El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha suspès, de manera cautelar, el decret a través del qual el Govern català establia un ajornament de les eleccions catalanes. La data del 30 de maig, per tant, deixa de tindre un cercle en el calendari. El 14 de febrer és, novament, la data prevista per a les eleccions. Però encara no és la definitiva.
Quan un tribunal emet una suspensió cautelar ho fa perquè considera que els arguments dels qui presenten un recurs són suficientment sòlids com per decretar una suspensió parcial d’un decret. Si un recurrent diu que la no paralització d’un decret comportaria danys irreparables a la garantia d’un dret i un tribunal troba indicis que aquest argument pot ser vàlid, el que fa el tribunal és deixar el decret sense efecte de manera preventiva fins que no hi haja una sentència definitiva. Però encara hi ha marge perquè la sentència siga o no favorable a la proposta d’ajornament feta pel Govern català. De fet, el TSJC espera al·legacions tant de la màxima institució catalana com de la Fiscalia.
Si els recursos contra el decret d’ajornament electoral acaben sent estimats, les eleccions ja tindran data definitiva. Serà la inicial, la del 14 de febrer. Seria així perquè els recursos demanen l’anul·lació del decret d’ajornament. I aquesta mesura donaria vigència al decret anterior, el que convocava les eleccions aquell dia.
Què pot fer la Generalitat de Catalunya per evitar que les eleccions se celebren el 14 de febrer, tenint en compte que els indicadors epidemiològics no recomanen aquesta data? Hi ha tota una sèrie de justificacions que permetrien l’ajornament d’unes eleccions i, per tant, l’ajornament de l’exercici del dret de participació per tal de preservar-ne d’altres, com ara el dret a la vida i de protecció a la salut, tal com ja va sostenir la Comissió de Venècia en un informe de maig del 2020. En aquest sentit, l’ajornament d’eleccions es podria justificar amb arguments per part de la Generalitat, «sobretot si es justifica que la mesura és adient i imprescindible per tal de protegir la salut pública i el dret a la vida», explica Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona. La mateixa veu pensa que «potser no hi havia suficient justificació sobre per què hi havia uns indicadors determinats, ni s’havia precisat quins eren, com per ajornar les eleccions el 14 de febrer. Haurien pogut fer un annex amb els indicadors i això hauria sigut útil per generar seguretat jurídica».
També hi ha el precedent de Galícia i del País Basc, que van ajornar les eleccions l’any passat de l’abril al juliol, tot i que hi ha diferències de context amb el cas català. Primer, perquè a l’abril de 2020 hi havia un confinament domiciliari que ara només existeix a partir de les 22.00 de la nit –en el cas de Catalunya. I segon, perquè en els casos de País Basc i de Galícia, les eleccions van ser convocades pels presidents de sengles territoris de manera anticipada, i en el cas català la convocatòria ha estat forçada per un imperatiu legal després de la inhabilitació del president Quim Torra al setembre de l’any passat. Una tesi que ha argumentat el lletrat del Parlament Antoni Bayona en eldiario.es.
Situació caòtica
La mateixa interlocutòria del TSJC reconeix la «inseguretat jurídica» que provocaria la convocatòria electoral el 14 de març per «l’escurçament dels terminis previstos en la legislació orgànica». Com que Catalunya no té una llei ni una junta electoral pròpies, els terminis són fixats per la llei general de règim electoral. L’ajornament provocava un endarreriment que generava, al seu torn, una incertesa inevitable. I ara, els terminis previstos han quedat interromputs amb un decret d’ajornament que ara ha estat suspès de manera cautelar per l’alt tribunal català.
Jaume Alonso-Cuevillas, catedràtic de Dret Processal a la Universitat de Barcelona, reconeix s’ha entrat en una situació difícil de resoldre. «Els períodes electorals, que són molt breus, ja han passat, i el TSJC ha aplicat el dret sense tindre en compte els problemes que genera. Si és per respectar la legalitat, cosa que el tribunal ha fet estrictament, tant li fa si això té unes conseqüències que no són les que convenen».
De moment, el Govern català haurà de presentar al·legacions no més tard de dijous i el TJSC haurà de prendre una decisió definitiva a finals d’aquesta setmana o a inicis de la que ve.