El Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) ha aconseguit tots els avals necessaris per presentar-se a les pròximes eleccions catalanes. La candidatura, liderada per l’exdirigent del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) Marta Pascal i presentada el 27 de juny de 2020, neix d’’El País de Demà’, associació formada per empresaris, acadèmics i polítics de l’espai post-convergent. En el document ‘Mirada al 2030: Anàlisis de Futur i Propostes’, debatut el 21 de desembre de 2019 al Monestir de Poblet, ‘El País de demà’ ofereix propostes de mig i llarg termini sobre reptes actuals i futurs de Catalunya centrades en quatre eixos principals: economia, reptes socials, valors i governació. Ara, el partit concorre a les eleccions per portar a la pràctica els valors gestats a Poblet i perquè, segons Oriol Puig, portaveu del PNC, “cap dels partits de l’arc parlamentari els han assumit en la seva plenitud”.
Tot i reivindicar que el partit neix amb un aire fresc i amb gent que no ha viscut de la política, la candidatura és fruit de la fragmentació de l’espai polític post-convergent, en què exmembres de Convergència i Unió han cercat altres vies per defensar projectes polítics basats, entre altres, amb el catalanisme, el liberalisme econòmic i la col·laboració publicoprivada. A causa d’aquesta fractura, en els comicis del 14 de febrer hi haurà fins a tres alternatives electorals provinents d’aquest espai, a pesar que “les propostes són perfectament diferenciades i en la campanya electoral ens esforçarem a diferenciar-nos”.
En preguntar-los sobre el fet que el PNC es conegui com una alternativa a l’antiga CiU, des del partit marquen distàncies i argumenten que es tracta d’una formació nova i posen en evidència l’existència del votant convergent perquè “la fidelitat tradicional que hi havia en els anys 80 amb un partit es va perdent”. En un article publicat per EL TEMPS el maig de 2020, ja es mencionava que l’aterrada del PNC en la política catalana és a causa de l’endreça de l’espai post-convergent i que el model a seguir seria el Partit Nacionalista Basc (PNB) del lehendakari Urkullu.
Actualment, el PNC ja acumula més d’un miler de militants i en forma part gent molt diversa, des de persones vinculades en la política —majoritàriament a Junts per Catalunya i el PDeCAT — fins a membres de la societat civil que conformen “una agrupació de gent transversal que defensa un espai central de la política de país”, argumenta Puig. Retreuen a Junts per Catalunya el fet que no representa el votant de “seny moderat, constructiu, possibilista i realista”, mentre que el PDeCAT “arrossega una incoherència de discurs quan el setembre encara formaven part d’un govern que ara injurien”, asseguren.
En contra de la unilateralitat i la confrontació
“No donarem suport a un govern independentista que opti per la via unilateral, de confrontació i desobediència”. Ni unilateralitat, ni confrontació, ni desobediència. Aquestes són les tres línies vermelles del PNC. Des de la formació posen de manifest que s’ha arribat a “escenari de bloqueig polític que Catalunya no es pot permetre” i es presenten per “impulsar polítiques reals, ser sincers i honestos, tractar els ciutadans com a persones adultes i dir les coses pel seu nom”. En concret, consideren que hi ha hagut un exercici d’hipocresia amb un doble discurs: el realista, i el que no ho és. “Tothom era conscient que determinades promeses electorals no es podien dur a terme”, i en “segons quins partits es defensen escenaris de desplegaments de repúbliques que no estan estructurades”, explica el portaveu.
Marta Pascal, en una entrevista concedida al diari El Món, va afirmar que en un referèndum acordat amb l’Estat votaria sí i, “per tant, soc independentista”. El projecte que lidera, en canvi, no ho està expressat de forma explícita. Aquesta combinació s’entén, segons Puig, perquè en la formació hi ha un gruix de persones partidàries de la independència i d’altres que consideren que l’instrument vàlid “perquè a Catalunya s’hi visqui bé” és dotar de més autogovern l’autonomia, motiu pel qual no descarten debatre sobre qüestions relacionades amb l’organització territorial.
Política dintre el marc legal
El PNC distingeix Catalunya com una nació, però aquesta “ha de desenvolupar-se dintre el marc legal” i això implica que hi ha d’haver una actitud dialogant entre el govern espanyol i català i, com a conseqüència, “un clima de mínima confiança entre els executius”. Davant el conflicte polític existent entre les dues parts, els nacionalistes proposen un referèndum acordat i legal per tal que “no es repeteixin les conseqüències de la declaració del 27 d’octubre de 2017”, que ha comportat l’empresonament i exili del govern. La formació planteja les accions pel benestar dels ciutadans, sigui mitjançant la independència, una autonomia més consolidada o un concert econòmic, i adverteix que no s’avindran a fer votacions i proclames que no portin a cop solució realista. “Votacions que suposin un avançament de l’autogovern? Sí. Votacions que s’escapen del marc legal? No”, aclareixen.
En aquest sentit, també consideren que s’ha de deixar de dividir els catalans entre independentistes i unionistes i “s’ha de començar a adoptar un discurs més integrador i transversal”. “Catalunya és una nació i ha d’avançar”, adverteix. A més, llueixen que són un partit amb voluntat de pacte i entesa: “Volem pactar amb tothom. I tothom, és tothom”.
Crítics amb el govern del president Torra
“No hi ha hagut lideratge institucional. S’ha posat en ric la institució provocant, malauradament, la inhabilitació del president Torra”, que creuen que va ser una provocació innecessària. El PNC es mostra molt crític amb la gestió que hi ha hagut per part del darrer govern de la Generalitat de Catalunya, a qui acusen de debilitar la institució i de manca de coordinació entre els diferents consellers. En relació amb la crisi sanitària, econòmica i social provocada per la Covid-19, Puig fa ús de l’empatia: "s’ha de ser honestos i reconèixer que la gestió és complicada”, comenta. Afegeix, però, que la manca de cohesió entre els socis de govern posa “en risc Catalunya i els seus ciutadans”.
Les eleccions i les primeres accions parlamentàries
Els nacionalistes es presenten amb més de 300 propostes electorals, centrades en tres àmbits: el desenvolupament econòmic, social i polític i de governança. Destaquen que en la pròxima legislatura les accions en matèria econòmica són prioritàries per “donar resposta urgent als sectors que més estan patint la crisi”, com per exemple adoptar plans de xoc urgents “perquè el país no s’ensorri del tot”. Una prioritat que, pel PNC, hauria de ser compartida amb la resta de partits de l’arc parlamentari.
De moment, les enquestes no són favorables per la majoria de partits extraparlamentaris. El que en surt més beneficiada és l’extrema dreta de la mà de VOX, que es preveu que irrompin en la cambra catalana amb al voltant dels cinc diputats. En aquest sentit, el PNC no entra en el joc de fer estimacions en clau electoral i defensa que “el nostre és el projecte de futur que té recorregut, il·lusiona i des del seu inici neix amb un projecte de país de 10 anys vista”.