El govern de la Segona República va oferir el 1938 al Regne Unit quedar-se amb tres bases militars permanents a l’estat espanyol, una de les quals en el port de Maó a canvi del suport de Londres al bàndol republicà que s’enfrontava a l’aixecament feixista encapçalat per Francisco Franco. Així ho ha explicat en el diari Última Hora el periodista Josep Pons Fraga recollint un treball inèdit del periodista i historiador Manuel Aguilera Povedano.
Port de Maó. Segons aquest investigador, el govern republicà, a través d’Indalecio Prieto, aleshores ministre de Defensa, oferí al govern britànic tres bases permanents situades a Vigo, Cartagena i Maó a canvi del suport diplomàtic i militar a la República. Aguilera, que investiga diferents aspectes de la Guerra Civil, ha trobat la documentació que corrobora el que fins ara no s’havia pogut comprovar. Únicamentes coneixia qu eel capità Alberto Bayo va escriure en el seu llibre Mi desembarco en Mallorca –publicat el 1944 a Mèxic- que Indalecio Prieto, era responsable “de quelcom molt greu” com hagués pogut ser, al seu parer, “l’entrega de Vigo, Cartagena i Maó a canvi del suport” britànic a la República. Segons escrigué en el seu llibre Bayo –que odiava el ministre socialista perquè el feia responsable del fracàs del seu desembarcament a Mallorca, entre l’agost i el setembre de 1936-, va sentir en certa ocasió com Prieto feia aquesta oferta a dos enviats britànics. En adonar-se que el militar escoltava, el ministre li ordenà oblidar l’assumpte: “el que has sentit ho has d’oblidar ara mateix”, assevera que li va dir.
A pesar de la publicació per part de Bayo, no s’havia pogut constatar mai que en efecte existís l’oferta republicana a Londres. Ara, l’historiador Aguilera, després de diversos intents fallits, ha aconseguit el document que en efecte ho acredita. Un altre historiador, professor de la Universitat d’Edimburg, Julius Ruiz, li facilità documentació que tenia, del Foreign Office, que feia referència a diversos episodis de la Guerra Civil, entre la qual aparegué un document de la intel.ligència britànica que parla de l’oferta de Prieto al govern del Regne Unit. Un dels agents britànics que reberen l’oferta, un coronell anomenat Robert Goddard, signà l’1 de març de 1938 la comunicació en la que s’explica l’oferiment que havia fet dies abans el govern espanyol de la República.
En el document que ha localitzat el doctor en història Manuel Aguilera l’agent britànic, Goddard, deixa ben clara la intenció de Prieto de cedir aquests importants ports a canvi del suport de Londres i específicament parla d’una “visita de la flota britànica a Menorca” que podria ajudar “a neutralitzar l’ocupació italiana de Mallorca”. Val a dir que a l’estiu de 1936 arribaren els feixistes italians –comandats pel tristament famós Comte Rossi, Arconovaldo Bonaccorsi- a Mallorca i no només es feren notar per la brutal repressió que efectuaren contra els demòcrates i l’ajut a les forces franquistes contra l’intent de desembarcament del capità Bayo sinó que eren l’avantguarda de la intenció del dictador feixista italià Benito Mussolini de quedar-se o almenys controlar Mallorca i les Balears d’alguna manera, cosa que en aquells moments preocupava fort ferm els serveis d’intel.ligència britànics i nord-americans.
La resposta a l’oferta republicana mai va arribar. Silenci. El Regne Unit ni es dignà a contestar: “els anglesos no es mogueren”, escriu en el seu treball Aguilera. Vuitanta-dos anys després d’aquells fets i de 76 d’haver-se publicada l’oferta per part de Bayo, ara queda comprovat que en efecte existí l’oferiment que Maó tingués una base militar permanent britànica.