El bufet ofereix pernil Braumeister i formatge Mutschli. També rösti suís, una mena de truita de patata. L’epidèmia està fent estralls a les valls, al Zmorge, que en alemany suís significa “esmorzar”. Al restaurant del cim Säntis les coses van bé. Aquí, a 2.502 metres sobre el nivell del mar, els hostes miren per damunt del plat a través de les finestres panoràmiques als cims coberts de neu. Les formacions rocoses a sis països diferents es poden veure des del Säntis un dia amb bona visibilitat: des de Suïssa es pot veure Alemanya, Àustria, França, Itàlia i Liechtenstein.
A cadascun dels cinc països veïns, les xifres de coronavirus són alarmants. A gairebé tots, a excepció de Liechtenstein, la vida pública està exposada a dràstiques restriccions, inclús durant el període previ al Nadal. A molts italians ni tan sols se’ls va permetre sortir de les seves cases durant setmanes. A Àustria i Alemanya, els restaurants i els bars estan tancats. A França els períodes de descans promesos es van posposar una altra vegada en poc temps.
Tot i que el valor mitjà dels contagis aquí és actualment tres vegades el de França i dos vegades el d’Alemanya, poca cosa o gairebé res de tot això es va aplicar, almenys fa ben poc. Últimament, mor un suís de coronavirus cada 18 minuts. Al personal sanitari li queden poques forces, segons informen els diaris que hi ha al restaurant del cim.
Els directors de cinc hospitals universitaris van admetre diumenge, en una carta dirigida al ministre de salut Alain Berset, que hi ha un “col·lapse del sistema sanitari”.
Un plat de rösti amb unes vistes privilegiades no pot fer cap mal. En realitat, per insistència del consell federal, a partir de dissabte, Suïssa té un toc de queda a partir de les 19 hores. Tanmateix, en principi, tots els restaurants i beizli, que són petits locals, poden seguir oberts. A Ginebra i a la part occidental de Suïssa, predominantment francesa, on s’ha lluitat amb més èxit contra el virus, es permet inclús sopar fins una hora abans de mitjanit. No va ser fins el divendres que el govern suís, després de l’expedició d’aquest número, va decidir endurir les mesures. Davant de les alarmants xifres, la pressió política per a actuar va augmentar diàriament durant el transcurs de la setmana, mentre que els telefèrics van seguir portant els turistes a les pistes d’esquí, glaceres i inclús al Säntis.
“El tren és la nostra font d’ingressos”, diu Remo Brülisauer, director d’hostaleria de l’empresa de funiculars a Säntis. Té 150 treballadors al seu càrrec i no té cap problema a admetre que és un dels “guanyadors de la crisi” actualment a Europa: “La gent vol prendre aire fresc i nosaltres els oferim això”.
El programa a Säntis: caminades d’hivern, excursions amb raquetes de neu, un passeig entre torxes de petroli pel Laternlipfad (camí de llanternes), després una fondue o raclette. Últimament, cada vegada més austríacs, cansats d’estar tancats, han estat creuant la frontera, diu Brülisauer. Els clients habituals del sud d’Alemanya també hi han aparegut.
“La crisi és una situació productiva; només s’ha de treure la connotació de “catàstrofe”, va escriure el suís Max Frisch. Els compatriotes de Frisch, fidels a aquest lema, han fet front a l’any coronavirus 2020. “Hem assumit conscientment aquest risc, perquè hem considerat els pros i els contres”, va dir el ministre d’hisenda Ueli Mauer com a resposta a l’acusació que el govern a Berna podria haver sacrificat vides humanes pel bé de l’economia nacional.
Al govern suís, el Consell Federal, hi ha set ministres representants de quatre partits polítics. Tot i que ho són tot menys unànimes pel que fa a la seva avaluació de la situació, no expressen les seves diferències en públic. Però, simplement, es necessita molt de temps per a prendre decisions. Fa mesos que el Consell Federal va deixar la gestió de la crisi en mans dels cantons, que van mostrar indecisió, especialment a la Suïssa de parla alemanya.
Actualment, durant el període previ al Nadal, qualsevol que viatgi pel voltant del llac de Constança, des de Baden-Württemberg, passant per Baviera, a través del Voralberg austríac, fins el cantó de St. Gallen, tindrà la sensació d’haver aterrat en un univers paral·lel quan creui la frontera suïssa.
Davant del Säntispark Bäderwelt, un parc aquàtic, als afores de St. Gallen, els jubilats que fan cua pel descompte early bird es criden “Guete Morge” (“bon dia”)a dos quarts de nou del matí i esperen que els deixin entrar. Els tobogans funcionen, com també la piscina d’onades amb zona de surf. Un pis amunt se celebra el Römisch-Irischen Verwöhntag (dia irlandès-cristià) per l’equivalent a 160 euros per persona, amb esmorzar, massatge i entrants i prosecco inclosos.
