La recta final del riu és la que concentra la relació més controvertida entre natura i acció antròpica, perquè és ací on es produeix la màxima concentració industrial i urbana, i on el riu ha patit històricament el menyspreu o, si més no, el fet d’haver estat ignorat per part de la població local. El Francolí, igual que altres casos analitzats en aquesta sèrie —el Llobregat i el Besòs—, havia esdevingut l’abocador i l’espai de rebuig, lloc marginal a l’ombra d’una ciutat que creixia descontrolada, d’una indústria que, gràcies a la seua omnipotència, actuava amb absoluta impunitat, provocant impactes que en l’actualitat es considerarien delictes ambientals.
L’aspecte actual del Francolí al seu pas per la ciutat és fruit de la voluntat del consistori tarragoní per convertir-lo en un corredor verd, dotant-lo de nous usos per a la ciutadania, com ara espai d’esbarjo i fins i tot de contacte amb l’element natural. I sota aquesta perspectiva que el Francolí, en el seu tram final, penetra de ple en Tarragona, la tanca pel seu extrem meridional i acaba desembocant al mar, al bell mig de les instal·lacions portuàries. En el decurs d’aquest trajecte, queda integrat en el paisatge urbà, contribuint substancialment a una millora de la qualitat de qui el freqüenta. A més, el maig de 2008, s’inaugurava el parc del Francolí, una iniciativa ambiciosa que es resumia en un espai verd, amb una superfície de12 hectàrees, ubicat al marge esquerre del riu. Aquesta àrea havia de representar, més enllà de la seua funció com a espai, una zona lúdica, saludable i d’esbarjo, una transició tova entre la ciutat i el Francolí, el marge permeable i necessari que obrira definitivament l’accés a la llera del riu, generant sinèrgies entre ambdós elements (espai natural - espai urbà) capaces —com hem dit anteriorment— de naturalitzar l’entorn urbà. Aquesta òptica reenfocava la percepció social del Francolí, passant de riu abocador a espai vertebrador. En aquest sentit, l’esforç no va ser únicament públic: des del 2009, l’Associació Aurora està duent a terme una tasca de recuperació ambiental del Francolí. Aquesta entitat sense ànim de lucre, que treballa per la integració social i laboral de persones amb malalties mentals, manté en l’actualitat amb la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona un acord de custòdia, amb l’objectiu de dur a terme la recuperació del curs baix del Francolí, des del Morell fins a la desembocadura. Així ho explica el seu director Jaume Santos: “El Francolí és cada vegada més conegut i apreciat pels tarragonins. A l’Associació Aurora treballem en la neteja i recuperació del riu, mitjançant l’erradicació d’espècies invasores i la introducció d’autòctones. En aquesta línia i també amb l’objectiu que els ciutadans sentin com a propi el Francolí, organitzem una plantada popular en col·laboració amb la Fundació Repsol, la més nombrosa i participativa de Catalunya, amb més de 800 persones”. I així es: només cal passejar-se un dia festiu per entendre que el Francolí ha esdevingut definitivament el riu dels tarragonins.
Com a cloenda d’aquestes pàgines, el lector que desitge satisfer encara més la seua ànsia exploratòria, podrà seguir descobrint paratges de l’antiga Tarraco. L’anomenada Anella Verda forma part del projecte Camins de Tarragona, una xarxa senyalitzada que aprofita el llegat viari local —en la primera fase, s’han abalisat 75 quilòmetres— i que recorre la corona forestal de ponent, la llera del Francolí i el litoral que uneix el riu que ha centrat aquest capítol amb el Gaià, que protagonitzarà les de la propera setmana.