Amb el retorn a l’activitat política al setembre, després de les vacances d’estiu, el Govern de Francina Armengol es trobà amb un panorama preocupant. Els contagis de COVID-19 creixien força a Mallorca i Eivissa. L’executiu balear demanà als ciutadans que extremessin les precaucions i intensificà la campanya publicitària en aquest sentit. Juntament amb la preocupació sanitària, la prioritat del Govern era el que anomenava la “recuperació turística”. Segons deia el conseller de Turisme i Treball, Iago Negueruela, calia “avançar el màxim possible la temporada” turística de 2021 que, al seu parer, s’hauria d’iniciar “la pròxima primavera”. Per tant, necessitava controlar la situació sanitària.
Descontrol
Però així com transcorria el mes de setembre la pandèmia anava empitjorant. I el Govern començà a prendre noves mesures per intentar contenir l’expansió del virus. Ordenà el toc de queda en determinades zones de Palma i d’Eivissa, dins dels perímetres de les quals alguns negocis —com els bars i restaurants— quedaven sotmesos a més fortes restriccions que la resta. A finals de mes, s’aixecaren les limitacions, però ben aviat es veié que el descontrol creixia. A mitjans d’octubre, es procedí a tancar Manacor, la tercera ciutat de Mallorca i quarta de les Balears, amb 44.000 habitants. El tancament era per dues setmanes, però les protestes —inclosa la del batlle de la localitat, de Més Mallorca—, sobretot de comerços en general i en especial dels bars i restaurants, aconsellà l’aixecament de les mesures tot d’una que fou possible, abans del termini previst.
Les autoritats deien que amb aquestes mesures “quirúrgiques”, tot i ser “dures”, es podria aturar l’extensió del virus. No fou així, però. Acabà l’octubre amb els indicadors de la COVID-19 a l’alça. El Govern d’Armengol mantingué especials mesures de reducció de la mobilitat a l’illa d’Eivissa fins al 27 de novembre. No serví.
A pesar de tot, encara es confiava aleshores que la primavera es pogués iniciar la temporada turística. El 17 de novembre, el Govern feia públic que Armengol havia aconseguit de Pedro Sánchez que es poguessin fer controls PCR a tots els viatges que arribessin a les Balears, cosa que era venuda com una passa fonamental per a la tan desitjada recuperació de l’activitat turística la primavera de 2021. Just iniciat el desembre, Negueruela anuncià que “el mes de març” s’iniciaria la temporada alta, coincidint amb les festes de primavera que enguany comencen el 28 d’aquest mes. Fou la darrera intervenció del conseller anunciant optimisme turístic. A partir d’aleshores la situació de la pandèmia es descontrolà com mai.
Des de principis de desembre, el Govern pareix desbordat pels esdeveniments. Cap mesura de les que pren serveix per contenir el virus. La segona setmana de desembre començà a parlar que “el que és important és la salut i no les festes” d’hivern, digué Armengol. El 14 de desembre, s’ordenaren severes restriccions —reunions de sis persones com a màxim, tancament interior de bars i restaurants, que també haurien de tancar les terrasses a les 6 h, reducció d’aforaments...—, que impactaren de ple en les festes d’hivern i Cap d’Any. Les protestes, sobretot de bars i restaurants, sovintejaren, però la situació de la COVID-19 no millorà, tot el contrari, s’anà fent més complicada així com passaven les setmanes. Però ni així. Iniciat el nou any, els indicadors mostraren la pitjor situació d’ençà l’inici de la pandèmia. El Govern d’Armengol intensificà les restriccions i la setmana passada tancava del tot les terrasses de bars i restaurants, els gimnasos, els centres comercials de més de 700 metres quadrats, s’anul·laven totes les festes d’hivern —Sant Antoni, Sant Sebastià...—, que tant a Mallorca com a Menorca són les més importants de l’any... De la recuperació turística ja no se’n parla. Fa més d’un mes de les últimes declaracions optimistes de Negueruela. El virus mana.