Primer la notícia bona: aquest any no serà tan terrible com l’anterior. Si més no pel que fa a la temperatura mitjana mundial, el 2021 podria ser millor fins i tot que el 2020, el 2019, el 2017, el 2016 i el 2015.
Però això no és motiu de celebració.
Segons els experts del servei meteorològic britànic Met Office –que la solen encertar–, pel que fa a la temperatura mitjana mundial, l’any 2021 es preveu que sigui relativament fred. Això no es deu de cap manera, però, al fet que el món hagi controlat de cop i volta la crisi climàtica. Ni tampoc té a veure amb l’aturada de l’economia per culpa de la pandèmia, motiu pel qual es van enviar a l’atmosfera més de 2.000 milions de tones de diòxid de carboni (CO2) menys.
Probablement, en el conjunt del planeta el 2021 serà de mitjana una dècima de grau Celsius més fred perquè el fenomen de la Niña ja fa mesos que domina el Pacífic tropical. Aquest fenomen climàtic natural –l’oposat al Niño– fa que una massa d’aigua freda que puja de les profunditats dels oceans davant del Perú sigui empesa cap a l’oest per uns vents alisis molts potents. En conseqüència –i a causa d’unes complexes interaccions–, el temps queda alterat en moltes àrees del món: en algunes zones del Canadà i d’Alaska, per exemple, hi fa més fred; al sud dels EUA el temps és més sec; a l’Atlàntic, més tempestuós; i a Austràlia, més humit.
Sobretot durant els pròxims dos o tres mesos, la Niña provocarà un breu refredament del sistema climàtic mundial, però això no indicarà pas un canvi de tendència en el procés d’escalfament global. Al contrari: comparant-ho directament amb els anteriors anys de la Niña –per exemple, el 2000 i el 2011–, el 2021 serà inequívocament, segons els pronòstics, un any molt i molt càlid.
Adam Scaife, director de la secció de pronòstics a llarg termini del Met Office, està convençut que el 2021 no suposarà cap pausa en l’escalfament del planeta. Malgrat la baixada prevista de temperatures, l’any es podrà incloure igualment en la nova era càlida que s’ha tornat tan característica del planeta.
Des del 2015 la temperatura mitjana mundial se situa cada any com a mínim un grau per sobre dels valors que, en comparació amb el 1850 i el 1900, s’haurien d’assolir de mitjana. L’objectiu fixat en els Acords de París –signats el 2015 per la comunitat internacional– de limitar l’escalfament de la Terra abans de final de segle a 1,5 graus, s’ha tornat una meta massa llunyana.
D’aquí a –com a mínim– el 2024, segons pronostica l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), cada any serà un grau o més –de mitjana– més càlid que el període preindustrial. El risc que en un d’aquests anys ja s’arribi a la marca d’1,5 graus és, segons l’OMM, d’un 20%.
Ja que la concentració de CO2 a l’atmosfera segueix pujant i, per tant, també continua l’escalfament, el 2021 podrien continuar també els fenòmens meteorològics extrems que ja han marcat els últims anys de l’època càlida actual. Tornem a córrer el perill que es desglacin glaceres a l’Àrtic, que es fonguin sòls de permagel i que hi hagi incendis al Canadà i a Sibèria. A més, a la resta del món es preveuen onades de calor, incendis forestals, sequeres, males collites, inundacions i esllavissades.
Que tot això acabi passant amb tanta intensitat com en el catastròfic any 2020, en què a Califòrnia i Austràlia hi va haver uns incendis d’unes dimensions mai vistes i que, en alguns punts de Sibèria, a l’estiu hi va fer més calor que a Mallorca, s’escapa de l’habilitat dels pronosticadors. El que sí que es pot pronosticar, però, és que, malgrat totes les adversitats, el 2021 podria suposar un gir històric en la lluita contra el canvi climàtic.
‣ En el conjunt del planeta, les energies renovables estan vivint un boom, perquè especialment l’energia eòlica i la fotovoltaica s’han tornat gairebé a tot arreu la forma més econòmica de generar electricitat. D’aquí a pocs anys ja superaran el carbó.
‣ El president electe dels EUA, Joe Biden, ha promès que els EUA tornaran a sumar-se als Acords de París per combatre el canvi climàtic. Com ja han fet la Xina i la UE, Biden també vol presentar un pla que estableixi com l’economia nord-americana pot superar ràpidament la seva dependència dels combustibles fòssils. Biden parla d’assolir la neutralitat climàtica abans del 2050.
‣ Al novembre es preveu que se celebri, a la ciutat escocesa de Glasgow, la conferència sobre el clima ajornada l’any passat pel coronavirus. S’espera que els països del món es comprometin a adoptar mesures notablement més ambicioses per preservar el clima. Si no s’endureixen les mesures –aquest és el consens que ja hi ha entre cada cop més responsables polítics–, els Acords de París quedarien en paper mullat.
Què en quedarà, doncs, del lamentable any 2020? Si més no, una conclusió tan inspiradora com colpidora. Durant la paràlisi per aturar el virus, les economies del món van reduir les emissions de CO2 gairebé a l’instant prop d’un 7%, més que en cap altre moment d’ençà de la Segona Guerra Mundial.
Per aconseguir els objectius climàtics, és imprescindible una reducció de les emissions d’un abast com aquell, i això s’ha de fer cada any fins al 2030. Així doncs, la missió del 2021 és la següent: el món ha de descobrir en un tancar i obrir d’ulls com es poden casar una disminució enorme del CO2 mentre es continua augmentant el benestar.
Traducció d'Arnau Figueras