Anna Espelt és la tercera generació del celler Espelt, a l’Empordà. El seu avi va decidir muntar aquell negoci quan ja comptava 69 anys, allà cap a l’any 2000. El seu fill, Damià, agrònom de professió, hi prengué els rengles ràpidament. Ara és Anna, viticultora i enòloga, qui dirigeix el celler. S’encarrega de mil i una coses, com a directora, per bé que el més li agrada a ella és caminar entre els ceps, esponerosos, que emergeixen entre la muntanya i la plana. Tenen vinyes velles, molt velles, d’entre 30 i 114 anys, plantades sobre pissarra; tenen vinyes ecològiques, també, junt al mar i dins del parc natural del Cap de Creus. Ja fa uns anys que Espelt va decidir fer un gir cap a la producció ecològica, perquè al mercat hi havia demanda, però sobretot, perquè era la filosofia que Espelt volia imprimir al seu negoci. Avui són el principal celler de l’Empordà en producció ecològica. “És un mercat en creixement constant. Estic convençuda que en un futur pròxim el consumidor només voldrà ecològic”, DIU Anna qui no s’està de riure en recordar que la seua família s’havia dedicat a la venda de fitosanitaris.
Avui, Espelt produeix una mitjana de 600.000 ampolles i és present a una nòmina ben gruixuda de països: països nòrdics, Alemanya, Regne Unit, Estats Units, Austràlia... Trenta-sis persones treballen colze a colze amb el Espelt per tirar endavant el projecte. Al celler fan vi, sí, però sobretot el seu objectiu és treballar amb el paisatge, cuidar-lo. “En vint anys, a l’Empordà, hem sabut posar en valor el vi. El que jo confie és que en els pròxims vint anys fem un pas més, no només a valorar el producte, sinó també a apreciar l’agricultura i la sobirania alimentària. Cal posar en valor la pròpia terra: quan decidim com consumim, decidim quin paisatge tenim”, exposa Anna Espelt, qui reconeix que “em costa identificar-me com a empresària per tots els prejudicis i clitxès que existeixen”.
Els Espelt formen part de la Denominació d’Origen (DO) Empordà, que ha contribuït de forma decidida a posar en el mapa mundial de la viticultura aquest territori a tocar de la mediterrània, als peus dels Pirineus. Avui la DO agrupa 268 viticultors i 51 cellers. Una eclosió que ha vingut amb el canvi de segle. Aproximadament el 15% de la producció es destina al mercat estranger. “Les exportacions són importants, però sobretot abastim el territori. Més del 50% de les vendes es fan a Girona”, explica Xavier Albertí, que des de l’any 2015 és president de la denominació d’origen. Albertí porta el món de l’empresa en la sang, i a banda de tenir un petit celler a l’Empordà al que li té un gran apreci, comanda una important indústria alimentària. A només 26 anys va haver de posar-se al capdavant de l’empresa familiar, La Selva, després del traspàs del pare. Era l’any 1987 i el seu progenitor havia convertit aquella xarcuteria de Campllong en un negoci puixant. Des dels anys 60, de fet, l’empresa no havia parat de créixer: donava feina a gent procedent de pagès de les poblacions veïnes, no només de Campllong i de Cassà de la Selva, sinó també de Sant Andreu Salou, de Caldes de Malavella... L’any 2017 van celebrar el centenari. Avui les seues instal·lacions ocupen 32.000 metres quadrats, dona feina a 380 persones i elabora al voltant de 13 milions de quilos de productes. Aproximadament el 20% de les seues vendes es destinen a l’exportació. “A voltes sembla que les empreses són un simple organisme econòmic al marge de la societat i això no és en absolut així —explica Albertí—. Les empreses aportem riquesa i tenim vocació social i de país. Catalunya no s’entén sense la seua xarxa d’empreses, ja siguen petites, mitjanes o multinacionals”. A la seua companyia, per exemple, van crear les parelles lingüístiques, amb l’objectiu de promoure el català entre els treballador que no el parlen.
