“Espai públic no edificat, lineal, vorejat de cases o de parets, que fa de camí per a anar d’un lloc a l’altre en una ciutat, una vila, un poble”. Aquesta és la definició que el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d'Estudis Catalans atorga a “carrer”. En l’actualitat, aquest espai públic no edificat és la llar de centenars de persones que estan immerses en una situació d’exclusió social i institucional i pateixen vulnerabilitat. La Generalitat de Catalunya va impulsar el 2017 l’Estratègia integral per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya per crear un marc d’actuació comú que defineixi les metodologies que cal seguir per atendre les persones sense llar. Aleshores, el Govern català va assegurar que el 2017 un total de 53.118 persones patien situació de sensellarisme, de les quals 2.347 vivien directament al carrer.
De la necessitat de posar punt final a aquesta problemàtica social en neixen organitzacions com Arrels Fundació, que amb el pas dels anys ha esdevingut una entitat de referència en l’atenció i orientació de les persones que viuen als carrers de Barcelona. El projecte va començar a gestar-se el 1986 de la mà d’una trentena de persones que es mostraven preocupades de la situació de les persones sense llar. Trenta anys després, l’entitat, formada al voltant d’uns 400 voluntaris, persones que han viscut al carrer i un equip contractat, acompanya les persones que es veuen obligades a viure al carrer i els proporcionen serveis útils, allotjament, atenció social i sanitària. En distingeixen tres àrees d’actuació: l’atenció directa, que implica el contacte estret amb les persones vulnerables que requereixen serveis; sensibilització i incidència, format per un equip de comunicació que s’encarrega d’informar sobre la problemàtica del sensellarisme; i la gestió interna, destinada a coordinar els voluntaris i els diferents departaments de l’entitat. L’organització compta amb quatre centres físics: un centre de pisos, un espai de baixa exigència anomenat “pis zero”, una residència de 41 places i un centre obert d’atenció a les persones.
Segons l’últim recompte d’Arrels Fundació, elaborat el maig del 2020 en ple estat d’alarma, a Barcelona 4.246 persones no tenen llar: 1.239 es veuen obligades a viure al carrer, 2.171 dormen en recursos públics i privats de la ciutat i 836 viuen en assentaments com ara fàbriques o naus en desús. Les xifres s’amplien i es contextualitzen en l’informe “Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar”, publicat el juliol del 2020, en el qual s’evidencia que la Covid-19 i l’estat d’alarma han agreujat la situació de les persones que viuen al carrer, ja que moltes d’elles s’han fet més visibles perquè no s’han pogut confinar.
Viure al carrer, un fet condicionat pel país d’origen
Des del 2016 que l’organització utilitza censos cada any com a principal font de documentació per tenir un coneixement més profund sobre la problemàtica del sensellarisme. En el del 2019, i després d’haver parlat amb 418 persones de les 1.239 que viuen als carrers de Barcelona, es va concloure que el 85% són homes, un 11% dones i un 4% són transgènere, tenen altres identitats de gènere o no van voler respondre aquesta qüestió. Segons les dades de l’informe, la mitjana d’edat és de quasi 41 anys, tot i que les persones que viuen al carrer cada vegada són més joves. Un increment que segons l’organització està relacionat “amb la pressió migratòria, la dificultat d’accedir a l’habitatge i la complicada situació en què es troben els joves extutelats per l’administració un cop compleixen els 18 anys”.
D’acord amb les dades del cens, gairebé tres de cada quatre persones que viu al carrer ha nascut fora de l’Estat espanyol. S’ha passat del 66% del 2016 al 74% del 2019, malgrat que en el conjunt de la ciutat, i tal com s’expressa el padró municipal, les persones migrades són el 25% de la població. En concret, les persones d’origen de països extracomunitaris representen el 39%, els de països comunitaris el 35% i les d’origen català o espanyol el 24%. “Ser migrant és un risc. Tant si estàs al carrer, com si no”. Ferran Busquets és el director d’Arrels Fundació. En declaracions a EL TEMPS explica que moltes persones migrades que arriben a Catalunya no tenen la possibilitat de treballar. Un dels requeriments per entrar en el món laboral és l’empadronament, i “cada vegada és més difícil tenir-lo”, ja que les traves administratives avoquen les persones en una situació irregular.
