El Govern balear s'enforteix

Els nos dels dos diputats socialistes per Balears a Mariano Rajoy tenen l'efecte a les Illes d'esvair la possibilitat que Podem trenqui el pacte amb PSIB i Més.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El vot negatiu a la investidura de Mariano Rajoy dels dos diputats per Balears del PSOE, Pere Joan Pons i Sofía Hernanz, té dues lectures a l'hora de valorar-ne les possibles conseqüències. La primera és en clau orgànica, és a dir, allò que pugui finalment passar amb els dos congressistes díscols que no acataren la disciplina de vot imposada pel comitè federal socialista, i respecte a això el PSIB no té dubtes: dóna suport absolut a tots dos. La segona afecta el Govern balear, positivament: gràcies al vot negatiu a Rajoy de Pons i Hernanz ara Francina Armengol s'allibera del risc potencial que Podem trenqui el pacte d'esquerra balear.

Represàlies

Els dos diputats socialistes per Balears han tingut el suport públic del PSIB per votar no a Rajoy. Per tant, també el tindran a l'hora d'assumir les conseqüències, les quals, en qualsevol cas, els dirigents socialistes balears consideren que han de ser de poca importància. En la cúpula del partit illenc no volen contemplar de cap manera una expulsió del grup parlamentari. "Si hi ha represàlies serioses, si els expulsaven [a Pons i Hernanz, al grup mixt del Congrés] respondrem amb una sola veu, no ens ho plantejam perquè seria com una declaració de guerra, no crec que arribi el cas, desitj que no arribi, però si arribàs no ens quedaríem plegats de braços", assegura una font de la direcció socialista balear i del Govern. La postura oficial pública no deixa escletxa per al dubte: "Tots som Pons i Hernanz", va dir un dels portaveus del PSIB, Vicenç Thomàs, per advertir de les greus conseqüències que tindria una acció dràstica de la direcció federal. Es podria arribar a la ruptura? "Ningú ho vol, però...", diu la font consultada.

La sintonia entre els dos congressistes i la cúpula del PSIB és absoluta. Sofía, eivissenca, és amiga de Pedro Sánchez, va estar amb ell des del primer moment, quan era un desconegut que començà a moure's per intentar arribar a la secretaria general, i s'ha mantingut al seu costat en tot moment; no hi ha cap dubte que cas que el defenestrat es tornés a presentar a l'elecció de líder, l'eivissenca li donaria suport, igual que el PSIB. Pons va deixar el càrrec de cap de gabinet de la presidenta  Armengol per ser candidat al Congrés, cosa que dóna idea de l'afinitat personal i política que té amb la líder socialista balear.

El PSIB no acceptarà, en fi, que el vot negatiu a Rajoy tingui conseqüències greus per a Pons i Hernanz. Els dóna total suport per coherència ideològica i, també, perquè el seu vot negatiu ha resultat ser al capdavall d'interès estratègic balear, perquè ha beneficiat l'estabilitat del Govern.

Estabilitat del Govern

El no dels dos congressistes socialistes per Balears ha estat una inversió d'alt rendiment domèstic per a Armengol. És cert que la líder illenca sempre s'ha mostrat ideològicament contrària a donar la presidència a Rajoy, de la manera que fos, perquè tal cosa "seria com trair els nostres votants", va arribar a dir. Però la seva vehement postura també amagava un càlcul d'estratègia en clau local: evitar la fractura que podria produir-se amb Podem.

En els últims mesos, en més d'una ocasió, dirigents centrals de Podemos han tingut bones paraules per a la postura que assumia ben a les clares Armengol, radicalment en contra de donar la presidència al PP, i això la contraposava al sector de Susana Díaz. Tant Pablo Iglesias com Íñigo Errejón valoraren positivament en públic l'actitud de la líder balear. I això possiblement li ha valgut l'animadversió de companys seus enquadrats en el bloc que aparentment lidera l'andalusa Díaz. Però també li ha suposat un gran alè a Balears: gràcies al no a Rajoy Podem no trencarà el pacte d'esquerres i per tant el Govern de PSIB i Més no haurà de patir més inestabilitat que la que ha patit fins ara.

Alberto Jarabo, secretari general de Podem a les Illes, va anunciar el 31 d'octubre que "el mes de gener es tornaran a negociar i s'ampliaran els Acords pel Canvi", que és el nom que se li va donar a l'acord entre PSIB, Podem i Més perquè els morats no volien que fos conegut com el tercer Pacte de Progrés. Tot d'una va afegir que volia deixar "ben clar" que no es tractava de cap replantejament del paper de Podem en l'acord, perquè "el vot negatiu dels dos diputats" socialistes per Balears a Rajoy validen que el partit morat continuï "confiant" en el Govern, en el qual "seguirem sense entrar-hi". Per tant, dit d'una altra manera, Podem no trencarà l'acord amb PSIB i Més. S'esvaeix així el gran temor d'Armengol, que, fruit d'una estratègia general contra el PSOE ordenada per la direcció encapçalada per Iglesias, Podem retirés a les Illes el suport al seu executiu. Encara que no hi hagués alternativa possible, perquè evidentment Podem no faria una coalició amb el PP, i que per tant la ruptura amb els morats no pogués haver suposat la caiguda del Govern, la situació resultant hauria estat marcada per una absoluta inestabilitat per a l'executiu de socialistes i Més ja que enfront haurien tingut una majoria parlamentària de bloqueig que els hauria fet la vida impossible.

No sols no hi haurà trencament sinó tot el contrari. La nova negociació anunciada per Jarabo vol ser, en realitat, una intensificació del pacte. Podem aspira  que PSIB i Més s'avinguin a posar data i pressupost per a les grans iniciatives previstes el 2015 i que encara no s'han pogut posar en marxa, "com la llei d'habitatge", exemplificà el líder morat.

Armengol i el PSIB han fet un gran alè. "Sabem que se seguiran desmarcant, com han fet des del primer moment, però almanco ara tenim la certesa que no trencaran del tot, serà com conviure amb un mal de cap crònic", diu, resignadament, una font socialista de l'executiu.
Si vols gaudir de reportatges com aquets abans que ningú, subscriu-t'hi!

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.