Qualitat i treball conjunt
Com en el cas de la família Albertí, el camp d’especialització del Valeri Salgot és el de la xarcuteria. Situada a Aiguafreda (Vallés Oriental) Embotits Salgot ocupa 70 persones i els últims anys havia facturat al voltant de 10 milions d’euros. Els seus productes es situen en la gamma prèmium. De fa 13 anys han començat a introduir també la carn de porc ecològic com a matèria primera. Fa 10, i del bracet de la l’Agència Catalana per a la Competitivitat de l’Empresa, va participar en la creació de marca Catalonia Gourmet, una iniciativa amb la qual s’ha aconseguit crear una imatge conjunta de qualitat dels productes gurmet. El propi Salgot en fou president. Començaren sent unes poques empreses i en l’actualitat s’hi compten una seixantena. “Amb l’esforç de tots s’ha creat una consciència de que Catalunya és productor de primera qualitat”, explica aquest empresari, qui no s’està de recalcar el paper que els xefs catalans han tingut a l’hora de promoure aquests productes. “Ens hem retroalimentat. Nosaltres els hem ajudat proveint-los de bons productes i ells ens han ajudat en la promoció”, assegura. La covid, que ha colpejat el turisme, un dels principals consumidors dels productes Salgot, els ha afectat. “En aquests moments no és fàcil estar al capdavant d’una empresa. Crec que a voltes els empresaris no tenim el reconeixement social que mereixem per l’esforç que fem per tirar endavant”, assegura.
“A voltes es vol fer veure que el món de l’empresa és l’enemic, però no ho és pas”, assegura, contundent, Elena Massot. Ella és des de principis de 2019 la presidenta de FemCat, una fundació privada d’empresaris que treballa des de 2004 en l’elaboració de propostes i en la generació d’iniciatives que contribuisquen al desenvolupament econòmic i social de Catalunya. A hores d’ara compta amb 108 membres, de tots els camps econòmics. “Els nostres esforços es centren en que Catalunya esdevinga un país capdavanter, socialment cohesionat i projectat al món. Per això ens cal capacitat emprenedora i d’innovació, així com vetllar per la competitivitat”, resumeix Massot, que és des de 2015 directora general de la immobiliària familiar Vertix. Massot és, a més, la primera dona a liderar una organització empresarial a Catalunya. “Els responsables públics han de ser conscients que les empreses generem riquesa i que aquesta riquesa és essencial per poder recaptar impostos amb què fer polítiques públiques”, adverteix Massot, a mode de vindicació.
Jaume Sanabras és un dels 108 empresaris que formen part de FemCat. De fet, en fou dels primers. La seua empresa, al contrari que les anteriors, no es dedica a l’agroalimentació. És, però, tan exitosa com aquelles. Tant ho és que aquest mateix mes de desembre va fer el salt a Madrid. Sanabras és director de Marlex, una empresa que va nàixer l’any 1996 amb l’objectiu d’ajudar les empreses a trobar talent per fer créixer el seu negoci. No ho tenia fàcil, emperò: a Catalunya ja hi havia un grapat d’empreses multinacionals que oferien aquest tipus de serveis. “Teníem i tenim un avantatge respecte dels nostres competidors: la nostra proximitat al territori. Som una companyia que juga la basa de la proximitat, que entenem la realitat del territori i que a més entenem la cultura empresarial del territori”, explica Sanabras. El seu creixement ha estat meteòric: en l’actualitat compta amb 60 oficines d’atenció personalitzada i factura uns 90 milions d’euros. L’ambició, de cara als pròxims anys, és continuar creixent pel nord-est de la península.
Més enllà de la seua faceta empresarial, Sanabras destaca per ser un activador social. Diu que això ho va aprendre del Jaume Casademont, el seu cap abans de crear Marlex, quan encara treballava al sector agroalimentari: “Ell sempre em deia: ‘Tot empresari, arribat a una certa edat hauria d’invertir entre el 25% i el 33% del seu temps a accions de compromís social en la seva comunitat’. I és això el que faig”, diu.
Ell és un dels impulsors del Fòrum Carlemany, una associació empresarial que neix a Girona l’any 2003 amb l’objectiu de promoure l’excel·lència empresarial i la millora continua dels seus negocis. “Vaig detectar que a Girona hi havia empreses molt bones, però entre elles no es comunicàvem. El Fòrum naix com un espai on intercanviar experiències, compartir coneixements i crear sinergies”, explica Sanabras, qui en fou el primer president.
Encara més recentment va participar en la creació de la Fundació Girona Est, una fundació en què participen 35 empresaris de Girona i que té per objectiu acabar amb les bosses d’exclusió social als barris de Vila-Roja, Mas Ramada, La Creueta, Sant Daniel i Font de la Pólvora, a la ciutat de Girona. “És una àrea que es caracteritza per tenir alts índexs de persones aturades, un nivell important d’economia informal, rendes baixes i un índex alt d’abandonament escolar”, explica. Entre tots els benefactors hi inverteixen anualment 400.000 euros, que es destinen sobretot a millorar les capacitats i oportunitats dels segments de població més joves. “El que nosaltres fem a Girona és solidaritat quilòmetre zero, perquè estem convençuts, com a empresaris, que podem contribuir a millorar el nostre entorn. El nostre objectiu és que en vint anys aquestes bosses d’exclusió social desapareguen”.