El Govern balear presentà en roda de premsa el Pla d'Actuacions en Fosses 2021-2022, aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses, que preveu actuacions en set municipis de Balears -cinc a Mallorca, un a Eivissa i un altre a Formentera-- i cinc estudis de viabilitat. Segons la consellera d'Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, «amb la presentació del tercer Pla de Fosses de Balears es demostra que el Govern manté el seu compromís polític de no parar fins a trobar als desapareguts a les Illes en la Guerra Civil i la dictadura franquista» i que «el Govern es compromet a fer tot el possible per trobar a totes aquestes persones i seguir la senda de la cerca de la veritat, la justícia i reparació».
El Pla. Per la seva banda, el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, explicà de forma detallada en què consistirà el pla d’exhumacions en aquests pròxims dos anys. Digué que s’han previst noves actuacions a cinc municipis de Mallorca: Inca, Selva, Mancor de la Vall i a Santanyí. Així mateix se seguirà l’activitat al cementeri de Son Coletes de Manacor. Igualment, es faran actuacions a Eivissa -on ja s’hi iniciaren les feines al cementiri de Ses Figueretes - i per primer cop a Formentera.
El Govern balear confia en trobar un nombre considerable de víctimes de la repressió. Destacada l’actuació prevista a Formentera. Per primera vegada s’excavarà en el cementiri nou de Sant Francesc Xavier. Se suposa que hi podrien estar soterrats fins a 58 víctimes de la repressió a l’illa, que haurien estat assassinades entre 1941 i 1942 en el penal formenterer on hi ha estigueren tancats els demòcrates.
Segons explicà Jesús Jurado, les actuacions previstes no són per força les úniques que es faran sinó que es tracta dels objectius mínims. «Es podrien incrementar» les actuacions, assegurà. En aquest sentit es faran cinc estudis de viabilitat per veure si és possible iniciar les feines d’excavació a Palma, Petra, Muro i Capdepera, a més d’obrir una nova fase a Porreres. A banda d'aquestes previsions, l’administració està a l’espera de la decisió judicial respecte a una propietat privada situada a Pollença on els historiadors especialitzats en la repressió creuen que hi podria haver restes d’alguns assassinats. Jurado asseverà que si la decisió que pren el jutge permet fer la intervenció, aquesta es farà durant l’actual pla bianual.
La presidenta de Memòria Democràtica de Mallorca, Maria Antònia Oliver, que també era present a la roda de premsa, destacà que l’Executiu illenc fa una feina força important en la tasca de «dignificar» la memòria de les víctimes de la repressió franquista però lamentà que «la institució de la justícia» no estigui al costat del Govern en aquesta tasca.
D’ençà la constitució del Govern d’esquerres el 2015 la recuperació de les restes dels assassinats i enterrats en fosses comuns durant la Guerra Civil i la repressió de la postguerra ha estat una de les prioritats dels acords governamentals entre el PSIB-PSOE, Unides Podem i Més per Mallorca -amb el suport extern de Més per Menorca –, després que s’haguessin iniciat les tasques d’excavació el 2014 al marge del Govern d’aleshores, del PP, presidit (entre 2011 i 2015) per José Ramón Bauzá. De fet, els partits d’esquerra adoptaren la reivindicació de les associacions de memòria històrica com un dels eixos dels respectius programes electorals. Fins ara s’han recuperat part dels ossos de noranta-dues persones de les quals se n’han pogut identificar vint-i-cinc. Vint han estat retornats als familiars. Justament la consellera Castro destacà en la roda de premsa que aquesta objectiu és fonamental per al Govern: «les administracions ja haurien d’haver-ho fet abans», això d’impulsar les excavacions i tornar les restes als hereus, però com que no es va fer, «nosaltres farem tot el possible» per fer -ho i poder lliurar el que es pugui recuperar dels cossos dels assassinats «a les seves famílies». En aquest sentit, també la presidenta Francina Armengol volgué expressar, amb posterioritat a la roda de premsa, el seu sentiment: «No és només trobar-los, és la voluntat de cercar-los. Cada fossa que obrim ens dignifica com a societat i aporta llum a moltes famílies que encara cerquen els seus», assenyalà a través del seu compte de Twitter.