.
Però precisament per això Stepànov es va fer seguidor de Navalni, perquè troba molt atractiva la manera com Navalni intenta l’impossible. Situem-nos a final del 2016. L’oposició, dividida i encara traumatitzada per l’assassinat de Borís Nemtsov, havia obtingut uns resultats especialment dolents a les eleccions parlamentàries. Però, aleshores, un alegre Navalni va anunciar que es presentaria ell mateix contra Putin a les presidencials. Portava americana i corbata, s’havia assegut en un despatx elegant d’un gratacels de Moscou i havia col·locat fotos familiars damunt la taula: tot havia de tenir un aire tan presidencial com fos possible.
Evidentment, la idea era absurda, perquè al Kremlin ni es plantejaven deixar que Navalni es presentés. I així i tot, la seva campanya va ser un èxit: mentre Navalni viatjava pel país, va construir la xarxa d’equips que encara ara articula el moviment. Stepànov va quedar electritzat pel vídeo de Navalni.
I hi ha hagut més èxits: el 2019 la campanya de Navalni Smart Voting va trencar el quasimonopoli del partit del Kremlin, Rússia Unida, al parlament de la ciutat de Moscou. La idea era: allà on no puguem presentar-nos directament, almenys podem canalitzar vots de protesta i guanyar influència. “Ara al parlament moscovita hi ha diputats que des de la tribuna condemnen l’enverinament de Navalni”, diu Xaveddinov, que suposa que l’èxit de la campanya Smart Voting va ser la causa que l’enviessin a l’oceà glacial àrtic.
Què passaria, però, si Navalni estigués empresonat durant anys? La seva esposa, Iúlia, podria liderar el moviment d’oposició, igual que a la veïna Bielorússia Svetlana Tikhanóvskaia va ocupar el lloc del seu marit empresonat? Stepànov no creu que aquest debat sigui important, només beneficia el Kremlin.
Per tant, els companys de lluita de Navalni busquen captar l’atenció, mentre les autoritats intenten sufocar les protestes. Dijous van ser detinguts diversos col·laboradors de Navalni, entre ells la seva portaveu i el coautor del recent vídeo, Gueorgui Alburov. I a casa d’Oleg Stepànov, cap de l’equip de Navalni a Moscou, també s’hi va personar la policia. Músics, escriptors i esportistes criden a solidaritzar-se amb Navalni. Però, paral·lelament, l’autoritat reguladora d’internet a Rússia ha instat la plataforma de vídeos TikTok a “eliminar informacions que incitin els menors d’edat a dur a terme accions contràries a la llei”. Això inclou les crides a participar en manifestacions no autoritzades. L’autoritat no ha detallat a quines manifestacions i protestes es refereix, però tothom sap a què va dirigit.
Traducció d'Arnau Figueras