Al “Blue Cinema” les pel·lícules se segueixen projectant a set sales. Mentrestant, a l’altra banda, en una casa discreta en un vessant nevat, la Villa Venus sedueix als clients amb cartells lluminosos vermells a les finestres. Amb les dames, sotmeses a proves fiables del covid-19, és possible una “major diversió discreta”, asseguren els gerents. Una alternativa a St. Gallen és una ronda de Blackjack al casino no gaire lluny de l’hospital cantonès.
Per a entendre-ho millor: entre tots els cantons, St. Gallen es troba en primer lloc pel que fa a la xifra de nous contagis a Suïssa. No obstant això, per a Bruno Damann no és una raó per a mostrar nerviosisme. Com a president del govern i director de sanitat, el metge de capçalera és el principal responsable de la lluita contra la pandèmia al cantó.
Damann, un cavaller reflexiu mig calb, sembla una mica empipat quan se li demana que expliqui per què només a finals de la setmana passada el Consell Federal de Berna va haver d’obligar als cantons, sobretot als tossuts de parla alemanya, a prendre mesures mínimament més estrictes. Gallen havia decidit, “independentment i abans de les reunions amb el Consell Federal”, que la situació no podia continuar com abans. “La situació als hospitals és molt tensa”, diu el president del govern, membre del Partit Popular Democristià de Suïssa (PDC).
Fa sis setmanes sonava diferent. “No s’han de sobreestimar les morts”, va exigir aleshores Damann. “Morir forma part de la vida, la nostra societat ha oblidat com morir”. Va advertir contra la histèria i, precipitant-se a les conclusions, l’especialista qualificat va dir: “només la historiografia mostrarà si el coronavirus és pitjor que la grip”. Mentrestant, Damann també pensa, en veu alta, en tancar restaurants i estacions d’esquí. El seu canvi d’opinió tindrà a veure amb el fet que ell mateix va donar positiu en covid al novembre? Actualment, la seva preferència seria que el govern declarés una “situació extraordinària”, tal com ho va fer a la primavera: una espècie d’emergència sanitària de la qual Berna se’n fa càrrec. Aquesta opció la té el Consell Federal, a diferència de la cancellera alemanya. Però el govern suís no sembla estar de tot còmode amb tant de poder.
Al ministre responsable a Berna, Berset, ja li preocupa que “se’ns en vagi completament de les mans durant les festes”, segons va dir al diari Blick. L’epidemiòleg Christian Althaus, membre del grup operatiu nacional contra el coronavirus, es queixa d’un “fracàs polític total”. I els titulars del diari “Tages-Anzeiger” diuen: “Com és que el país la va espifiar tant?”.
La qüestió porta al problema central, a un dels mites fundacionals de Suïssa: el federalisme. L’arrel de la Conferència medieval, es considera sacrosant al país de quatre idiomes i 26 cantons. El delicat equilibri de poder entre la confederació i les seves divisions forma part de la raó d’Estat. Un poder executiu fort s’evita conscientment. El fraccionament de les competències polítiques ha de garantir la pau social.
Els crítics d’aquest model de federalisme es burlen del “cantonalisme” de Suïssa, però normalment correspon al desig de la confederació d’una democràcia directa i un estat liberal. Només quan, com ara, es requereix actuar ràpidament i a escala nacional, el federalisme suís resulta ser un fre. I la presidenta de la Confederació Suïssa, Simonetta Sommaruga, va advertir recentment que la gschtürm, un estira-i-arronsa sobre les competències al país ha de cessar. Com si el govern de Berna no hagués pogut ocupar-se d’això fa temps.
“La Suïssa francesa contra la Suïssa alemanya, els governs cantonesos contra el Consell Federal, tots en contra de tots i tots a favor d’ells mateixos”. Així és com Gerhard Pfister, el director del partit conservador PDC, descriu la situació. La pandèmia passa factura, amb el fet que els cantons són competidors, sobretot a l’àmbit del turisme, i es protegeixen mútuament: les fortes mesures anti-Covid a St. Gallen fomenten el negoci als veïns del cantó dels Grisons. La prolongada vacil·lació dels cantons, que esperaven que el dany d’imatge provocat per un confinament i les conseqüències financeres fossin responsabilitat del govern federal, també passa factura.
La creença de molts ciutadans suïssos que són invulnerables també podria tenir a veure amb el fet que, durant 173 anys, no hi ha hagut cap guerra al seu terreny nacional. Un virus, i què? Al musical de cant a la tirolesa Uf immer und ewig, que significa “per sempre més”, a Schwyz es van reunir 600 persones a finals de setembre, i d’entre elles vàries van donar positiu. Les conseqüències d’aquell dia van ser 94 contagis.
