Als Estats Units d’Amèrica, l’any vinent suposarà una millora notable respecte al seu horrorós predecessor. El 2020, el país va ser colpejat per una sèrie d’escàndols i desastres tan greus que, quan els votants van anar a les urnes, el procés de destitució de Donald Trump, ocorregut deu mesos abans, quasi no era digne de menció. Havien mort uns 250.000 nord-americans de coronavirus. S’havien perdut més de deu milions de llocs de feina. Els greuges racials exposats per les protestes de Black Lives Matter —de les més potents de la història nord-americana— havien estat atiades per les provocacions del president en campanya. I finalment, la negació de Trump d’acceptar el resultat electoral va posar en dubte fins i tot la democràcia del país.
Molts d’aquests problemes seguiran el 2021. L’economia serà inestable mentre el virus continuï descontrolat. La desconfiança del procés electoral que Trump ha fomentat entre els seus seguidors no s’esvairà ràpidament. Però el simple fet d’haver-lo tret de la Casa Blanca —va ser el quart president dels últims cent anys a perdre la reelecció— ha transformat les perspectives dels EUA per fer front als seus problemes. Trump va prendre’s la COVID-19 com un problema de comunicació que s’havia de convertir en una cosa irrellevant. Va veure les divisions racials com una oportunitat política. Amb Joe Biden, els EUA tindran un president competent que respecta els experts i que està compromès amb la reconciliació del país.
Biden materialitzarà això amb una ràfega d’accions executives: revocarà la retirada dels EUA de l’OMS; tornarà a comprometre’s amb els Acords de París; reinstaurarà les proteccions de l’administració Obama de què gaudien els immigrants il·legals portats als EUA quan eren criatures; suprimirà la prohibició d’entrada als viatgers d’alguns països de majoria musulmana imposada per Trump; posarà fi a la política del seu predecessor de separar els migrants il·legals dels seus fills; posarà en marxa una missió per trobar els pares perduts de 545 fills de migrants sota custòdia nord-americana, i decretarà l’obligatorietat de portar mascareta a tot el país.
La seva administració també actuarà amb rapidesa per reconstruir les institucions erosionades per Trump. Tornarà a col·locar científics fiables a l’Agència de Protecció Mediambiental i reintroduirà tallafocs per protegir la independència del Departament de Justícia. El secretari d’Estat de Biden haurà de refer la confiança i l’ordre del cos diplomàtic dels EUA, molt maltractat, i també les seves aliances.
Aquestes mesures tindran una major importància perquè els demòcrates no van obtenir majoria al Senat al novembre. És improbable que corregeixin això guanyant-hi dues segones voltes que s’han de celebrar a Geòrgia a començaments de gener. Això vol dir que Biden no podrà aprovar gairebé cap de les polítiques econòmiques, sanitàries, climàtiques i fiscals que va prometre en campanya. Una de les seves primeres prioritats era aprovar un gran paquet d’estímul de dos bilions de dòlars que incloïa inversions en infraestructures ecològiques i d’altra mena, però ja costarà aprovar tan sols un paquet d’estímul més reduït davant de Mitch McConnell, el líder republicà al Senat.
McConnell intentarà impedir qualsevol victòria de l’administració Biden i restablirà la reputació de conservadorisme fiscal del seu partit (un dogma que sembla que només val quan són a l’oposició) amb vista a obtenir guanys en les eleccions de mig mandat del 2022. Bloquejat al Capitoli, Biden haurà de fer accions executives més ambicioses per avançar en política interna, com van fer els governs d’Obama de què va formar part. És probable que introdueixi més reduccions de contaminació de les centrals de gas i carbó, per bé que no és clar que aquestes mesures sobrevisquin a l’escrutini d’una majoria conservadora cada vegada més activista al Tribunal Suprem.
En afers exteriors, la nova administració representarà un canvi radical de to respecte a Trump. I alhora més continuïtat del que molts esperen. Biden tranquil·litzarà els aliats tradicionals dels EUA i restituirà el lideratge nord-americà en les iniciatives internacionals per contenir el canvi climàtic, les agressions russes i el programa nuclear iranià (vegeu Orient Mitjà). Però mantindrà la posició bel·ligerant de l’administració Trump envers la Xina, i alguns dels aranzels. Alentirà, però no revertirà, la retirada dels EUA de l’Afganistan. I en el creixent canvi d’orientació dels EUA d’oest a est —que Biden no interromprà— els aliats de sempre detectaran més d’una traça de l’estil transaccional de Trump.
Malgrat les restriccions, el 2021 podria ser un bon any per a Biden. Això dependrà, sobretot, de la capacitat de la seva administració de distribuir eficientment la vacuna. Si el procés funciona bé, l’economia recuperarà de seguida el terreny perdut, i la popularitat de Biden pujarà. Si no, l’esperança generada per la fi del desgovern de Trump es dissiparà aviat, i això beneficiarà l’expresident.
El grau en què Trump es retiri de la vida pública és una altra gran qüestió de l’any actual. Alguns membres de l’establishment republicà temen que, si es parla de la derrota del partit a Twitter i a la tele, Trump serà un obstacle per reformar-lo. Probablement les seves pors es faran realitat.
Traducció d'Arnau Figueras