Les llàgrimes de Clara Ponsatí i la estratègia per al camí cap a la independència marcaven la constitució del Parlament de la República catalana en un acte simultani a Barcelona i Brussel·les, on el president Carles Puigdemont emplaçava l’Estat espanyol a convocar un referèndum d’independència conjuntament amb el Govern de la Generalitat de Catalunya. El discurs en castellà d’Eduardo Reyes, de l’entitat Súmate –que mira d’incorporar la població castellanoparlant a l’independentisme–, va ser un altre moment emotiu del desplegament institucional del Consell, al reivindicar la “construcció d’una República amb totes les garanties per a tindre una vida digna”. En l’acte, Carles Puigdemont era ratificat per votació còm a president del Consell per la República.
Uns quants entrebancs tècnics d’última hora i molta il·lusió van ser els ingredients inicials per a constituir l’Assemblea Fundacional de Representants, celebrada simultàniament el dissabte 19 de desembre al Palau de la Generalitat –a Barcelona– i al Club de Premsa de Brussel·les. Diputats electes, per una banda, i part del Consell per la República, per l’altra, van ser testimonis i partícips d’un acte carregat de simbolisme i solemnitat.
Durant l’acte, i des del Club de Premsa a Brussel·les, el president Carles Puigdemont presentava el document estratègic adreçat pel Consell per la República al conjunt del moviment independentista, “Preparem-nos”. Puigdemont insistia a “reprendre les coses on les vam deixar”. “La independència la vam votar i la vam proclamar. El referèndum no és un manual d’instrucció, sinó una guia per a assumir les responsabilitats i les accions a diferents àmbits”. Al mateix temps, va recordar tàcitament l’absència d’ERC a l’acte. “Amb divisió guanya la repressió”, alertava el president, alhora que demanava “a tot el conjunt de l’independentisme que s’hi sumi”. Per últim, va proposar un referèndum d’autodeterminació, encara que “sempre hi haurà la opció d’un referèndum convocat amb l’Estat. I emplacem l’Estat a convocar-lo”.
Representació del Països Catalans
La importància d’aquest acte va ser explicada per Lluís Llach, des de Barcelona. Radica en l’aprovació del Règim Electoral per a votar el Parlament definitiu de la República, al mes d’abril, amb un nombre de 121 membres dividits en dos blocs, un de territorial de 81 membres entre la societat civil i un altre, de 40, amb els càrrecs electes del Parlament de Catalunya. La novetat és que hi seran representats dels Països Catalans, emulant l’històric Consell de Cent. En concret, hi haurà dos representants de la Unió Europea, dos de la resta el món, un de la Catalunya Nord-Andorra, un de les Illes Balears i un del País Valencià-Franja de Ponent. La composició atendrà els criteris de paritat entre homes i dones, donant sempre preferència a les dones, i la votació serà preferentment electrònica.
Les paraules inaugurals, a càrrec del conseller a l’exili i membre del Consell per la República a Brussel·les Lluís Puig, van donar pas a la lectura, per part del lletrat Jordi Domingo, també a Brussel·les, del llistat de diputats que estaven presents al Palau de la Generalitat. Un vegada nombrada la mesa d’edat, es va procedir a votar telemàticament la elecció de la Mesa de l’Assemblea Fundacional de Representants. La imatge recurrent dels presents, tan a Barcelona com a Brussel·les, era telèfon mòbil a la mà i mascareta incorporada respectant la normativa de prevenció de la Covid-19.
Els grups parlamentaris representats a l’Assemblea són els que van votar el Govern de la Generalitat i la creació del Consell, Esquerra Republicana Junts per Catatalunya, encara que els parlamentaris d’ERC no estaven presents, tal com s’ha dit. D’altra banda, sí que hi eren PDECat, Demòcrates –que formava del grup parlamentari d’ERC– i el mateix Junts. La CUP ha participat com a convidada i s’ha integrant durant l’acte.
Reconeixement internacional
Toni Comín, conseller a l’exili i eurodiputat, va fer el discurs inaugural de l’Assemblea constituïda reivindicant “el mandat que sorgeix del referèndum d’octubre del 2017, de la capacitat de mobilització que va tenir la ciutadania en aquell moment”. Comín també va fer una crida a la “cohesió entre les institucions de la Generalitat, les municipals, la societat civil organitzada i el Consell per la República”. Cal destacar que “l’objectiu final és el reconeixement internacional de la República catalana i la seva incorporació, com a estat sobirà a la comunitat internacional”, segons el document estratègic.
A la roda de premsa final, Toni Comín explicava que estan preparats per a totes les respostes de l’Estat espanyol. Mentrestant, Clara Ponsatí reivindicava el camí que marca la nova estratègia i va manifestar que “ens enfrontem a un Estat disposat a tot i que, si aquesta actuació totalitària ha de ser suficient per a aturar la nostra autodeterminació, hauríem de plegar”.
L’Assemblea havia de ser presencial a la Catalunya Nord, però l’evolució de la pandèmia va abocar-lo a fer-lo sense públic, combinant l’assistència física i la virtual i amb un format més restrictiu. Així, complint amb totes les mesures anti-covid d’ambdós països, els únics que s'han desplaçat a Brussel·les són els membres de la mesa (no del Govern): l’exdiputat Eduardo Reyes, l’advocat Jordi Domingo, l’exalcalde de Cerdanyola del Vallès i exdirigent de la Crida Nacional Toni Morral, el diputat Josep Riera, la membre de Demòcrates Assumpció Lailla i la diputade de JxCat Glòria Freixa. Malgrat tot, totes les persones inscrites al registre del Consell per la República han pogut seguir la sessió pels canals telemàtics del propi Consell.
A aquesta sessió constitutiva hi estaven convocats tots els diputats i diputades del Parlament de Catalunya partidaris que Catalunya esdevingui un Estat independent en forma de República. També es va convocar els diputats dels Grups Parlamentaris que van subscriure l’Acord d’Investidura que va donar pas a l’actual govern de la Generalitat i a la creació del Consell per la República, tal com determinen aquell Acord i el Reglament del Consell, aprovat per unanimitat el proppassat 20 d’abril.