La decisió de no extradir Julian Assange l'ha pres la jutgessa de districte Vanessa Baraitser després de setmanes de debats a Old Bailey. Baraitser rebutjar que es puga extradir Assange als EUA pels delictes d'espionatge i pirateria informàtica. La fiscalia ja va anunciar que recorreria si la jutgessa dictava sentència en aquest sentit. Això fa preveure que el cas es pugui enquistar i la sentència definitiva trigui mesos o, fins i tot, anys.
La revista Der Spiegel va publicar diumenge, 3 de gener, una entrevista amb l'actual parella de Julian Assange, l'advocada Stella Moris.
-Senyora Moris, com ha passat vostè les festes de Nadal sense Julian Assange? El pare dels seus fills petits les ha passat a la presó de màxima seguretat de Belmarsh, Londres, on resta des del mes d’abril de 2019...
-Els xiquets i jo vam estar amb els meus pares durant el Nadal. També vam col·locar regals per a Julian a sota de l’arbre. Li ho vam explicar quan ens va poder trucar.
-Com va passar les vacances Julian Assange?
-A la presó de màxima seguretat de Belmarsh no hi ha Nadal. Malgrat tot, va rebre una muntanya de cartes.
-Ell continua tancat en la seua cel·la durant 23 hores diàries?
-Sí. Belmarsh és una de les presons més dures de la Gran Bretanya. Julian porta allà vint mesos. Un de cada cinc presos que hi ha en aquesta presó ha estat condemnat per assassinat. Julian no ha de complir una condemna allà, però al Regne Unit, també durant la pandèmia, els presos que encara no han estat condemnats no eviten l’estada en presó.
-Com és la situació del coronavirus a la presó?
-Hi va haver un brot al març i més tard, al novembre, un altre. Tots els presos estaven tancats a les seues cel·les durant tot el dia. A Julian no se li ha permès eixir de la cel·la ni un minut, ni tan sols per dutxar-se. 97 presos del seu mòdul van donar positiu per covid a finals de desembre. Si el mòdul de la presó està en quarantena, això vol dir aïllament intensificat dins d’una realitat que ja, de per si, és aïllada. Quan estàs privat de llibertat, cada trosset –la llum del sol a la teua pell, una brisa de vent al teu rostre, cada interacció amb una persona– resulta totalment significatiu. La privació de les sensacions té efectes absolutament nefastos.
-Com li està afectant a vostè la situació tan complicada de Julian?
-És molt dur, perquè ell està patint i jo estic esgotada. Almenys les autoritats penitenciàries han alleugerit una mica les restriccions de comunicació i, sovint, podem fer-nos trucades. Aquest contacte és com un salvavides, com una injecció d’oxigen al fons de la mar. Sovint ell sent com si m’estiguera enviant oxigen a mi mateixa. Julian ha de suportar molta misèria, però el fet d’ajudar-me també li ajuda a ell.
-Sembla que les coses no podrien empitjorar massa.
-I tant que podrien empitjorar. La situació a la presó de Belmarsh no és res si ho comparem amb les condicions a les quals estaria exposat en una presó nord-americana si l’extradició s’acaba acceptant. Aquella realitat és terrible, és com una sentència de mort de per vida a la qual Julian no podria sobreviure. Allà no hi ha cap contacte humà. Si es decreten “mesures administratives especials”, podria utilitzar el telèfon un màxim de 15 o 30 minuts al mes. Això vol dir sis hores de telèfon al any. Ni jo ni els seus advocats podem parlar públicament sobre les condicions de la detenció de Julian ni denunciar absolutament res. A Amèrica, Julian seria enterrat amb vida.
-Assange pot seguir els mitjans de comunicació a la seua cel·la de la presó de Belmarsh?
-Ell té una ràdio amb què pot escoltar la BBC, però no emissores estrangeres com ara Deutsche Welle. Li va costar un any d’aconseguir. La gent li enviava aparells de ràdio i l’administració de la presó les retornava.
-Julian Assange era un pirata informàtic quan era jove i és un gran coneixedor dels ordinadors. En té algun?
-El Departament de Justícia li va proporcionar un fals ordinador portàtil per preparar-se el judici, però quan el judici quasi ja havia acabat. Quan dic que l’ordinador era fals em referesc al fet que havia sigut modificat per no poder escriure. Els endolls estan tancats i bloquejats amb plàstics, els botons no funcionen, no hi ha un programa per processar textos i tampoc no hi ha internet. Pot, en canvi, llegir arxius en PDF. Julian ha de prendre notes a mà, però el subministrament de paper i bolígrafs és limitat. La seua correspondència amb els advocats quasi sempre s’ha de fer en obert.
