-Què li dona més treball? La Diputació de Barcelona o l’alcaldia de Moià?
-És molt diferent. Per quantitat de feina és bastant similar. Quan estàs a l’oposició t’has de buscar molt la feina. Però a la Diputació tinc l’orgull de representar el 40% de les alcaldies de la demarcació de Barcelona –ERC n’hi té gairebé 120, a més dels regidors i regidores que estan a equips de govern. Això vol dir una pila de trucades, visites i reunions per ajudar els meus companys i companyes als ajuntaments. Per tant, diria que la feina que dona cada organisme és bastant similar.
-Joan Puigcercós li va oferir presentar-se a com a candidat a l’alcaldia de Moià el 2011. Quina és la seua història amb ERC?
-Me’n vaig fer militant el mateix dia que Pasqual Maragall ens va fer fora del primer tripartit (el maig de 2006). Jo sempre havia votat ERC i m’hi havia sentit afí. Però no vaig sentir la necessitat d’implicar-m’hi fins aquell moment, quan vaig començar a treballar a través de la sectorial d’agricultura del partit, perquè eren els temes que m’interessaven. Em vaig anar embolicant. I com que en aquest partit, quanta més feina fas més te’n donen, imagini’s.
-El seu partit l’ha promocionat molt, però vostè no anirà a les llistes al Parlament de Catalunya. Per què?
-No hi aniré perquè considero que tinc molta feina a la Diputació i me n’he de centrar molt. A més a més, ja vaig estar al Parlament. Hi tornaré si el partit m’ho demana sense cap tipus de problema. Però ara mateix, amb el volum de feina que tinc a la Diputació, crec que és més adequat dedicar-m’hi.
-Com a portaveu d’ERC de la Diputació, com ha viscut l’afer de la presidenta Núria Marín?
-Amb més preocupació i tristesa que cap altra cosa. Preocupació pel fet que una institució com la Diputació, tot i ser una gran desconeguda, tal com també ho són els conselles comarcals, aquests òrgans de segon nivell ajuden molt i només surten a la llum pública amb casos com el de la Núria Marín. I això és preocupant, perquè els municipis de la demarcació de Barcelona en depenen moltíssim: dels seus serveis tècnics, materials i, sobretot, econòmics. També sento tristesa, perquè crec que la Núria Marín ho ha gestionat molt malament. I en comptes d’anar-hi de cara i resoldre els dubtes des del primer minut ha esperat que la detinguessin perquè se’n comencés a parlar. És molt trist.
-Han demanat la dimissió de Marín. Han parlat amb Junts per Catalunya en privat per formar un Govern alternatiu?
-A dia d’avui encara no hi hem parlat, perquè tan aviat com vam demanar la dimissió vam fer una junta de portaveus i el de JxCat, Joan Carles Garcia Cañizares, va deixar molt clar que no hi havia cap possibilitat de fer una moció de censura. De moment no ens donarien suport.
-I això per què?
-Perquè de moment consideren, i així ens ho va dir la diputada Neus Munté al ple de la Diputació, que la presumpció d’innocència ha d’anar per damunt de tot. Nosaltres també defensem la presumpció d’innocència, però el que exigim és que es donin explicacions des del primer moment, cosa que no han fet. Ells consideren que la via judicial és qui dirà si és o no culpable. Per descomptat que serà així. Però entenem, també, que en política es veu la vàlua de les persones quan es gestionen les crisis. I en aquest cas, Núria Marín ha amagat el cap sota l’ala. Això JxCat no ho considera transcendent. Per això no ens dona suport.
-Per tant, no és viable una moció de censura, per a la qual caldrien els diputats de JxCat, comuns i Tot per Terrassa.
-Segons el que diuen públicament els dirigents de JxCat-PDeCAT a la Diputació de Barcelona, és molt difícil una moció de censura. Altra cosa és el que diuen Laura Borràs o el president Quim Torra, que diuen una cosa i els seus i en fan una altra. La moció és un escenari molt difícil. El que sí que és possible, i ho farem, és un debat monogràfic sobre com la Diputació de Barcelona entoma els diferents casos de corrupció que té actualment. Seria interessant veure quin posicionament tenen els distints grups.
-Quan es va gestar el pacte entre PSC i JxCat a la Diputació de Barcelona, des de JxCat es deia que els comuns no estaven disposats a donar suport a un Govern en què JxCat, hi formara part. Això era cert?
-No, no ho era. El divendres [5 de juliol de 2019] anterior al ple de constitució de la Diputació de Barcelona estàvem, a la seu d’ERC del carrer Calàbria de Barcelona, la gent dels comuns i nosaltres esperant la gent de JxCat-PDeCAT que, de fet, tenen la seu també al carrer Calàbria. Allà mateix havíem de tancar el pacte i, en comptes de presentar-s’hi, vam rebre una trucada de David Bonvehí, per dir-nos que havia tancat un pacte amb el PSC. Les portes estaven súper obertes i va ser JxCat qui va decidir que no pactava amb nosaltres. Els comuns hi eren allà per parlar. No sé a quin acord hauríem arribat. Però no es pot dir que no hi eren.
