Els 18 diputats de Ciutadans de les Corts valencianes ja saben que difícilment votaran no als pressupostos valencians de 2021. Encara desconeixen si s’inclinaran pel sí o per l’abstenció. Un vot afirmatiu significaria que 70 dels 99 parlamentaris aprovarien els comptes de la Generalitat, una xifra sense precedents i que enviaria un missatge molt potent portes endins i portes enfora. Però aquest sí té un preu, i tant Compromís com Unides Podem no estan disposats a pagar-lo. Almenys fins ara.
El principal punt de fricció radica en la fiscalitat. Si els tres grups del Botànic hagueren atès el desig del president, Ximo Puig, no haurien impulsat una reforma que incrementa la pressió recaptatòria sobre les rendes més elevades. El 19 d’octubre, Puig havia eixit encantat de la reunió mantinguda amb Toni Cantó, convençut que les reclamacions de Ciutadans eren ben raonables.
Entre les demandes, de fet, no figurava l’eliminació de l’impost de patrimoni ni el de successions i donacions, dos clàssics de Cs, ni tampoc cap rebaixa impositiva. Cantó justificava que, en unes circumstàncies tan adverses per culpa de la pandèmia, no era el moment de disminuir els ingressos de l’Administració. Les peticions eren bastant més terrenals: més metges i infermers, més places de residència, un fons d’ajudes per als autònoms, el foment de l’FP dual i de l’ensenyament de l’anglès i una auditoria de la Generalitat que n’optimitze els recursos.
En bona mesura, per bé que amb retocs, totes aquelles demandes seran assumides pels tres grups del Botànic durant els debats en comissió programats per a la setmana entrant i al llarg del ple que tindrà lloc a l’hemicicle la setmana següent, a la vespra de Nadal. Per tant, podria semblar que el sí de Cs als pressupostos valencians de 2021 està a tocar, però no és així. En realitat, no està tan a prop.
A Unides Podem i sobretot a Compromís va molestar-los la profusió de posats alegres de Puig amb Cantó. Unes instantànies que, a més, van produir-se en plena fase d’incomunicació entre el president i la vicepresidenta, Mónica Oltra. Aquell àlbum de fotos, ara, li pot eixir massa car al PSPV, que esperava el sí de Ciutadans amb la mateixa il·lusió que els xiquets guaiten l’arribada del seu regal preferit, però que finalment podria quedar-se despagat. Com l’infant que espera una bicicleta i rep un peluix.
Si el Botànic no haguera plantejat una reforma fiscal, el sí de Cs als pressupostos estaria a pocs centímetres de consumar-se
I és que, efectivament, tant Compromís com Unides Podem han forçat el PSPV a promoure una reforma impositiva —la segona del Botànic— en el marc de la Llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera d’organització de la Generalitat, popularment coneguda com a Llei d’acompanyament perquè es tramita en paral·lel als comptes públics. Els síndics Manolo Mata, Fran Ferri i Naiara Davó van presentar aquesta reforma a les Corts l’11 de novembre, l’endemà que s’esgotara el termini de presentació d’esmenes a la totalitat als pressupostos. O siga, sense marge de temps perquè Cs en registrara una.
Es tracta d’una reforma ambiciosa, que rebaixa el mínim que es paga de l’impost de patrimoni —de 600.000 euros a 500.000— i apuja el percentatge que hi abonen les grans fortunes —les superiors a 10 milions d’euros—, del 3,12% al 3,5%. A més, també creixen els trams més elevats de l’IRPF i se’n creen de nous. El PPCV va afanyar-se a fer mofa de Cs: “El Botànic us ha enganyat!”, va exclamar somrient des de la trona el diputat Rubén Ibáñez.
