Passades les cinc de la vesprada i sense fer declaracions, atesa la confidencialitat de l’acte, els tres eurodiputats catalans a l’exili van entrar a la sala del Parlament Europeu a Brussel·les, on es reunia el Comitè d’Afers Legals (JURI) per a iniciar el tràmit sobre la possible suspensió de la seua immunitat parlamentària a instància del Tribunal Suprem espanyol, que té pendent de reactivar una ordre d’extradició. El president Carles Puigdemont, i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí, van entrar acompanyats del seu advocat, Gonzalo Boye, i van defensar la seua immunitat al·legant que Espanya és un Estat feixista. A porta tancada van referir-se a la presumpció d’innocència i la incompetència de l’alt tribunal espanyol com arguments principals contra la suspensió. A més, es va posar de manifest el fumus persecutionis, argumentant que la suspensió que perseguiria l’Estat espanyol tindria l’objectiu impedir-los la seua activitat política.
A més d’aquests arguments, els eurodiputats catalans tenen al seu favor la recent sentència que fa una setmana dictava el Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les, que denegava l’extradició del conseller Lluís Puig, també exiliat a la capital belga, a petició del Tribunal Suprem espanyol. En concret es parla d’un defecte de forma, perquè el Suprem no és en aquest cas el “jutge natural predeterminat per la llei”, sinó que la funció d’instruir el cas correspondria a un tribunal català, tal com es considera a Bèlgica. L’altre argument es refereix al fet que els càrrecs de què se’ls acusa no estarien justificats. Aquest darrer punt és el principal, també a la sentència de Puig, atès que assenyala la presumpció d’innocència, i és una de les causes establertes per a no suspendre la immunitat.
L’eurodiputat de Ciudadanos, Adriàn Vázquez, president del comitè JURI, va fer unes consideracions prèvies a la reunió informant del procediment i dels tempos previsibles, augurant que tot el tràmit podria estar finalitzat cap a la primavera. A més, ha fet una separació respecte a la sentència del Tribunal belga d’Apel·lació que va denegar l’extradició al conseller Lluís Puig i aquest procediment que, ha dit, és totalment “independent de les resolucions judicials perquè li pertoca al poder legislatiu”. Per la seua part, el també eurodiputat Esteban González Pons, del Partit Popular, ha declarat que el seu partit ho té clar i que estan a favor de suspendre la immunitat. A més, Pons ha insistit que aquest no és un judici polític, sinó jurídic, i que els fets de què se’ls acusa són anteriors a ser eurodiputats.
Malgrat que els tres eurodiputats tenen un procediment individual i per separat, el ponent és el mateix tenint en compte la similitud dels fets. Aquesta qüestió va ser avalada pels serveis jurídics del Parlament, desprès de l‘oposició explícita dels polítics catalans sotmesos a aquest procés. Dona la casualitat que el ponent és l’eurodiputat d’ultradreta Angel Dzhambazki, pertanyent al Moviment Nacional Búlgar i que comparteix grup parlamentari amb VOX.
Tots tres presents
D’altra banda, a les declaracions no pot estar present cap eurodiputat que no siga part de JURI o que no s’haja sol·licitat prèviament per la defensa. Tot i declarar per separat, per espai de 15 minuts cadascú, el Comitè els ha atorgat la prerrogativa que hi foren tots tres presents a la sala al mateix temps. A més, després de cada declaració, han pogut eixir un moment mentre el comitè deliberava o es preparava les preguntes per a l’interrogatori preceptiu.
En els tres casos, la defensa exercida per Gonzalo Boye, que no podia parlar però sí assessorar a cada eurodiputat, va basar-se en tres eixos principals. En primer lloc, rebutjava la sol·licitud del Suprem “exclusivament per motius processals”, per falta de competència d’aquest Tribunal atès que, d’acord amb la legislació espanyola, els suposats delictes haurien de ser jutjats per un jutjat del territori on van ser comesos, en aquest cas, en tribunals de Catalunya. Aquest argument, precisament, el recull la sentència belga que denega al Suprem l’extradició de Lluís Puig, que va tindre en compte la resolució del grup de treball de les Nacions Unides sobre detencions arbitràries. En aquest sentit, destaquen la manca de respecte a la immunitat parlamentària, en referència al fet que el Suprem no ha alçat l’ordre de detenció a territori espanyol i serien detinguts de forma immediata si superen la frontera, mentre que són immunes a la resta de la Unió Europea.
