Joe Biden probablement no pensava en homes com Allen Lardieri quan dimecres va pronunciar el seu discurs d’investidura, en què va parlar de reconciliació i unitat i va prometre tornar a uns EUA on els ciutadans puguin tenir opinions contràries sense veure l’altre com un enemic.
Lardieri és un home musculat d’entre 40 i 50 anys. Va ser membre de l’exèrcit i ara treballa de miner a Virgínia Occidental. Lardieri va seguir de prop l’assalt al Capitoli de fa dues setmanes; sobretot perquè hi van participar molts dels seus antics companys dels Oath Keepers. Aquesta milícia dretana formada per soldats i policies retirats i d’altres encara en actiu s’ha proposat defensar la constitució, si cal amb violència, contra els “enemics interiors i exteriors”, com van prometre els seus membres en prendre possessió com a agents o soldats. La majoria donen suport a l’expresident Donald Trump. “La violència és inevitable”, diu Lardieri. Ell va girar l’esquena als Oath Keepers ja fa un quant temps, però encara té contacte amb milícies dretanes que com ell consideren sagrat el dret de portar armes.
Durant el discurs que va pronunciar Biden dimecres, les imatges del Capitoli esquitxat pel sol transmetien un missatge esperançador: han tornat els antics EUA amables. La investidura del nou president va ser com un renaixement per a Washington. Va ser una cerimònia amb la pompa habitual, uns discursos emocionants i l’actuació commovedora de la poeta negra de 22 anys Amanda Gorman, que va recitar: “La democràcia es pot ajornar, però mai no se la podrà vèncer permanentment”.
Va ser un ritual de purificació de Trump, que al matí s’havia retirat amb l’Air Force One a Florida. Les imatges de la investidura van sobreescriure les escenes espantoses de l’assalt al Capitoli. I el desig de Biden de posar fi a la divisió en la societat semblava autèntic. “Comencem a escoltar-nos els uns als altres novament”, va instar el nou president des de la tribuna del Capitoli. “La política no ha de ser un incendi embravit que ho arrasi tot”.
Però el demòcrata només havia d’aixecar la mirada per veure la profunditat amb què l’odi ha erosionat la societat nord-americana.
Aquell dia assolellat d’hivern, el National Mall –on normalment desenes de milers de persones aclamen el nou president– estava decorat amb banderes nord-americanes per emplenar el buit. Washington, que en cada inici de legislatura és una festa, era una ciutat marcada per la por. El seu primer dia de mandat, Biden va haver de ser protegit com no ho ha estat cap altre president de la història recent dels EUA. A la capital hi havia destacats més de 20.000 soldats; i el discurs, que pretenia posar pau al país, va ser pronunciat darrere un vidre a prova de bales, filat espinós i tanques metàl·liques.
Biden vol convèncer els votants republicans que ell també serà el seu president. Ara bé, va traçar una línia clara: combatrà i vencerà l’extremisme polític, els racistes blancs i el terrorisme intern.
Certament, com més detalls es coneixen de l’atac al Capitoli, més es posa de manifest que la ira no es va desfermar del no res; al contrari: milícies pròximes a Trump havien preparat sistemàticament l’atac. Entre els cent homes i dones que han estat detinguts des del 6 de gener, hi ha tres membres dels Oath Keepers, que en l’assalt al Capitoli van actuar com una unitat militar amb coneixements de tàctica. Es van coordinar amb una aplicació que fa de walkie-talkie i havien planejat la “detenció” de diputats i senadors que volien confirmar la victòria electoral de Biden, segons afirma el document d’acusació de la fiscalia de Washington.
Allen Lardieri, l’exmembre dels Oath Keepers, no vol defensar la violència en l’assalt al Capitoli. Però té la sensació que l’atac és utilitzat pels demòcrates per estigmatitzar com a terroristes tots els seguidors de Trump. “No es poden curar les ferides dividint”, diu tossut per telèfon.
Els EUA no han estat mai un país pacífic. Abraham Lincoln va intentar unir la nació durant la guerra civil nord-americana, però el va matar una bala que li va disparar un seguidor fanàtic de l’esclavitud. Cent anys després, un exsoldat va matar John F. Kennedy a trets en ple carrer a Dallas. Però mai abans un president dels EUA havia deixat al seu successor una herència tan enverinada com Donald Trump, que ha anat inoculant als seus seguidors la mentida que li van robar les eleccions. Ara gairebé un terç dels nord-americans creuen que Biden és un president il·legítim.
Pel que fa a la seva seguretat, el nou president encara està en una posició relativament còmoda: cada dia el vigilen centenars d’agents; una institució sencera, el Secret Service, s’ocupa de la seva integritat més que de cap altra cosa. Però què poden fer polítics com Brad Raffensperger, l’honest ministre de l’Interior republicà de l’estat de Geòrgia, que malgrat totes les advertències de Trump va proclamar la victòria de Biden al seu estat i que des d’aleshores ha rebut nombroses amenaces de mort? Són sobretot polítics locals que ara són en el punt de mira dels milicians enfurismats, diu Seth Jones, del think tank CSIS, amb seu a Washington.
En els darrers dos anys, segons estudis del CSIS, l’extrema dreta ha estat responsable de dos terços dels atacs terroristes als EUA. En la memòria col·lectiva de la nació van quedar gravats els atemptats de l’11 de setembre del 2001, però el terrorisme comès per homes blancs està molt més estès que l’islamisme.
Durant dècades els linxaments de negres van formar part del cruel dia a dia del sud dels EUA. Més endavant, el 19 d’abril del 1995, l’esbojarrat extremista de dreta Timothy McVeigh va detonar una bomba davant un edifici públic d’Oklahoma City i va matar 168 persones. I l’estiu del 2019 Patrick Crusius, que duia a terme una croada per la “raça blanca”, va tirotejar 23 persones en un supermercat a El Paso.
