-Quin poder té la llotja del Camp Nou?
-Va en funció de l’empatia que tinguin les persones que van a veure un partit del Barça. Per si mateixa, una llotja no té poder. A la llotja s’hi creen unes relacions humanes que poden generar oportunitats de negoci. Es generen unes relacions que poden produir una determinada empatia entre persones amb qui hi pot haver coincidències polítiques, socials o econòmiques.
-El poder i la influència d’aquestes persones que cita s’utilitza a la llotja de l’Estadi?
-Al Camp Nou s’hi poden generar oportunitats com a qualsevol altre àmbit on es reuneixi un grup de persones. A la llotja també hi ha unes relacions institucionals que es poden entendre com relacions de poder, perquè el lloc et dona la possibilitat de conèixer persones que estan exercint un poder. Alhora, aquestes persones que exerceixen poder poden tenir l’oportunitat de conèixer els dirigents d’un club de futbol com el Barça, que té una incidència important en la societat. Per això es parla de relacions de poder, però en realitat son relacions humanes que poden generar oportunitats de negoci i relacions polítiques o socials. Oportunitats en molts àmbits.
-Per què creu que la llotja del Camp Nou genera tant de desig?
-Almenys, pels qui ens presentem a la presidència, no hi veig més voluntat que guanyar les eleccions per presidir el Barça, tornar l’alegria al barcelonisme i sobretot, en aquests moments, tornar a fer que el Barça tingui una sostenibilitat econòmica. Bàsicament el que volem és mantenir la singularitat del club, que és propietat dels socis. No hi ha, almenys per part meva, aquest desig que dius.
-Potser per a vostè no, però per a molta gent la llotja genera desig.
-Potser per a les persones que volen venir i tenir una experiència a la llotja sí que hi ha un desig, per conèixer gent que normalment no tens oportunitat de conèixer. Per això m’agrada el sistema de la llotja oberta, que el recuperaré. Tornarem a fer que els socis i sòcies puguin tenir aquesta experiència amb un sorteig. La llotja també té una avantllotja on, quan s’acaben els partits, pots tenir l’oportunitat de veure els jugadors. Està bé, és una experiència.
-No només pels candidats o pels socis, sinó per l’entorn, per les elits empresarials i polítiques. Per què és apetitosa la llotja del camp?
-Entenc que genera curiositat, interès per conèixer determinades persones. A la llotja pots conèixer-hi gent que té certa influència i poder perquè està exercint determinats càrrecs econòmics, polítics o socials. I, per tant, pot haver-hi el desig de tenir relació amb aquestes persones. A més, si a banda de conèixer-les, això es tradueix en una oportunitat de negoci o en una relació política per tenir facilitats per exposar algun projecte o situació, suposo que és això el que genera aquest desig.
-Creu que les elits empresarials han perdut poder d’influència sobre els candidats a la presidència pel fet que Juan Rosell o Jordi Roche no s’han presentat?
-No els considero elits. Tinc per costum considerar a tots els homes i dones en un pla d’igualtat. No ho veig així. Qui surti de president del Barça intentarà representar tot el barcelonisme i intentarà ser una persona reconeguda i acceptada pels diversos estaments de la nostra societat. Sí que és veritat que, mirant-ho en termes culers, el continuisme de la junta anterior no existeix perquè ho van fer molt malament. Van fer una mala gestió que ha fet que aquest continuisme no pugui estar present en aquestes eleccions perquè no els va sortir bé. Van haver de marxar de manera anticipada.
-Per què creu que hi ha cert entorn que posa en dubte les relacions personals i empresarials d’alguns candidats?
-El Barça no pot estar mai d’esquena a la realitat social, econòmica i política del país. Això hi ha gent que ho utilitza per dividir i per intentar crear un estat d’opinió contrari. Hi ha d’altres que ho fan per intentar crear un estat d’opinió favorable, també. Aquest és el món en el qual vivim.
-Per què creu que a Toni Freixa li fa pànic que els candidats es vegin amb polítics que puguin generar influència?
-Tothom fa les seves elucubracions. Tothom imagina determinades situacions que, posades en determinats contextos, poden crear opinió o orientar i influir. Sempre s’ha intentat fer això, però és una realitat. En l’esport es fa política i ho fa tothom, a més. És normal.
-Si és elegit president, quines seran les tres primeres visites institucionals?
-Com que ara el Barça està en una situació difícil, el primer que faré serà visitar els empleats i empleades del club, l’entrenador i els jugadors. I després, una vegada tingui clares les possibilitats del club, em veuré amb Leo Messi per fer-li una proposta que econòmicament sigui viable i esportivament competitiva perquè la bonica història de Leo i el Barça continuï.
-Em referia a visites amb institucions.
-Sí, ja ho sé, però en aquests moments estic centrat en el Barça i la meva prioritat és el Barça. Segurament visitaré l’alcaldessa de Barcelona i el president de la Generalitat, però primer he de pensar en el club.