-L’1 d’octubre de 2017 vostè ja era alcalde de Moià. Com es va viure al seu poble? Què recorda d’aquell dia?
-La comunió que hi va haver al poble entre la ciutadania va ser brutal. Vam obrir dos col·legis electorals, el de la biblioteca i el de l’escola. Constantment hi arribava molta gent, es feien moltes activitats, hi havia por, tensió, emoció, nervis... Anàvem rebent notícies de les actuacions brutals de la policia i de la Guàrdia Civil i vivíem tot amb molt de neguit, però també amb la satisfacció de veure com responia la gent. A la tarda vam tancar un dels col·legis, el de l’escola, que era el més difícil de defensar en cas que ens visités la policia o la Guàrdia Civil, i vam portar-ho tot a la biblioteca, al centre del poble, i allà van venir pagesos amb tractors, camioners amb els seus camions, els bombers van bloquejar els accessos per protegir les urnes... Va ser una jornada extraordinària.
-En aquells moments el seu partit apostava per proclamar la independència i exigia arribar a aquest punt.
-Sí.
-Vostè també defensava aquest posicionament.
-Sí.
-Ara, en canvi, ERC demana sumar més suports per tornar-ho a intentar. I hi ha qui els retreu que si ara no són suficients, abans tampoc no ho eren i que van fingir una postura amb clara perspectiva electoralista.
-Crec que aquells dies van ser trepidants per tothom, d’una complexitat enorme i d’uns riscos enormes a l’hora de dir coses que potser després no vam ser capaços de complir. Estic convençut que l’1 d’octubre de 2017 va ser una gran victòria per al país, per a la democràcia i l’independentisme. Una victòria que ens ha obert la porta per continuar aprenent dels encerts, que van ser molts, i també dels errors que vam cometre. Per tant, a aquells que ens diuen que ens hem apartat del camí, els contesto que estem fent el mateix que dèiem, però que no hem aconseguit l’objectiu que volíem, que era proclamar la república i esdevenir un Estat independent, perquè vam cometre alguns errors. Els hem d’assumir i trobar la manera de donar una solució per superar-los. Perquè l’objectiu encara hi és. Perquè, a més, s’ha demostrat com d’impossible és gestionar una pandèmia amb el dèficit fiscal que tenim de 16.000 milions d’euros. Ara és més evident que mai que necessitem la República.
-Els pactes que ha fet el seu partit a Madrid, especialment quan va desencallar la investidura de Pedro Sánchez i més recentment amb els Pressupostos, són utilitzats per JxVat per desgastar ERC de cara a les eleccions. Pensa que aquestes decisions els poden afectar electoralment?
-Si no som capaços d’explicar-les, segur que sí. Ens hem d’explicar més. Tenim per davant una campanya electoral molt dura en què JxCat insisteix a dir que nosaltres no som els autèntics independentistes i que el que volem és pactar amb els socialistes i amb l’Estat espanyol. El que nosaltres volem és el millor per la ciutadania, i a hores d’ara, en la situació en què ens trobem, és molt millor tenir aquests Pressupostos. Que no són els que voldríem, perquè no volem cap Pressupost amb l’Estat espanyol, però són molt millors que els que teníem amb el Partit Popular. Per tant, si hem d’ajudar la gent, si hem de tenir un sistema sanitari millor o si hem d’ajudar les empreses, necessitem uns Pressupostos. Ens hem d’adaptar a la realitat, i és millor tenir aquests Pressupostos que no tenir-ne. I sobretot cal que ens expliquem molt. És imprescindible que la ciutadania sàpiga perquè ho hem fet.
-Quin futur contempla de cara a les eleccions catalanes? En les anteriors, ERC també partia amb avantatge sobre JxCat segons les enquestes, però finalment JxCat va rebre més vots.
-De les enquestes mai no me’n refio. Per aquesta experiència i per moltes altres. Però si som capaços d’explicar-nos i de fer saber a la ciutadania perquè estem fent el que fem, crec que tenim un gran currículum i hem demostrat ser gent honesta i transparent, que escolta i que és capaç d’apropar gent que se suma al procés independentista. També tenim currículum com a bons gestors. No em vull posar com a exemple, però a Moià ERC ha sigut capaç de reconduir un deute del 395% al 60% en nou anys. Alhora, Pere Aragonès i Oriol Junqueras, al capdavant del Departament d’Economia i Hisenda, han estat capaços de traure recursos i de posar-los al servei dels ciutadans. Hi ha també alcaldes i alcaldesses que fan feines brillants, també als consells comarcals i a les diputacions. Tenim bon currículum i això la gent ho valorarà.