L’abril del 2019, la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) va publicar, en el marc de les eleccions municipals, un recull de propostes en clau local al voltant de cinc eixos principals, entre ells garantir el padró com a porta d’accés als serveis socials, la salut i l’educació. En concret, ECAS demanava “emprar la directriu tècnica de l’INE en relació amb el padró sense domicili fix per a les persones sense llar o que dormen al carrer”, i reclamava “acceptar l’empadronament en seus d’institucions públiques o d’entitats socials a partir d’un informe elaborat pels serveis socials”. Busquets fa palesa en el fet que l’empadronament no és l’única dificultat, sinó també el sistema d’asil espanyol i la llei d’estrangeria, que impedeixen qualsevol perspectiva de futur a molta població migrada. “Si ets migrant, tens molt poques possibilitats de tenir una vida saludable”, adverteix.
Segons el cens dels 2019, de mitjana, les persones entrevistades fa tres anys i cinc mesos que viuen als carrers de Barcelona i la meitat de les persones joves (16-25 anys) afirmen que en algun moment de la seva vida han viscut en un centre de menors. Unes dades que són “especialment reveladores sobre les mancances actuals del sistema de protecció social i les dificultats de transició a una vida adulta”, expressen en l’informe.
Una desena de drets vulnerats
“No donem per certa la tesi de què estan al carrer perquè volen. Si estan al carrer és, senzillament, perquè no hi ha un habitatge per aquesta persona”, aclareix Busquets. La gent acaba al carrer per motius molt diversos. Vinculats a la situació econòmica o migratòria, a la rigidesa dels serveis socials i els procediments institucionals, a les situacions particulars que poden viure els migrants o a la situació familiar i personal. Afegeix que aquestes persones estan patint, i com a ciutadans “hem d’entendre que això inacceptable”.
En veure’s obligades a dormir al ras, s’exposen a tota mena de riscos i suposa una constant vulneració de drets, com el dret a l’habitatge, a la salut, a la intimitat, al descans, a la higiene o al record. A més, gairebé vuit de cada deu persones que viuen als carrers es troben en una situació de vulnerabilitat alta o mitjana, cosa que indica que és necessària una intervenció dels serveis socials especialitzats. A més vulnerabilitat, més possibilitat de rebre agressions. El 40% han estat víctimes d’agressions físiques o verbals i les dones són doblement vulnerades pel fet de no tenir casa i per estar exposades a la violència masclista. Gairebé la meitat de les dones han patit alguna agressió estant al carrer i un 11% es veuen forçades o pressionades a fer quelcom que no volen.
Arrels Fundació és conscient que la problemàtica de les persones sense llars no se soluciona de la nit al dia, però “l’única fórmula per acabar amb la problemàtica són polítiques d’habitatges que permetin a les persones recuperar la normalitat de les seves vides”, adverteix Busquets. Una normalitat que, per al director de la fundació, ha d’anar acompanyada d’un suport social per a poder recuperar els hàbits i trobar feina.
La incidència de la pandèmia de la Covid-19
Un equip d’Arrels va sortir als carrers el 26 de novembre per enquestar persones sense sostre i analitzar quines conseqüències ha causat la Covid-19 i si tenen més dificultats en el dia a dia. Els resultats definitius es faran públics a inicis de l’any que ve, però avancen que de les 367 persones enquestades, gairebé la meitat afirma que la seva situació ha empitjorat, mentre que el 32% explica que la situació segueix igual de precària. Busquets explica que la malaltia com a tal pot afectar per igual a tothom i que “el problema principal és que les mesures de confinament han tingut un efecte negatiu sobre les persones que estan al carrer”.
L’enquesta es va veure alterada pel toc de queda, ja que l’equip no va poder sortir al carrer de nit o matinada quan les persones ja estan situades en un lloc. L’organització, però, considera que la xifra de persones que dormen al carrer és similar a la del recompte que van realitzar el maig i els resultats permetran conèixer en detall les necessitats actuals i elaborar polítiques adreçades al govern de Barcelona i altres municipis.
