Les eleccions catalanes estaran determinades per la desmobilització. Les dades sanitàries podrien forçar molta gent a quedar-se a casa per evitar riscos. Aquest, però, no és l’únic factor que podria alimentar l’abstenció electoral. No està clar a quins partits podria afectar més el fet que molts ciutadans es queden a casa. Però en un escenari com l’actual, les especulacions són inevitables.
Curiosament, les eleccions d’enguany seran «més normals» que les del 21 de desembre de 2017. Així ho creu Oriol Bartomeus, professor associat de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona. «Seran menys participatives», argumenta. «Bàsicament, perquè les del 2017 van ser unes eleccions extraordinàriament participatives». Aquest seria el primer element que caldria tindre en compte per explicar el perquè de la «desmobilització». Un fet que no està relacionat amb la pandèmia, sinó amb la tensió política que es vivia a finals del 2017, tres mesos després de l’1 d’octubre, amb dirigents polítics empresonats o a l’exili, amb l’article 155 de la Constitució Espanyola aplicat i davant unes eleccions convocades per Mariano Rajoy.
La participació electoral a Catalunya en les darreres eleccions va superar el 79%. Una dada extraordinària que va afavorir Ciutadans, el partit més votat. Si bé de manera relativa, atès que la concentració de vots no li va proporcionar una xifra suficient d’escons com per explorar la formació d’un Govern. Ara, el partit liderat per Inés Arrimadas a Madrid –i per Carlos Carrizosa a Catalunya– contempla una gran davallada. Els càlculs fan pensar que molts dels vots que va rebre el partit taronja en les últimes eleccions aniran a parar, fonamentalment, al PSC i a Vox, que irromprà al Parlament català. En canvi, «si Ciutadans va rebre tants vots el 2017 va ser perquè una part important de persones que en una situació de normalitat no haurien participat en unes eleccions al Parlament els van votar», explica Oriol Bartomeus. El politòleg de la UAB calcula que unes 200.000 persones amb aquest perfil de poca predisposició a votar van donar suport a Ciutadans el 2017. Si es té en compte que l’escenari polític és una mica menys tens que al 2017 i que la pandèmia pot evitar el vot de molta gent, pronosticar a qui podrien votar –o si votaran– aquestes vora 200.000 persones és una tasca ben complicada.
Si l’escenari electoral del 2017 era de tensió, l’actual és de complexitat. Mariona Ferrer, investigadora del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i experta en participació, explica que «la situació de confinament, la crisi sanitària i el fet que molta gent no acostuma a demanar el vot per correu» defineixen una complexitat que es traduirà en abstenció electoral. «Això pot donar problemes des del punt de vista de la legitimitat», alerta Ferrer, que considera que seria «un despropòsit» celebrar eleccions el 14 de febrer. «El context és excepcional, i prova d’això és que forces tan antagòniques com ara Ciutadans i la CUP s’han mostrat a favor de l’ajornament electoral».
A qui afectarà l’abstenció?
La darrera enquesta del CIS apunta que el PSC podria ser el partit més votat en les pròximes eleccions a Catalunya. Els socialistes estan convençuts que mantenir la data en el 14 de febrer els beneficiarà. Prova d’això és l’entusiasme amb què han exigit no retardar els comicis. En canvi, si algun partit ha eixit perjudicat per l’abstenció històricament a Catalunya, aquest ha sigut el PSC. Ho explica Mariona Ferrer: «hi ha un sector que acostumava a votar el PSOE en les generals i que no anava a votar a les eleccions al Parlament, tal com sí que feien els votants dels partits nacionalistes catalans». L’experta en participació, però, matisa que el context actual és molt particular i diferent al d’altres anys.
Entre altres coses perquè, tal com explica l’experta en participació electoral, «hi ha molts votants d’ERC que es poden mostrar molt crítics amb la gestió de la pandèmia», diu abans de reconèixer que «en circumstàncies com l’actual, gestionar un Departament com el de Salut –dirigit per la republicana Alba Vergés– pot perjudicar més que beneficiar». Salvador Illa, candidat del PSC i ministre espanyol de Sanitat, també té al damunt una gran responsabilitat amb la pandèmia, si bé «els darrers mesos ha assumit un paper de més mediació que potser desmarca el candidat una mica de la gestió», raona Ferrer.
Però «el votant potencial del PSC també estarà, en part, desmotivat per la por i per la situació excepcional que n’hi ha». «Les darreres enquestes diuen que si les eleccions es fan al febrer, el partit més beneficiat serà el PSC. Tot i que el context és una incògnita i caldrà veure com actuen els votants», conclou Mariona Ferrer. «El votant socialista també es pot trobar en una situació de desmotivació. L’escenari és tan nou que tot és molt qüestionable».
El que tornarà a ser normal, paradoxalment, serà el nivell de participació, «que podria assimilar-se als percentatges tradicionals de les eleccions al Parlament», diu Oriol Bartomeus. «Amb les dades que tenim estaríem parlant d’unes eleccions autonòmiques amb una participació relativament forta si ho comparem amb la d’eleccions anteriors, però significativament més baixa si ho comparem amb les del 2017, perquè el clima és diferent».
A qui afectarà això? El politòleg de la UAB reconeix que «això és difícil de dir». «Segons veiem en les dades de les enquestes, hi ha menys predisposició a votar entre els qui van votar Ciutadans el 2017. Saber a qui voldrien votar ara és un misteri. I sabem, perquè històricament ha sigut així, que els votants més propers a les forces independentistes tenen una predisposició al vot més forta». Per tant, «si no passa res en aquesta situació tan singular», «un increment de l’abstenció hauria de perjudicar més les opcions no independentistes», diu Bartomeus, que reconeix que no es pot dir a quins partits independentistes en concret podria beneficiar aquest fet.
I és que mai un escenari polític havia sigut tan dificultós com per fer pronòstics electorals.