L'esquerra alemanya imita Sanders per vèncer Merkel

La crisi de refugiats no és l'única qüestió que podria decidir les properes eleccions federals aquesta tardor. Si els tres partits d'esquerra se surten amb la seva, la justícia social també podria ser una font de polèmica.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els socialdemòcrates (que actualment governen en coalició amb la cancellera  Angela Merkel), conjuntament amb els Verds i l'Esquerra, descendents del partit comunista de l'antiga Alemanya de l'Est, esperen formar una coalició d'esquerres al voltant d'aquest assumpte per desbancar Merkel l'any 2017. El seu somni és encetar un moviment semblant al de Sanders, i, com que parlem d'Alemanya i no dels Estats Units, es tracta d'un pla que realment els podria donar la victòria. Així que ja han començat a recitar una metàfora que sona amenaçadora: la de l'escletxa entre rics i pobres, que seguirà creixent si no arriben al poder.

Que les diferències entre aquells que tenen molt i aquells que no tenen gairebé res estan creixent és discutible. En comparació de l'any 1990, la injustícia en matèria d'ingressos ha crescut segons l'índex Gini. Però va arribar al seu màxim l'any 2005 i des d'aleshores s'ha mantingut estable. Dins d'Europa, Alemanya es troba en els valors mitjans de l'escala en matèria de desigualtat, només per darrere d'alguns països més igualitaris com Suècia, i molt per davant de les societats amb més desigualtats, les del sud i est d'Europa, i de països com Gran Bretanya. Però pel que fa a la distribució de la riquesa, Alemanya està gairebé al cim de l'escala de desigualtat, només per darrere d'Àustria a l'Eurozona. El 10% de les llars alemanyes concentren el 60% de la riquesa del país, i el 20% a la base de la piràmide no té res o està en deute (això, els alemanys ho expliquen pel fet que acostumen a llogar més que no pas a comprar propietats i perquè tenen una forta dependència de les pensions del Govern).

Si això equival a una crisi, depèn del punt d'avantatge de cadascú. L'Institut de Recerca Econòmica i Social (WSI), que té una afiliació directa amb els sindicats, conclou que Alemanya té un gran problema. L'Institut de Recerca Econòmica de Colònia, que està relacionat amb organitzacions empresarials, diu justament el contrari. Això no obstant, creix la percepció que les desigualtats dins la societat cada cop són més grans. I segons un estudi de l'any 2013 dut a terme per l'Institut Allensbach, el 69% dels alemanys creuen que els ingressos i la riquesa estan distribuïts de manera injusta. Però potser confonen el concepte de desigualtat en si amb una altra cosa: una mobilitat social i econòmica en declivi. El WSI ha detectat que desplaçar-se per l'escala social tant amunt com cap avall és més difícil ara que fa vint anys, i encara més complicat a l'est d'Alemanya. En comparació d'altres països, la mobilitat intergeneracional (quan els fills acaben pertanyent a una classe social diferent a la dels pares) és molt baixa.

Gran part del problema és deguda al sistema educatiu. A Alemanya, l'èxit a l'escola i a la universitat està més estretament relacionat amb el nivell d'educació dels pares que en qualsevol altre país europeu. Tradicionalment s'ha fet poc èmfasi en l'educació preescolar, tot i que té beneficis a la llarga, especialment per als nens de famílies pobres. I Alemanya, com Àustria, té un sistema escolar inusual que ja classifica els alumnes, poc després dels deu anys, perquè segueixin un camí universitari o un camí professional menys qualificat.

L'estudi Allensbach mostra que allò que els alemanys entenen per "justícia social" és: que tothom tingui les mateixes possibilitats d'aconseguir èxit i obtenir una compensació justa (que no igualitària) per allò aconseguit. Segons l'estudi, també hi ha certa preocupació pels joves que no senten la responsabilitat de mantenir el sistema de pensions dels més grans. D'aquesta manera,  collar els cargols als més rics apujant-los els impostos, com els partits d'esquerres proposen, no és la solució adequada. Tindria més sentit, per a qualsevol partit polític, invertir en millors escoles i, tal com defensen els partits de centre-dreta, mantenir el motor de l'ocupació i foment de llocs de treball a la màxima potencia. Aquesta podria ser una de les raons per la qual, fins i tot junts, els socialdemòcrates, els verds i l'esquerra no arribarien a la majoria al Parlament si la votació tingués lloc avui. Com li va passar a Sanders, potser estan condemnats a l'èxit plantejant el problema però deixant que algú altre vingui a ocupar-se de trobar una solució; probablement la senyora Merkel.

*Traducció d'Helena Martínez

**Si vols gaudir dels millors reportatges de The Economist en català abans que ningú, subscriu-t'hi!

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.