Israel està posant en evidència la Unió Europea tant pel que fa a la comanda de les dosis necessàries de vacunes com, sobretot, en la seva aplicació massiva. Segons previsions oficials, el país serà el primer del món en inocular el vaccí a tota la població. En els primers quinze dies de l’operatiu ja havia vacunat 1,8 dels 9 milions del seus ciutadans. A la Unió Europea, mentrestant, creixien les crítiques a quasi totes els països per la lentitud de les respectives campanyes de vacunació.
Quina és la raó de "l’èxit" israelià?
Previsió i eficàcia. Previsió en la reserva de prou dosis —feta molt abans que s’acabés el procés de fabricació, proves i validació— i eficàcia en la distribució i l’aplicació. Per contra, la pesada burocràcia europea va generar lentitud per fer les comandes i els protocols d’aplicació no han estat un prodigi d’eficàcia, com ho prova el fet que —entre d’altres països— tant a Alemanya com a França, els dos grans de la Unió, hi hagués la setmana passada fortes crítiques polítiques, socials i empresarials per mor de l’extrema lentitud en els operatius d’inoculació. Es fa poca via per tot. A l’Estat espanyol, per exemple, es requeririen de l’ordre de cinc anys per vacunar tota la població si se seguís al ritme inicial dels primers quinze dies. És obvi que no serà així, que s’incrementarà el ritme d’inoculacions progressivament i que s’accelerarà encara més quan es disposi de vaccins d’altres empreses fabricants. No obstant, el càlcul teòric permet contrastar la desesperant lentitud europea amb la rapidesa israeliana.
Les raons de "l’èxit"
La previsió en la comanda i l’eficiència de l’operatiu d’inoculació popular són les dues raons de l’èxit d’Israel. En declaracions a l’agència espanyola de notícies EFE, el passat dia 5, recollides per diversos mitjans de Madrid, Arnon Afek, director de l’Hospital Sheba, un dels més importants del país, explicava que la raó de l’èxit és que el sistema de salut nacional —estructurat en quatre grans mútues d’obligada inscripció ciutadana— és molt potent, que disposa d’una xarxa que arriba a qualsevol indret i que, des del principi de la pandèmia, el poder polític va entendre que es vivia una situació de màxim risc i, per tant, es preparà per a totes les contingències. Un dels dirigents de la salut pública, el doctor Ian Miskin, aportava que “vam entendre que havíem de concentrar tots els nostres recursos” a fer front a la pandèmia, “cosa que ara vol dir (posar massivament) les vacunes”. Per exemple, “vam treure a les infermeres i infermers de les clíniques, així com al personal auxiliar i els distribuirem pels centres de vacunació” que s’han muntat fins i tot i literalment als carrers, en grans tendes de campanya allà on ha estat necessari.
Hi ha una coincidència general que aquesta capacitat és l’element fonamental que explicaria "l’èxit" de l’operació. A més d’una logística que titllen d'exemplar: quan el Govern s’adonà que els paquets que rebria serien massa grossos i que podien endarrerir els objectius de la distribució, procedí a ordenar la fabricació de receptacles —refrigerats, és clar— de mil unitats perquè així es poguessin enviar fins al més petit i recòndit punt de vacunació amb total seguretat, segons expliquen. Al principi de la campanya, que s’inicià el 19 de desembre, es vacunaven 80.000 persones al dia. La setmana passada, es calculava que el nivell de vaccinats per jornada ja superava els 150.000.
L’esglaonament de la vacunació és, segons versions oficials, la mateixa a Europa que a Israel: prioritat per a la població més vella, seguida pels treballadors del sistema de salut i la població més vulnerable. La gran diferència ve marcada perquè Jerusalem, en lloc d’improvisar o, si se vol dir d’una altra manera, d’anar a remolc dels esdeveniments, com ha passat a Europa, s’avançà als fets i, des d’abans de l’estiu, ja tancava contractes amb les farmacèutiques per assegurar-se prou dosis des del primer instant que fos possible tenir-les. A la vegada, posava en marxa una impressionant xarxa logística per portar a terme l’operatiu de vacunació massiva en el mínim temps possible.
