L’únic regidor del PI de Llucmajor (Mallorca), Bernadí Vives, s’ha incorporat a la majoria municipal encapçalada pel PP, i que té suport de diversos regidors de grups anticatalanistes, després d’haver governat durant l’anterior mandat amb l’esquerra. El moviment ha sorprès fora del municipi i ha aixecat critiques entre els partits d’esquerra locals. Vives, per la seva banda, ha situat la decisió en “l’estricte àmbit municipal” sense que impliqui res ideològicament ni afecti la línia política i estratègica general del PI a Mallorca i Balears.
Amb la dreta. Després de mesos de converses amb el PP, l’únic el regidor a Llucmajor del Pi, Bernardí Vives ha decidit incorporar-se al govern municipal. Al contrari del passat mandat local, 2015-2019, quan pactà amb l’esquerra, ara entra en un govern municipal de dreta. El més curiós és el tipus de suports que té el baltlle, del PP: un regidor d'ASI, dos Ciutadans i dos regidors no adscrits que es van presentar en les últimes eleccions de 2019 per Vox, fent un total de 5 escons clarament anticatalanistes, -a més d'un altre d'una formació localista.
Llucmajor, el municipi més extens de Mallorca i que comptà amb una població de 36.914 efectius (2019), té una llarga tradició política d’inestabilitat degut a una extrema fragmentació del vot. No fou diferent el 2019. El PSOE fou la força més votada i assolí 5 regidors sobre els 21 que formen el consistori. El seguí de prop el PP, també amb 5 escons. En tercera posición s’hi col.locà Més, amb 2 actes. Tot seguit, Ciutadans, amb altres 2. Vox en va treure 2 més. Un partit localista, Llibertat Llucmajor, 1; ASI 1 i el PI 1. Són vuit partits amb representació per a un consistori de 21 escons. Més o menys sempre sol passar igual. Per mor d’aquesta màxima fragmentació del vot i de la representació, una característica històrica, sempre ha estat un municipi molt difícil de governar. Al capdavall, la raó d’una distribució del sufragi tan peculiar cal buscar-la en l’existència de diferents nuclis de població amb sociologies prou diferents. Per exemple, té una zona litoral, a la platja de la Badia de Palma, molt poblada, amb població amb escás o nul grau d’integració en la cultura i llengua catalana, que és on va néixer el partit Agrupación Social Independiente (ASI) amb el lema de ser “el partit dels forasters”. Això ja ho diu tot. Encara té 1 regidor, que se sumà als altres 2 de l’extrema dreta, Vox, i als 2 de Ciutadans, fent un conjunt de 5 escons clarament identificats amb l’anticatalanisme. Per això ha aixecat tanta sorpresa que el regidor del PI entri en un govern municipal que compta amb aquests suports.
Després de les eleccions no fou senzill arribar a un acord de dretes. Així i tot i a pesar de les diferències entre els partits d’aquesta orientació, finalment fou possible l’entesa i el PP col.locà a la batllia de Llucmajor a Éric Jareño amb el vot favorable dels 5 regidors propis, els 2 de Ciutadans, 1 dels localistes de Llibertat, 1 d’ASI i els 2 que foren elegits per Vox. Val a dir que aleshores, en el moment de l’elecció de l’alcalde, un dels dos ultres ja havia deixat les sigles de Vox, el mateix camí que seguí posteriorment l’altre. Ara tot dos figuren com a “regidors no inscrits”.
El batlle ha intentat durant tot el temps transcorregut d’ençà la seva elecció que el regidor del PI s’incorporés a la majoria municipal. Finalment hi ha hagut acord. “La sintonia pel que fa a les necessitats del municipi ha estat fonamental per arribar a una entesa”, explicà el PI local. El batle, per la seva banda, considerà que “aquest pacte és una passa endavant per part de Bernardí Vives, al que vull agrair aquest acte de responsabilitat a un moment que estam passant per una crisi sense precedents i en el que el més important és reactivar el nostre municipi”. Vives ha explicat la decisió en clau estrictament local i sense que afecti per res, al seu entendre, a la línia general política que segueix el PI. Respecte a les critiques que ha rebut –des de Més per Mallorca, el PSOE i fins i tot de les joventuts del PI- en relació al fet que s’incorpori a una majoria governamental que compta amb el suport de 5 regidors anticatalanistes, Vives assegurà que “la normalització del català està assegurada a Llucmajor amb la meva presencia” al govern municipal.