Les converses no paren
Ciutadans va presentar una esmena a la totalitat a la Llei d’acompanyament, on s’insereix la reforma fiscal, però va mantenir viva la negociació pressupostària. Puig havia promès a Cantó que es conformaria un equip de treball conjunt per tal d’encaixar les propostes de Cs als pressupostos botànics, tot seguint l’esperit del Pacte de reconstrucció signat a l’agost i que també va subscriure el PPCV. Però, segons fonts socialistes, mentre els populars van fer un “oferiment fals”, la predisposició de Cs ha sigut “molt més seriosa, amb idees i xifres concretes”.
Així, el grup taronja ha pogut despatxar directament amb el Consell. La directora general de Pressupostos, Eva Martínez, ha capitanejat la negociació relativa als comptes de 2021, i Cristina Moreno, la sotssecretaria del departament, ha conduït les converses al voltant de la reforma fiscal inclosa a la Llei d’acompanyament.
Eva Martínez i Cristina Moreno han pilotat unes converses amb Cs en què ha imperat la discreció
Sobre Martínez recau el principal maldecap del Botànic de cada any: l’elaboració d’uns pressupostos en què les tres potes de la coalició de govern sempre tesen la corda al màxim per endur-se una part més gran del pastís. El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, hi té dipositada molta confiança: és tenaç i eficaç. I sobretot, molt discreta. De fet, la discreció era un factor clau. Sense això, les opcions d’arribar a un acord eren ínfimes.
Martínez ha estat acompanyada pel secretari autonòmic d’Hisenda —Francesc Gamero, de Compromís—, la sotssecretària de la Vicepresidència Segona —Blanca Jiménez, en representació de Podem— i el sotssecretari de la Conselleria de Transparència —Cristian Veses, d’Esquerra Unida—, tots els quals han estat convocats a cada reunió i hi han assistit sempre que han pogut.
Per Ciutadans han participat la síndica adjunta, Ruth Merino, i el portaveu d’economia i hisenda, Tony Woodward. Dos perfils gens estridents, proclius al consens, que agraden al Botànic. “Han tingut clar que en la conjuntura actual, en plena pandèmia, cal que els polítics ens posem d’acord”, subratllen des del PSPV, “per això nosaltres hem sigut honestos, hi hem posat totes les ganes, hem demostrat que volem acceptar propostes seues i fer-ne un seguiment perquè comproven que les acomplim”.
Les reunions van celebrar-se a les Corts amb gran predisposició mútua. Cada dia hi desfilaven alts càrrecs de les conselleries afectades per les mesures que hi pretenia introduir Cs. El secretari autonòmic d’Educació, Miquel Soler; el secretari autonòmic de Planificació de la Conselleria de Polítiques Inclusives, Xavier Uceda; el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer... En total hi han desfilat representants pertanyents a set de les dotze àrees de govern. I quan es va parlar d’educació i comerç, també s’hi van incorporar Fernando Llopis i Carlos Gracia, els diputats de Cs, portaveus de les matèries respectives.
Els punts d’acord
“Les línies roges eren que les seues mesures no anaren contra l’Acord del Botànic ni el Pacte de reconstrucció”, subratllen fonts botàniques de la negociació. “Si feien alguna proposta que no hi podia encaixar per raons tècniques, els ho explicàvem i ho entenien perfectament.”
Així, els 4.000 metges i 4.000 infermers que reclamava Ciutadans se n’han quedat en 250 i 500. Sanitat ha advertit que les borses estan buides, que no hi ha professionals suficients, raó per la qual és probable que s’efectuen habilitacions exprés perquè s’hi incorporen aquests 500 infermers nous.
De les 5.000 places addicionals de residència que exigia Cs per aproximar-se a la mitjana recomanada per l’OMS, se n’ha passat a 2.000 places i 750 professionals sanitaris més en aquests centres, amb el compromís explícit de Mónica Oltra d’informar periòdicament Cs sobre el procés d’execució d’aquestes dues mesures.