A la Suïssa Oriental seguien de celebració quan, a petició de les funeràries sobrecarregades, es van construir funeràries amb catifes i plantes de test al municipi ginebrí de Carouge, a la Suïssa francòfona, perquè els familiars dels difunts poguessin acomiadar-se’n amb discreció.
Els que actualment es troben al bell mig de la batalla entre la vida i la mort, per exemple, estan internats a la unitat de cures intensives a l’hospital cantonal de St. Gallen. Quatre pacients estan sent atesos alhora a les sales de tractaments, amb un embolic de tubs que sobresurten de les goles i les boques. Els metges i infermers treballen amb equips de protecció corporal i parlen només el necessari. Treballen sense parar.
El professor doctor Miodrag Filipovic, un home amigable, escanyolit i d’ulls cansats, dirigeix la unitat. Diu: “Estem al límit des de ja fa setmanes. El que més ens preocupa és el fet que la xifra de nous contagis no disminueixi.” Els responsables polítics han fracassat? No és tan fàcil, diu Filipovic: “no hi ha una correlació demostrable entre el nombre de casos i una política restrictiva. A Àustria, on les mesures són molt més estrictes, la corba és similar a la nostra”.
L’hospital cantonal es troba ara al llindar del nivell C, és a dir, al límit. Encara no hi ha cap amenaça de triatge, no hi ha cap veredicte mèdic pel que fa a quin pacient ha de ser salvat primer. Això no obstant, el següent pas, segons Filipovic, seria la renúncia a intervencions opcionals com les reseccions pulmonars i les operacions per tumors cerebrals. Per als pacients de coronavirus, diu, es fa tot el que és humanament possible: “inclús deixem que els familiars visitin amb mascareta els moribunds”.
Fora, al centre urbà de St. Gallen, la gent segueix anhelant el Nadal. Ossos de peluix amb ales d’àngel, espelmes i pells de vaca decoren una botiga de fondue a Neugasse. A la paradeta de Glühwein (vi calent) del Süd-Bar se serveixen begudes calentes entre avets brillants. Davant de l’estació central, els restauradors es manifesten contra la decisió del Consell Federal que, al futur, el sopar només es podrà servir fins les 19 hores.
Problemes de luxe suïssos? Un passeig ràpid a través del llac de Constança a bord d’un ferry amb motor diesel de 1.680 kilowatts hauria d’aclarir la qüestió. Allà, darrere de les garlandes de llums, es troba Friedrichshafen, Alemanya, el país del confinament. Des del dissabte està prohibit sortir de casa a partir de les 20 hores sense un motiu vàlid. No hi havia cap alternativa a l’enduriment. Segons els verds del govern, “no hi ha gaire més a fer”.
Bars i restaurants buits, prohibit passejar, i a partir de dimecres només es podran comprar productes de primera necessitat. Les compres de Nadal a partir es van haver de traspassar a Suïssa, on els preus són més alts però les botigues estan obertes.
“Estic d’acord amb el nostre ministre-president Markus Söder, que va dir que en aquests temps no s’ha de buscar el més mínim amagatall”, explica Elmar Stegmann. És l’administrador de districte de Lindau, la porta bavaresa del llac de Constança, on s’apliquen normes encara més estrictes si les comparem amb les de Friedrichshafen, a Würrtemberg. Inclús aquells que van només un dia a la zona de risc de Suïssa, per exemple el cim de Säntis, els espera una quarantena de deu dies si són enxampats.
Certament, els hostalers i autònoms de la riba del llac de Constança es queixen quan veuen que els negocis a Suïssa estan en auge, diu Stegmann. Però a Lindau, on el lleó bavarès de pedra vigila l’entrada al port, no volen donar consells als emprenedors suïssos.
Al llarg de la riba del llac, les línies de vida estan estretament vinculades, són difícils de desfer. Els trens llisquen silenciosament a través de les fronteres nacionals, i amb ells els virus. Segons el govern estatal de Voralberg, a Àustria, els anys de col·laboració faciliten, almenys, la comunicació en temps de pandèmia.
Remo Brülisauer, mànager al Säntis, veu la situació a Suïssa d’aquesta manera: “el federalisme, amb el que vaig créixer, està al meu cor, però les morts per coronavirus estan omnipresents a la meva ment; sé que la pandèmia requeriria normes bàsicament més uniformes.”.
Un exemple? El nostre hotel, aquí, a l’estació de baix, està al cantó de Appenzell Ausser-Rhoden, però el nostre restaurant a l’estació superior es troba al cantó de St. Gallen”, diu Brülisauer. En altres paraules, si la gent d’Appenzell tanca els telefèrics, d’una manera o altra, hauran de tancar els restaurants de la muntanya a St. Gallen.
Traducció de Lorena Burguete