Traducció errònia
En segon lloc, “els càrrecs no estan justificats”. El principal càrrec contra Puigdemont, Comín i Ponsatí és de sedició. A més, Puigdemont i Comín també estan acusats de malversació de fons públics. “Enjudiciar l'organització d'un referèndum criminalitza les accions protegides pel dret internacional”, han explicat al Comitè. Un dels arguments coneguts és que les traduccions dels documents adjunts enviades pel Suprem contenen errors. Per exemple, respecte a l’acusació de sedició o malversació de caudals públics. A la versió en anglès dels documents presentats, la malversació apareix incorrectament traduïda com a "apropiació indeguda" de fons públics, que és un aprofitament privat de diners públics. La traducció correcta seria un "mal funcionament" de fons públics, un ús indegut sense benefici personal, “cosa que no es considera corrupció” dins dels delictes que justifiquen l’activació d’una euroordre de detenció.
També du a error la referència a la rebel·lia, mentre que no hi pesa cap acusació en aquest sentit, sinó de sedició, amb penes de fins a 15 anys. Però la "sedició" no existeix en molts estats membres, com ara Alemanya, França, Itàlia i Bèlgica. En altres països comporta una pena menor. “Val a dir que el comitè JURI ha defensat prèviament que la immunitat no s’ha d’eliminar quan el suposat acte es considera un delicte només a l’Estat que sol·licita la renúncia a la immunitat o quan comporta sancions menys greus a les lleis d’altres Estats membres”, han al·legat com a defensa. De fet, el tribunal de Schleswig-Holstein, que va examinar una ordre d‘extradició contra Puigdemont, va invocar la manca de violència per a determinar que les accions que se li atribuïen en relació amb la celebració del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 no constitueixen cap delicte a Alemanya i, per tant, va rebutjar l'extradició sobre els delictes de rebel·lió o sedició.
El ministre Montoro va negar la malversació
Pel que fa a la malversació de fons, Puigdemont i Comín estan acusats d’aquest delicte pel presumpte ús de fons públics per organitzar el referèndum. Tot quan, de fet, el ministre espanyol d’Hisenda, en aquell moment Cristobal Montoro, va afirmar reiteradament que no s'havien utilitzat diners públics per organitzar el referèndum i el seu departament va emetre diversos informes que ho certificaven. Val a dir que des del novembre del 2015 les finances públiques del govern català havien estat sota la supervisió del govern espanyol.
En tercer lloc, atès que aquesta suspensió de la immunitat “pretén perjudicar la seva activitat política”, hi ha nombroses proves del fumus persecutionis, que ha estat el principal motiu perquè el Comitè d’Afers Jurídics pugui argumentar contra la renúncia a la immunitat en el passat”. La persecució de Puigdemont, Comín i Ponsatí és un cas de fumus persecutionis per la “jerarquia del poder judicial espanyol“, que està molt polititzada. Aquest punt de defensa té més relació amb la vulneració del dret al jutge natural, atès que el Tribunal Suprem no seria el competent, tal com ha reconegut el Tribunal d’Apel·lació belga. També es refereixen al paper del partit polític d‘ultradreta VOX, com a iniciador dels procediments judicials a través d’una demanda. VOX té quatre escons al Parlament Europeu i està integrat en el mateix grup polític que el ponent del cas d’immunitat a JURI, el búlgar Angel Dzhambazki.
El comitè JURI es limita a decidir si la necessitat de garantir la independència de Parlament constitueix un obstacle al procediment judicial. Per tant, no fa una comparació de l'adequació dels ordenaments jurídics i sistemes judicials nacionals, ni de si les suposades deficiències d’aquests poden motivar la decisió de suspendre o emparar la immunitat d'un diputat.