La Guàrdia Civil va intentar detenir Adrià Carrasco el 10 d’abril de 2018 en una operació que també tenia com a objectiu Tamara Carrasco. Tots dos eren membres dels CDR. L’Adrià ho era del d’Esplugues i la Tamara del de Viladecans, dos municipis ubicats a la comarca del Baix Llobregat. Els acusaven de terrorisme, rebel·lió i sedició per haver participat en talls de carretera i en l’obertura de peatges. Tamara Carrasco va ser detinguda i se’n va decretar el confinament a Viladecans, d’on no va poder sortir durant més d’un any. En canvi, Adrià Carrasco es va exiliar a Bèlgica. Al cap gairebé tres anys de la detenció, Tamara Carrasco va ser absolta de tots els càrrecs, però la Fiscalia va presentar un recurs en contra de la sentència.
Ara, després de caure les acusacions, l’Adri ja és a casa. A Esplugues. Unes 400 persones es van reunir a la tarda de dilluns 11 de gener davant l’Ajuntament per rebre’l. El jove espluguenc acusat de terrorisme i organització criminal ha tornat al Principat perquè el seu cas ha estat arxivat i s’han eliminat els càrrecs que se l’imputaven.
Ara mateix concentrades a l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat.
— #AdriEtVolemACasa (@EtVolemACasa) January 11, 2021
Celebrant l'arxivament del cas i el fi de l'exili de l'Adri.
Sense oblidar el dolor generat i la resta de companyes que encara són preses, exiliades o represaliades! #LaLluitaContinua#AdriEtTenimACasapic.twitter.com/oJktWfdi9B
La mare de l’Adrià Carrasco sempre recordarà la tarda de l’11 de gener de 2021. Un vespre gèlid i fosc, però ple d’esperança, perquè tres anys més tard es va poder adreçar a la gentada que omplia la plaça de Santa Magdalena per retrobar-lo. També per recordar que “la lluita continua, perquè encara hi ha presos polítics”, i per denunciar que “l’Ajuntament presidit per l’alcaldessa socialista Pilar Díaz Romero mai no els ha ajudat en res”. En paraules d’una ciutadana membre de la xarxa de solidaritat, “avui som aquí per denunciar que, un cop més, l’Estat capitalista es val de muntatges policials per defensar els seus propis interessos, criminalitzant qualsevol forma de dissidència”. I han aprofitat per denunciar la “vulneració de drets fonamentals” que es dona a l’Estat espanyol com ara el dret de manifestació, de llibertat d’expressió i a un habitatge digne.
Malgrat l’actual context pandèmic, l’11 de gener va ser un dia de celebració, fet que ha quedat palès després de la breu intervenció de la mare d’Adrià Carrasco, Núria Tarrés, visiblement emocionada. Un grup musical format per un graller, un gaiter i dos acordionistes van fer ballar els manifestants, tot ajudant-los a combatre els tres graus centígrads. L’animació musical s’alternava amb els càntics en favor de la solidaritat i en contra de la repressió quan, de sobte, quatre joves alçaven bengales per il·luminar la plaça de roig. Tot plegat, deixava bocabadats els conductors dels cotxes que circulaven i als transeünts curiosos que s’apropaven.
Un cop més, el Baix Llobregat celebra una victòria que ressalta la importància de l’organització popular antirepressiva.
