Bernie Sanders i Elizabeth Warren tenien fans més apassionats. Kamala Harris i Pete Buttigieg eren oradors més serens. Però Joe Biden tenia una cosa que els altres candidats demòcrates no tenien: la fe que podia reconciliar demòcrates i republicans. Molta gent creia que aquella fe era ingènua i poc realista, però va convèncer prou votants per guanyar els seus rivals més estridents a les primàries i per derrotar, després, el president que ha generat més divisió de la història contemporània. No costa gaire veure’n els motius. Els últims quatre anys —i, en menor mesura, els vuit anteriors, els de Barack Obama— han estat un període d’intensa polarització cultural i política als EUA. Cada vegada més, demòcrates i republicans no tan sols tenen opinions diferents sobre, posem per cas, el matrimoni gai o els impostos, sinó que habiten universos diferents i desconfien més i més els uns dels altres. Segons una enquesta, dos mesos abans de les eleccions del 2020, més del 40% dels nord-americans de tots dos partits creien que la violència estaria justificada si guanyava els comicis el candidat de l’altre bàndol. La majoria de presidents —Obama inclòs— consideraven perjudicial aquesta antipatia tan accentuada, tant per a la unitat nacional com per a les perspectives polítiques. Si més no retòricament, quasi tots els presidents han intentat eixamplar el seu predicament un cop han estat al càrrec.
Tots menys Trump. Ell va explotar i atiar la divisió, com l’estrella de reality show que era abans de ser president, en lloc d’intentar curar-la. No és gaire sorprenent que més de 75 milions de nord-americans fessin confiança a la crida de Biden a la unitat. Normalment, aquesta mena d’apel·lacions serien un fet rutinari de qualsevol polític nord-americà. Però no vivim en una època de normalitat. Amb Trump apel·lant a la seva base i l’esquerra activista a la seva, l’enorme centre polític nord-americà va sentir-se representat per Biden, un polític de carrera ja gran que va trobar hàbilment el moment oportú. Malgrat tot, Biden no podrà aconseguir la unitat que va prometre. No és culpa seva: ningú podria. El partidisme i la divisió venen. Rush Limbaugh i The Daily Show no plegaran només perquè hagi perdut Trump i Biden prefereixi la unitat. Les xarxes socials fan que els nord-americans vegin les seves opinions polítiques constantment confirmades i no pas qüestionades.
Ja és història l’època en què conservadors demòcrates i republicans liberals cooperaven assíduament. Avui dia, els partits polítics estan parapetats gairebé del tot en les seves trinxeres culturals i ideològiques. La majoria de senadors i representants tenen la plaça assegurada en aquelles circumscripcions en què han de patir més per un rival més radical a les primàries del partit que un candidat de l’oposició. Encara que Biden hagués guanyat per golejada, com esperava l’esquerra, els EUA haurien estat profundament dividits igualment; potser, això sí, li hauria sigut més fàcil aprovar lleis al Congrés.
Una vegada ja investit, Joe Biden instarà tots els nord-americans a posar-se la mascareta; el compliment d’aquesta recomanació segur que serà més alt entre els demòcrates que entre els republicans. Alguns casos que passaran pel Tribunal Suprem poden restringir considerablement el dret a l’avortament sense il·legalitzar-lo directament. Els conflictes per aquests casos no seran menys intensos només perquè hi hagi Biden a la Casa Blanca. Cap polític no pot forçar els nord-americans a posar fi a les seves guerres culturals. Això ho han de decidir ells mateixos.
Traducció d'Arnau Figueras