Les beques per a l’obtenció de títols oficials d’anglès a les acadèmies, que Cs volia genèriques, es vehicularan a través d’un decret, tindran una limitació de renda —com ja ha passat amb el bo viatge, una altra idea de Cs— i segurament es dividiran en dues parts: una pel fet d’inscriure’s-hi i una altra en cas d’obtenir-hi el títol, amb una partida global d’1,5 milions. Igualment es destinarà 1 milió a la promoció de l’FP dual.
També s’ha acceptat el fons COVID de 76 milions d’euros per a autònoms i pimes que Compromís rebutjava d’inici, perquè entenia que afectaria en exclusiva el departament d’Economia però que serà transversal, i un bo per a gastar en el comerç que Ciutadans havia rebaixat de 10 milions a 3,5 en una esmena perquè isquera endavant i que el Botànic n’ha aprovat amb 10, fent seua la iniciativa. Ara Cs vol que el bo dels comerços de proximitat passe a ser de 13,5 milions.
En qualsevol cas, els grups del Botànic han tractat de persuadir Ciutadans que les ajudes directes no sempre resulten rendibles. “1.500 euros no ajuden tant un comerç com puga fer-ho un préstec de l’Institut Valencià de Finances amb una carència d’un any”, els han dit. Pel que fa a l’auditoria que exigeix Cantó, el Botànic remet a l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), que ja en té en marxa una a la Conselleria de Sanitat.
L’entrebanc fiscal
Si el Botànic no haguera plantejat una reforma fiscal, el sí de Cs als pressupostos estaria a pocs centímetres de consumar-se. Però el retoc de l’impost de patrimoni i dels trams més alts de la renda hi ha afegit complexitat. Ara Cs demana, con a contraprestació, una reducció de mig punt de l’IRPF de les bases liquidables inferiors a 50.000 euros. Volen afavorir, diuen, “les classes mitjanes i baixes”.
A primer colp d’ull, la mesura podria semblar redistributiva, però Compromís i Unides Podem alerten que beneficiaria molt les persones que cobren 60.000 euros l’any i ben poc els que en cobren al voltant de 20.000. Els primers, se n’estalviarien prop de 240 euros anuals, però els segons, menys de 70. “Què entén Ciutadans per classe mitjana-baixa?”, es pregunten a Compromís.
Més que a la classe mitjana-baixa, Cs vol oferir algun regalet al seu votant mitjà. Als professionals liberals d’edat mitjana i situació econòmica acomodada que resideixen a les grans ciutats, per exemple. Si la reforma impositiva patrocinada pels grups del Botànic s’haguera circumscrit a la revisió a l’alça de l’impost de patrimoni —en realitat, aquesta taxa aporta menys d’1,3 milions a la caixa valenciana—, Cs no hauria posat damunt la taula una reforma dels trams de l’IRPF, però no els ha agradat gens ni mica que el Botànic haja presentat una reforma unilateral que penalitza les rendes més altes introduint dos trams nous, a partir de 140.000 euros i 175.000 euros, als quals se’ls incrementa el tipus aplicable dos i quatre punts, respectivament. En el gràfic següent es poden comprovar els tipus i trams existents amb el Consell del PP, els que va implantar el Govern del Botànic I, els que estudia ara i els que planteja Ciutadans, amb la comparativa amb la pressió fiscal existent a les autonomies on cogoverna amb els populars.
Els grups botànics apunten que la reforma que han presentat, acotada a les classes benestants com està, farà augmentar la recaptació 23 milions d’euros, que ja han previst destinar a la desgravació al lloguer i, en menor mesura, a la subvenció d’instal·lacions energètiquesque fomenten l’autoconsum.
La pujada impositiva del Botànic afecta menys de 5.000 contribuents
Siga com siga, l’estructura productiva provoca que no hi haja molts declarants als quals els repercutisca la reforma impulsada pel Botànic. Dels 2,2 milions de contribuents, els que declaren entre 140.000 euros i 175.000 euros són menys de 2.000. Els que declaren entre 175.000 i 300.000 en són 1.800, i els que presenten una renda superior a 300.000 euros, en són poc més de 800 afortunats. La pujada impositiva afecta, així doncs, menys de 5.000 contribuents.
