El Moviment Corrent Roig (MCR), la candidatura formada per activistes que han patit represàlies d’ençà del referèndum de l’1 d’octubre, només es podrà presentar en la circumscripció de Tarragona, ja que a Lleida, Girona i Barcelona no han aconseguit el suport que els requereix la Junta Electoral Central (JEC) pel fet de ser extraparlamentari. En els inicis, la candidatura estava pensada en forma de coalició amb l’Assemblea de Represaliades i Activistes (A.R.A), però finalment “no podrem presentar-nos en coalició” per qüestions legals, al·lega Corrent Roig (CR) en un comunicat.
L’origen d’aquesta problemàtica rau en el fet que la coalició s’impulsava mitjançant la Coordinadora Independent Radical Calderina (CIRC), un partit de caràcter municipal de Caldes de Montbui, al Vallès Oriental. Segons Carles Ruiz, número sis de la llista per Tarragona, explica que CIRC els va oferir el partit sense demanar res a canvi i els portava avantatges pel que fa a la recollida de firmes, ja que si no n’havien de recollir 50.000. Així doncs, s’utilitzaria el partit com a instrument per a crear la coalició. No obstant això, des de la candidatura van observar que hi havia una actitud partidista per part del líder de CIRC, ja que mostrava interès d’adjuntar-se amb altres formacions polítiques. Per aquest motiu i per la percepció que es tenia que utilitzava els represaliats per treure rèdit polític, a última hora “es va parlar amb ell i se’l va fer fora”, diu Ruiz.
A causa de la retirada de CIRC, la coalició entre A.R.A i CR no serà possible i es presentaran sota el nom Moviment Corrent Roig, malgrat expressar el seu convenciment de “defensar fermament” les llibertats democràtiques, la llibertat de tots i totes les preses polítiques i la lluita contra la repressió. També detallen que s’ha optat per “una candidatura que es desvinculi de la direcció oficial independentista i defensi un programa fet i dirigit als treballadors/es, al jovent i a les activistes”.
Ruiz, conegut com a Xarly, és víctima de la repressió de l’Estatespanyol arran del procés d’independència de Catalunya, com tots els seus companys de la candidatura. El seu cas es remunta en el 28 de juliol de 2018 a Mont-ras, al Baix Empordà, on va participar en una protesta per mostrar el rebuig de la presència del jutge Pablo Llarena i en què va cridar proclames com ‘Els carrers seran sempre nostres’ o ‘Benvinguts a l’Empordà’ mentre picava amb la mà el vidre del cotxe en què viatjava el magistrat. Per aquests fets, a Ruiz l’acusen d’atemptat contra l’autoritat i delictes d’odi, i fa més de dos anys que espera el judici, l’arxivament del cas o l’absolució. En declaracions A EL TEMPS, Ruiz expressa que ha rebut molt poques mostres de suport per part del Secretariat Nacional de la CUP (partit del qual formava part fins fa poc), del CDR Catalunya i del seu poble, Palafrugell, també al Baix Empordà. Tot i això, comenta que li han arribat missatges de suport d’arreu dels Països Catalans i al desembre, l’Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat de Catalunya va posar-se en contacte amb ell per tal d’analitzar el seu cas.
Candidatura independent a la ideologia de Corrent Roig
Corrent Roig (CR) és l’organització catalana de Corriente Roja, la secció a l’Estat espanyol de la Lliga Internacional de Treballadors/es (LITci) d’ideologia trotskista i que treballa per reconstruir la Quarta Internacional i crear una organització revolucionària arrelada en la classe treballadora i la joventut. No obstant això, Ruiz, que es defineix com més partidari de Stalin i Lenin, defensa que la candidatura té una ideologia independent a la del partit amb el qual estan vinculats.
Ruiz ha estat un dels fundadors de la CUP de Palafrugell, però s’hi va desvincular perquè “no m’hi han volgut”. “Sembla que si canvies el seu discurs i no passes un filtre, t’aparten”, explica. Tot i això, en preguntar-li sobre si existeix sintonia amb els anticapitalistes, defensa que es poden arribar a trobar punts en comú, però "el que ens diferencia més és amb el referèndum", ja que “ells en plantegen un a cinc anys i nosaltres diem que s’ha d’implementar el resultat de l’1 d’octubre”. Reconeix que s’ha mantingut una reunió amb la CUP per a estudiar possibles escenaris, però a causa de les discrepàncies i les diferents estratègies, el resultat no va ser exitós.