A causa de la Covid-19 i la vulnerabilitat de les persones sense llar, l’Ajuntament de Barcelona, en coordinació amb Creu Roja, la Unitat Militar d’Emergències (UME) i els Bombers de Barcelona, va habilitar a inicis de la pandèmia dos pavellons de la Fira de Barcelona per allotjar fins a un miler de persones. Uns mesos més tard, els espais es van començar a buidar i va créixer la invertasa entre els usuaris, que molts es van veure obligats a tornar al carrer. Aleshores, Arrels va reconèixer l’esforç de l’administració local, però va mostrar el seu malestar sobre la manca d’habitatge que hi ha a la ciutat i va insistir que els pavellons no donaven resposta a totes les persones que viuen al ras, “però si més no donen resposta a algunes”, expressà Marta Maynou, membre de la fundació. Després de crítiques per part de diferents entitats, l’Ajuntament informava el novembre d’un acord entre tres hotels i residències que permetia allotjar 221 persones que pateixen sensellarisme a Barcelona i l’Àrea Metropolitana.
Encara que Arrels no distingeixi excessivament entre les diferents estacions de l’any, “sabem que més del 75% dels dies de l’any hi ha episodis de pluja, de molta calor o episodis de fred” i és un factor que es prioritza, “però hi ha atenció durant tot l’any”, diu Busquets.
La temperatura ha baixat aquests dies i a Barcelona i la resta de municipis catalans moltes persones viuen al carrer. Us expliquem com afecten les baixes temperatures, si s'habiliten o no prou recursos i què podeu fer com a ciutadania. Obrim fil. #ningúdormintalcarrer#fredpic.twitter.com/NumzwbCZfX
— Arrels Fundació (@ArrelsFundacio) December 11, 2020
Els deures de les administracions públiques
En l’àmbit tècnic existeix una coordinació entre el personal voluntari d’Arrels i el dels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona. Però “si hi ha gent dormint al carrer, hi ha moltes coses que encara s’han d’aportar i queda molta feina per fer”, diu Busquets. En relació amb les mesures que es podrien impulsar a curt termini, Arrels proposa l’obertura d’espais petits a cada barri perquè la xifra de gent que viu al carrer disminueixi; ampliar i enfortir els equips de persones que surten al carrer; més coordinació i formació de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra per tal de conèixer la realitat de les persones sense llar; i que el municipi vetlli perquè tots els veïns tinguin una llar. Sobre les mesures de mitjà i llarg termini, Arrels planteja crear mecanisme perquè ningú perdi casa seva, més facilitats perquè les persones sense llar accedeixin a habitatge públic, simplificar els tràmits administratius per aconseguir la documentació bàsica i la creació d’equips de salut per atendre les persones.
Segons dades de l’informe “Viure al carrer a Barcelona”, en el cens del 2019 hi ha hagut un augment de les persones que no tenen cobertes les necessitats bàsiques. S’ha passat d’un 14% el 2018 a un 27% el 2019. En concret, les persones amb una vulnerabilitat alta són les que menys percepció tenen que les seves necessitats bàsiques estiguin cobertes. En les persones amb vulnerabilitat mitjana i baixa també hi ha hagut un increment d’aquesta sensació. Per altra banda, Arrels defensa que l’empadronament és imprescindible per accedir tant al sistema d’atenció social com al sistema sanitari o a un allotjament.
El dilluns 14 de desembre es va fer públic que el Govern i la Fundació Arrels van signar un conveni extraordinari de 873.703 euros per fer front al sensellarisme. Busquets afirma a EL TEMPS que els diners serviran per programes que ja estan actius i “encarar el 2021 d’una forma més tranquil·la i ampliar els recursos com puguem”. Quan una persona dorm al carrer, l’atenció és molt gran i per això “l’estem intentant augmentar al màxim possible dintre la sostenibilitat”, diu.
El Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat en el ple del 18 de desembre el projecte de llei del Govern per a la igualtat de tracte i la no discriminació per raó de religió, discapacitat, edat, origen racial i ètnic, sexe i orientació sexual. Arrels Fundació manifesta que és una bona notícia, perquè “reconeix les persones sense llar com un dels col·lectius que poden ser víctimes de discriminació i odi” i tota aquella persona que visqui al carrer o en un habitatge inestable i “es consideri víctima d’agressió o discriminació pel fet de trobar-se sense llar podrà fer una queixa formal”. Algunes de les formes de discriminació que contempla la llei és ser víctima de violència verbal o física i no poder accedir a un habitatge en igualtat de condicions. Per altra banda, també s’introdueix per primera el concepte aporofòbia, entès com la por i el rebuig a la pobresa i les persones pobres. “Esperem que es comenci a aplicar aviat!”, expressava Arrels a través de les xarxes socials.