La situació és tan perillosa sobretot perquè, amb el seu mite del frau electoral, Trump ofereix una justificació als seus seguidors milicians perquè actuïn contra Biden i el seu govern, diu Simon Clark, del Center for American Progress, amb seu a Washington. “Estem veient la formació d’un braç militar del moviment MAGA (Make America Great Again). Està passant davant mateix dels nostres ulls”.
Moltes milícies dretanes s’estan armant. En són un cas els Proud Boys, una mena de grup hípster d’extrema dreta a qui Trump va cridar en campanya: “Stand back and stand by!” (‘Retireu-vos i estigueu a punt’). Però també els Boogaloo Bois, hostils amb el govern, coneguts per les seves camises hawaianes. Diversos membres del grup van ser acusats a l’octubre d’haver planejat, presumptament, el segrest de la governadora demòcrata de Michigan. I finalment hi ha els Oath Keepers, que sobretot són perillosos perquè estan vinculats amb l’aparell de seguretat de l’Estat. Segons una investigació de la revista The Atlantic, un de cada deu Oath Keepers és treballador públic.
En la policia –més que en cap altre estament– hi ha un problema enorme, diu l’expert en l’extremisme Simon Clark. “L’exèrcit ja fa temps que va començar a impedir l’agitació de dreta”. Als anys vuitanta, el ministre de Defensa de Ronald Reagan, Caspar Weinberger, va establir la norma que els soldats no podien ser membres d’una associació racista. “En el cas de la policia no hem arribat a aquest punt ni de bon tros”, diu Clark. I les paraules de Clark queden confirmades amb la suspensió de dos agents de la policia del Capitoli que el 6 de gener van confraternitzar obertament amb la turba pro-Trump.
Molts seguidors de Trump creuen que es troben en una lluita existencial; no únicament contra el nou govern, sinó també contra gegants d’internet com Twitter i Facebook. Aquestes empreses han bloquejat els comptes de Donald Trump, però el bloqueig també ha afectat l’exmembre dels Oath Keepers Allen Lardieri. A Facebook, explica l’home, havia aconseguit gairebé 50.000 seguidors. Ara ja no hi té accés, i Instagram també li ha suprimit el compte. A les empreses de Silicon Valley, diu Lardieri, els “punts de vista conservadors” els deuen ser incòmodes.
Les milícies de dreta s’organitzen sobretot per la xarxa. Quan al setembre Trump va interpel·lar directament els Proud Boys en un debat televisiu amb Biden, ells ho van interpretar com una ordre militar. “Estem preparats, senyor”, van respondre pel seu canal de Parler. El seu líder, Enrique Tarrio, va anar a Washington a començament de gener –com tants altres radicals de dreta–, però va ser detingut dos dies abans de l’assalt al Capitoli amb dos carregadors per a armes de tir ràpid a l’equipatge. Poc abans encara havia preguntat per Telegram als seus seguidors: “I si hi entréssim [al Capitoli]?”.
Un punt de partida fonamental dels membres de milícies de dreta i els seus seguidors és el portal mymilitia.com, que segons dades pròpies disposa de més de 23.000 membres registrats. La pàgina enllaça a més de 500 milícies regionals i proporciona instruccions per a la construcció d’armes i bombes. En diversos fòrums es fan obertament crides a la violència, fidels al lema: “Quan la tirania esdevé llei, la rebel·lió és un deure”.
Alguns usuaris del lloc web sembla que no tan sols branden l’odi virtualment. El 2017 va ser detingut un milicià d’Illinois que havia comès un atac bomba contra una mesquita de Minnesota. Al novembre la policia va detenir un home de 54 anys que després de les eleccions nord-americanes havia amenaçat que faria explotar un edifici de l’FBI. També es tractava d’un membre de mymilitia.com.
Durant la presidència de Trump, molts dels milicians s’han atrevit a sortir dels foscos racons d’internet i han passat a plataformes d’ús majoritari com Facebook. Investigadors de Tech Transparency Project, amb seu a Washington, ja van alertar l’abril de l’any passat que grups de dreta preparaven atacs contra polítics i agents dels cossos de seguretat a Facebook. Però l’empresa no va reaccionar fins que un seguidor de Boogaloo va assassinar un policia i l’FBI va detenir tres membres de la milícia per sospites de terrorisme.
Per bé que cal bloquejar grups de milicians a les xarxes socials, fent això no es tornen pas menys perillosos. Per a pràcticament cada xarxa social n’hi ha una d’alternativa àmpliament utilitzada per les milícies i els extremistes de dreta. Per al gran públic pot ser que siguin menys visibles, per la qual cosa en aquestes plataformes alternatives els extremistes estan en família.
El nou president, Joe Biden, té la intenció ferma de perseguir els terroristes de dreta, com demostra el seu candidat per al càrrec de ministre de Justícia. Merrick Garland va aconseguir certa notorietat quan el 2016 va ser proposat com a jutge del Tribunal Suprem pel president Barack Obama però la designació no va prosperar per l’oposició dels republicans al senat. Tanmateix, quan era un jove fiscal, ja havia estat al centre de la llum pública. Als anys noranta aquest jurista format a Harvard va dirigir les investigacions contra els instigadors de l’atac bomba contra el Murrah Federal Building d’Oklahoma City.
Després d’un procés judicial de més de dos anys, el principal acusat, Timothy McVeigh, va ser condemnat per assassinat. I l’11 de juny del 2001 va ser executat per injecció letal.
Traducció d'Arnau Figueras