El passat 2 de gener, la BBC World destacava "l’exemplar logística israeliana" com una de les principals raons de l’èxit de la campanya. Així ho prova, al seu entendre, la preparació amb prou temps dels receptacles petits a menys 70 graus centígrads per assegurar la distribució a tots els punts de vacunació disposats arreu del país. Citava al ministre de Salut, Yuli Edelsteien, que explicava que gràcies a això s’ha pogut enviar "a tot els racons les dosi"s amb garanties absolutes: “els ciutadans han rebut les vacunes a prop de la seva residència i no les han hagut d’anar a buscar-les” lluny de casa seva.
Alguns mitjans internacionals han esmentat que Israel és una societat militaritzada, acostumada a viure en conflicte bèl·lic, cosa que li donaria un avantatge a l’hora de dissenyar eficients logístiques de guerra. En declaracions a EFE, el ja citat Afek acceptava que, en efecte, “Israel sap com s’ha de mobilitzar ràpidament i reaccionar i respondre a situacions d’emergència” per mor del fet que “lamentablement tenim molts d’exemples” de com fer-ho, en referència a les guerres, “i per tant per a nosaltres no és (ara) diferent a qualsevol altra emergència, per això hem reaccionat tan aviat”.
El Govern d’Israel ha volgut inocular "el màxim possible de ciutadans" el més ràpidament possible sense, però, fer tantes reserves per a la segona dosi que s’han fet a Europa. Tots els governs de la UE han optat, almenys inicialment, per no esgotar totes les dosis i reservar-ne un nombre suficient per assegurar-ne la segona vacunació —que és la que dona la immunitat— i així no quedar a expenses d’un possible endarreriment en els lliuraments de les quantitats contractades. Al respecte, el mitjà web argentí Infobae informava el dia 4 que Israel ha contractat “tres milions de vacunes de Pfizer per a principis de febrer i sis milions de Moderna per a març o abril”, i que, com que no les té assegurades, l’operatiu es podria quedar sense vaccins en poques setmanes, cosa que l’executiu de Jerusalem desmenteix rotundament.
També hi ha un vector polític israelià important a tenir present. Al març, hi ha noves eleccions legislatives —les terceres en dos anys— i el primer ministre Benjamin Netanyahu aprofita el procés de vacunació com a part de la seva campanya. El dia 31 de desembre escrivia a Twitter: “Campions del món! Continuarem així i serem els primers a emergir de la pandèmia, a obrir la nostra economia i a tornar a la vida”. Netanyahu afronta el procés electoral enmig de sospites de corrupció per les quals ha fet front a diversos judicis. L’últim aquest passat de desembre quan, per aquest motiu, dotzenes de milers d’israelians es manifestaren demanant la seva dimissió. Ell, per la seva banda, diu que tot és un complot per “derrocar el Govern”. En aquest context, l’èxit de la vacunació i l’admiració mundial que ha despertat és un recurs polític i electoral gens menyspreable per al primer ministre. Al cap i a la fi, de propaganda amb el vaccí també n’han fet els governs europeus i l’eficàcia en la seva distribució i aplicació no ha sigut tan elogiada.
Controvèrsia
Però el pla de vacunació del Govern israelià també ha rebut crítiques. I algunes, de ben dures. Fonamentalment perquè la comunitat palestina, segons denuncien els seus representants, així com també associacions humanitàries -com ara Amnistia Internacional-, n'ha quedat de moment exclosa.
Al mateix temps que la premsa internacional aplaudia "l'eficàcia israeliana" en el pla de vacunació, els veïns palestins de Cisjordània no haurien rebut cap dosi contra la COVID-19 i restarien a l'espera de fer-ho. En aquests territoris, segons va explicar el prestigiós diari britànic The Guardian, només els colons jueus estan sent vacunats.