Els represaliats, la raó de ser
Donar visibilitat als represaliats i que tinguin veu pròpia al Parlament. Aquests són els principals objectius pels quals s’ha creat aquesta llista. Si bé és cert que només poden optar a tenir representació a Tarragona, Ruiz es mostra esperançador i “m’agradaria que sortís algú”, perquè “tenim molt a dir”. Es tracta d’un grup de persones arrelades en la societat civil “que ha lluitat i no se’ls ha donat visibilitat”, diu Ruiz mentre recorda que a Catalunya hi ha prop de 3.000 persones encausades. “Que uns represaliats tinguin el valor de presentar una llista per canviar-ho tot, és molt valent!”, adverteix. En una entrevista al Diari de Tarragona, Roger Español, número 2 de la llista, afegia que no son partidaris de l’amnistia perquè l’Estat espanyol “no la donarà a canvi de res” i perquè a hores d’ara “no hi ha una llei d’amnistia estatal”.
Tot i que la llista també va néixer per a homenatjar els membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR), a finals del desembre de 2020, quan encara es mantenia dempeus la coalició amb A.R.A, la candidatura s’anomenava Coalició de Represaliades, sota les sigles CDR. Però “arran de diverses crítiques i comentaris manifestats per part d’alguns CDR de Catalunya” sobre les sigles, finalment es van veure obligats a fer servir ‘CR’ i que ha evolucionat fins a l’actualitat amb ‘MCR’. La candidatura la lidera Elysabeth Martin, seguida per Roger Español, que havia de ser el cap de llista per Barcelona.
Dificultats per aconseguir els avals
Des de MCR reconeixen que s’han trobat amb molts problemes per recollir els avals necessaris en cada demarcació. Des dels que estan relacionats amb la burocràcia, fins als que ha provocat la mateixa pandèmia de la Covid-19. “A causa de la falta de democràcia de la mateixa llei electoral, la situació de pandèmia, amb les restriccions que l’acompanyen, les festes de Nadal i el temporal, no ens ha sigut possible recollir tots els avals necessaris per presentar candidatura a totes les circumscripcions”, lamenten en el comunicat. També retreuen a Junts per Catalunya “la falta de solidaritat”, perquè han recollit un elevat nombre de firmes que els sobraven, “impedint així que aquestes firmes les poguessin recollir altres candidatures”, expliquen.
COMUNICAT AVALS I CANDIDATURA
— A.R.A Independencia Catalunya (@ARAIndepenCAT) January 13, 2021
Tarragona som aquí! Pq ni el covid19, ni l falta d solidaritat democràtica ni retirades encobertes, ns poden impedir ser presents d alguna manera a ls properes eleccions #14F. Posar al centre ls politiques represives i socials, serà prioritat! pic.twitter.com/a5h6G4VF7s
Ruiz va intentar que tota la seva família firmés per la candidatura de la qual en forma part, però “el meu pare està ficat a Junts per Catalunya i tota la família va votar per la candidatura de Borràs”. El seu cas personal és un reflex de l’estrica llei electoral a la qual estan sotmeses les candidatures extraparlamentàries, ja que un elector només pot avalar una llista, i en el cas que n’avali dues, les firmes quedarien anul·lades. “Amb el nombre d’avals que demanen, el poc temps i la pandèmia és impossible”, lamenta Ruiz.
La lluita popular com a instrument per la victòria
Ruiz es mostra decebut amb la situació política actual i retreu al president Carles Puigdemont la suspensió de la declaració d’independència del 27 d’octubre. També carrega contra Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i opina del president del Parlament Roger Torrent que “només has de veure vídeos seus de ‘si algú té por, que s’aparti’ i no va atrevir-se a nomenar president a Puigdemont”. Considera que les institucions i les estructures dels partits “no volen que res canviï ni perdre els seus privilegis” i que “manipularan i mentiran per aconseguir el que volen”. El moviment de què forma part parteix de la lluita popular, tot i reconèixer que en els darrers anys la gent s’ha acomodat i la por ha guanyat, però “tenim l’esperança que això canviï i confiem que el poble torni als carrers”. “Jo sempre estic al carrer, és el que ens diferencia dels altres, que estan als despatxos”, reivindica.