El sobiranisme menorquinista reflexiona enguany sobre la Diada de Menorca, que se celebra el 17 de gener. En aquest 2021, com és bo d’entendre, s’han hagut d’anul·lar tots els actes previstos per part del Consell menorquí. La pandèmia ha obligat a suspendre’ls per precaució. El virus s’havia mantingut a l’illa dins de nivells de contagis baixos però últimament, com passa a la resta de l’arxipèlag i, de fet, per tot arreu, els positius s’han disparat i han aconsellat prendre la decisió de no convocar els ciutadans a cap acte.
La Diada del 17 de gener commemora l'ocupació per les tropes d’Alfons el Liberal –Alfons II d’Aragó o II de Catalunya i Aragó- de l'illa l'any 1287 i la seva incorporació a la catalanitat. Segons la tradició, les tropes atacants s'encomanaren a Sant Antoni Abad durant la batalla, que tingué lloc el dia de la seva festivitat. Acabada la conquesta, que posà fi al domini àrab de Menorca, l'illa fou repoblada amb ciutadans que sobretot provenien de l’Empordà. Se sol dir que les celebracions de la festivitat es començaren a realitzar anualment d'ençà de la conquesta de l'illa, si bé en realitat les primeres proves documentals que al respecte es coneixen daten del segle XVI: el 12 de gener de 1575, les autoritats acordaren que aquesta festivitat fos celebrada amb tota solemnitat.
La celebració institucional entrà en certa decadència durant el segle XIX, quan se l’apropiaren els sectors socials més conservadors. Durant més d’una centúria fou així fins que el 1981 el recent creat –el 1978- Consell Insular de Mallorca declarà el 17 de gener com a Diada del Poble de Menorca per impulsar i reafirmar els valors de la identitat cultural i històrica menorquina.
Sentit de la Diada. Enguany, omplint el buit d’actes provocat per la pandèmia, el sobiranisme ha volgut reflexionar sobre el sentit de la Diada. Amb el títol “La Diada de Menorca. Un motiu d’orgull?”, les Joventuts d’Esquerra Menorquinista (JEM) convocaren per aquest divendres 15 de gener -a les 18.30 hores, a l’Associació de Veïns del Castell– un debat-reflexió sobre el sentit que té avui aquest dia tan especial per als menorquins. Intercanviaren coneixements i opinions sobre el particularAmàlia Pérez-Juez, professora d’Història i Arqueologia de la Boston University i codirectora d'un dels projectes d'investigació a Torre d'en Galmés, Eduard Riudavets, mestre d'escola jubilat, antic càrrec institucional i membre de l’executiva de Més, Gemma Rodríguez , titulada en Conservació i Restauració de Béns Culturals i estudiant de tercer any del grau d'Arqueologia a la Universitat de Barcelona, iCarlos Salord, arqueòleg que des del 2005 participa al projecte arqueològic de Torre d’en Galmés i codirigeix el projecte d'Amics del Museu de Menorca.
Les #JEM reflexionem sobre si la Diada de Menorca, és un motiu d’orgull? pic.twitter.com/h0syb5Q0v5
— Joventuts d'Esquerra Menorquinista (@JEM_Menorca) January 7, 2021
En la mateixa línia, el conseller de Cultura de Menorca, Miquel Àngel Maria, de Més, explicà en declaracions a EFE recollides per menorca.info el sentit que al seu parer té avui la Diada. “La menorquinitat no té res a veure amb els llinatges sinó amb la voluntat de cada individu de formar part d’aquest poble”, assegurà. “El que celebrem”, afegí, “és la incorporació (de l’illa) a la comunitat de llengua catalana i a la cultura europea”. A banda d’aquest sentit, també aprofità per fer un cant a l’insularisme que defensa la seva formació política: “ens sentim cadascú de la seva illa, no és negatiu, és conseqüència de la història (…) A Mallorca s’utilitza el concepte balear com a sinònim de mallorquí. La balearitat no ha de ser una qüestió d’identitat sinó d’utilitat i conveniència”, afegí. Així mateix posà de manifest els vincles de Menorca amb Catalunya i lamentà que “existeixi gent a l’Estat que vulgui construir la identitat espanyola negant la diversitat nacional, cultural i lingüística enlloc de veure-la com una riquesa. Es tracta d’una malaltia crònica de la història espanyola que cada cert temps rebrota”.