-La Justícia britànica sovint té costums peculiars si són mirats amb els ulls d’Europa. Assange va poder consultar tranquil·lament amb els seus advocats les qüestions que envolten la seua defensa en el procés d’extradició?
-Ell no ha vist cap dels seus advocats a la presó des del mes de març. Quan va començar el judici a inicis de setembre havien passat sis mesos des de l’última trobada. La defensa de Julian es va veure molt seriosament obstaculitzada. El tribunal i les autoritats penitenciàries van fer tot el possible per dificultar la seua defensa.
-Quan va ser l’última vegada que va poder visitar-lo a la presó?
-A l’octubre. Van aprovar-nos una visita, a mi i als nostres fills, per al 29 de desembre, però la van cancel·lar pel coronavirus.
-I per tant, parla amb ell per telèfon.
-Ho podem fer la majoria dels dies si no hi ha problemes amb el sistema telefònic. Quan parlem li explique les diverses iniciatives per demanar la seua llibertat, dutes a terme per persones que ocupen tots els espais polítics, des de caps d’Estat fins a ciutadans comuns. El suport creixent, sobretot a Alemanya, és molt útil per a reforçar la moral.
-Què opina del fet que el jutge, en el procés d’extradició, no cedira als representants d’Amnistia Internacional i Reporters sense Fronteres un espai a la sala del tribunal i que es denegara, també, l’emissió en vídeo?
-És molt preocupant. L’interès públic no pot ser més gran. I les conseqüències per a la llibertat de premsa difícilment podrien ser més greus. Reporters sense Fronteres ha assenyalat que, mentre Julian s’enfronte a l’extradició des de la presó, Europa no proporcionarà seguretat a periodistes i editors.
-Quin impacte té el cas Assange en el periodisme?
-El cas mostrarà si les lleis de censura d’un país estranger poden prevaldre per sobre dels drets bàsics. I mostrarà si els tribunals respecten el requisit d’informació pública i el dret de les víctimes a la veritat, o si els tribunals faran una causa comuna amb aquells que volen castigar la difusió dels crims de guerra i la tortura. La decisió serà un senyal si els tribunals britànics consideren acceptable que una potència estrangera furte els documents legals de Julian; que pensen a enverinar-lo; que controlen i vigilen les seues reunions amb advocats i que furten bolquers per analitzar l’ADN del nostre fill, a més de tot el que va succeir a l’ambaixada de l’Equador quan l’hi van atorgar l’exili.
-Sap quant de temps duraran les disputes legals sobre la sol·licitud d’extradició dels Estats a la Gran Bretanya?
-La sentència del 4 de gener serà apel·lada per una part o per l’altra en funció del resultat. Després, el ministre d’Interior decidirà si permet o no l’apel·lació. Existeix un risc molt important que Julian siga extradit als Estats Units abans de l’estiu.
-Què pot esperar als Estats Units?
-Julian no té possibilitats d’un judici just als Estats Units. El Departament de Justícia de Donald Trump va utilitzar per primera vegada la Llei d’Espionatge de 1917 contra un editor. La llei va ser aprovada durant la Primera Guerra Mundial per dissuadir els espies i evitar la revelació de secrets. Però un periodista, especialment un periodista estranger, no té l’obligació d’encobrir els crims de soldats o d’altres ciutadans d’estats estrangers, independentment que les proves i els documents estiguen o no guardats en secret. Julian ha revelat crims extraordinaris, ha explicat com el govern nord-americà ha intervingut investigacions a Europa, ha demostrat els intents d’Alemanya de responsabilitzar els empleats de la CIA pel segrest i la tortura del ciutadà alemany Khaled el-Masri...
-A quin tipus de processament seria sotmès Assange als Estats Units?
-El judici es duria a terme a Virgínia, a prop de la seu de la CIA. S’enfrontaria fins a 175 anys de presó per revelar detalls de la guerra dels Estats Units a l’Iraq i a l’Afganistan, entre altres coses. Això és més greu que la sentència màxima de 135 anys a la qual es va haver d’enfrontar l’informant de WikiLeaks que va ser condemnat a 35 anys de presó després d’una confessió. Una condemna contra Julian seria un precedent per a tots els periodistes del Regne Unit, d’Europa i dels Estats Units.
-Llavors, creu que el cas del seu soci és emblemàtic en la lluita mundial per la llibertat de premsa?
-Per descomptat. La llibertat de premsa perd sentit quan una potència estrangera es converteix en àrbitre per decidir què poden i què no poden fer els periodistes. Extradir els treballadors dels mitjans perquè siguen jutjats i passen la resta de les seues vides en una presó estrangera sembla inconcebible, però és exactament el que està passant. El seu cas estableix una nova pauta d’autoritarisme.