No debades, Gestha, el sindicat espanyol de tècnics d’hisenda, ha recomanat obertament incrementar la pressió fiscal sobre les rendes superiors. L’OCDE i el diari social-liberal Financial Times s’han manifestat en la mateixa direcció.
Ni Cantó ni els altres diputats del seu grup no han censurat la pujada d’impostos a les rendes elevades, però exigeixen un “gest” cap a aquells que tenen una base liquidable inferior a 50.000 euros. El Botànic diu que la reforma que abandera Cs significaria una pèrdua d’ingressos de 94 milions, unes xifres que la formació taronja multiplica per més de dos.
Cs diu que, amb la seua proposta, 1,8 milions de valencians tindrien 196 milions d’euros més “a les seues butxaques”
Perquè Cs, basant-se en dades de 2018, afirma que la seua proposta beneficiaria 1.830.428 declarants que, en conjunt, “tindrien 196.205.556 euros més a les seues butxaques”. Com que la liquidació no s’efectuaria fins 2023, la retallada dels ingressos no afectaria el pressupost que ja es troba a les portes. Si als 196 milions li restem els 84 milions que Ciutadans diu que injecta la pujada impositiva botànica, el saldo negatiu resultant és de 112 milions. “Seria una reforma netament regressiva que contravindria l’Acord del Botànic i la reforma introduïda en 2017”, expliquen fonts de Compromís que es mostren partidàries de practicar “cirurgia fina” en els impostos. És a dir, deixar indemnes les rendes del treball i el gran consum, i focalitzar els esforços recaptadors en les rendes elevades. Això, lamenta Cs, “espanta la inversió i els capitals”. Hi posen Madrid com a exemple contraposat. “Sense l’efecte capitalitat, no tindrien uns impostos tan baixos”, repliquen des del Botànic.
Ciutadans no es tanca en banda. Podria accedir a retocar la seua proposta de partida a fi d’arribar-hi a una entesa. Divendres passat, reunits amb la socialista Cristina Moreno, les posicions no van moure’s, però poden fer-ho els pròxims dies. Moreno estima que la diferència entre els ingressos provinents dels trams superiors i la reducció que proposa Cs a les rendes inferiors a 50.000 euros proporcionaria un saldo negatiu final de 70 milions i no de 112. Ella ha elaborat els càlculs en funció de les dades de 2016. Dijous, dia 17, Merino i Woodward parlaran de nou amb ella.
Així com s’han engolit la reducció del mínim de cotització de l’impost de patrimoni i la pujada dels trams elevats de l’IRPF; així com també s’empassen l’impost als grans tenedors de pisos —més de 10 buits— lligat a la Llei de la funció social de l’habitatge; així com accepten l’impost a les línies de distribució de tensió alta i mitjana i l’impost al tractament de residus, a Ciutadans volen que el Botànic reconsidere la negativa a reduir la pressió fiscal a les rendes inferiors a 60.000 euros (els primers 10.000 euros, hi estan exempts).
Als dies que resten fins als plens dels dies 21, 22 i 23 de desembre poden succeir moltes coses. Que el Botànic tombara totes les esmenes de Cs a la Llei d’acompanyament no evita que la truita puga capgirar-se. Ciutadans podria votar en sentit diferent els pressupostos i la Llei d’acompanyament. No són un pack indivisible.
Això sí, tot i que el vot en contra als pressupostos sembla descartat, el sí té un preu que Compromís i UP consideren massa elevat i no volen pagar. Si s’abarateix una mica, però, hi podria haver foto de Cantó no sols amb Puig, sinó amb el Botànic sencer. Un miracle per Nadal. •