Els partits autoctonistes de les Illes incrementen la pressió contra el PSOE. Tant el PI com els dos Més -de Mallorca i Menorca– volen que el Parlament presenti un recurs d’inconstitucionalitat contra els Pressupostos Generals de l’Estat perquè, al seu entendre, la baixa inversió que preveuen a les Illes incompleix la Carta Magna. A més, els dos partits sobiranistes, sobretot el mallorquí -que fa part del Govern – ataquen cada vegada amb més contundència el seu soci socialista per mor del tracte de Pedro Sánchez a Balears.
Recurs PI-Més. En una iniciativa insòlita, el PI, formació autoctonista de caràcter centrista i autonomista, i els dos Més, de Mallorca i Menorca, tot dos sobiranistes i d’esquerres, presentaren dijous passat una petició en el Parlament balear perquè la Cambra legislativa illenca presenti un recurs d’inconstitucionalitat contra els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). Les tres formacions han registrat la petició d’un ple extraordinari on s’haurà de votar aquesta iniciativa que té per objectiu que s’apliqui el Règim Especial de Balears (REB) i que s’acabi amb el que consideren una «discriminació estructural de les Balears» per part del Govern espanyol. En una roda de premsa conjunta, el passat dijous, el portaveu adjunt del Pi, Josep Melià, el portaveu de Més per Mallorca, Miquel Ensenyat, i el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, presentaren el que definiren com un instrument «en defensa dels interessos generals de la ciutadania de les Illes Balears».
Melià assegurà que l'Estat incompleix la normativa del REB sobre la insularitat: «aquesta normativa és paper banyat i l'Estat ens està maltractant des de fa anys. Per aquest motiu, necessitam prendre aquesta decisió que esperam compti amb el suport de la resta de partits», sobretot «en aquests moment tan complicat per a la nostra terra» troba que és imprescindible que, «anem units davant Madrid a reivindicar el que ens pertoca». El portaveu de Més per Mallorca, Miquel Ensenyat, asseverà que la proposta «neix des de la dignitat i la responsabilitat política» i que persegueix «d’acabar amb el doble discurs dels partits estatals i capgirar la situació d’infrafinançament crònic que patim des de fa dècades». Al respecte Ensenyat recordà «els reiterats menyspreus a les Illes Balears i la necessitat ara més que mai de revertir una situació que ens limita i impedeix diversificar el nostre model productiu». Per la seva banda, el portaveu parlamentari de Més per Menorca, Josep Castells, explicà que la Constitució espanyola diu que l'Estat «ha d'atendre de forma particular les circumstàncies del fet insular, el que es tradueix en un REB que garanteix unes inversions extres que no s'estan contemplant en els PGE. Per tant, els Pressupostos de l'Estat incompleixen la Constitució».
El dia abans, el líder de Més per Mallorca, Antoni Noguera, criticà l'Estat perquè «el Govern Sánchez ha deixat al Govern de les Illes i a la resta de governs autonòmics la competència en la gestió de la crisi, i l'assumim, però l'hem d'assumir amb els recursos que ens pertoquen», cosa que, va dir, l'Executiu espanyol no els dona. Per tant, al seu entendre és hora d'alçar la veu i «reivindicar que per a fer front a la gestió d'aquesta crisi és imprescindible donar una resposta clara a la gent que està patint» i que per això cal que l'Estat doni als governs autonòmics prou recursos. Una vegada més, Noguera exigí que el Govern Sánchez afavoreixi els empresaris petits i mitjans, així com als autònoms, exonerant-los de les quotes de la Seguretat Social i de la liquidació d'IVA, en cas de ser favorable a l'Estat, entre d'altres mesures. Per assolir aquest objectiu, explicà, cal «deixar de banda els interessos partidistes» i reclamar «tots junts», des de Balears, mesures del Govern espanyol per fer front a la greu crisi econòmica que pateixen les Illes. «Cal defensar els drets i interessos dels ciutadans de les Illes Balears -persones i famílies; treballadors i autònoms; petits i mitjans empresaris-cooperativistes...- davant qui faci falta, sense consignes partidistes».