El Pla de Rodalies 2020-30 preveu una inversió de 6.345,92 milions d'euros fins al 2030, amb actuacions de millora a les estacions, que seran 100% accessibles; la compra de nous trens, la construcció de deu noves estacions, la instal·lació de 20 quilòmetres amb noves vies i la implantació del sistema ERTMS a la xarxa de l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons ha detallat el coordinador del Pla de Rodalies, Pere Macias, l'objectiu és augmentar un 58% l'oferta i que la demanda creixi un 50%, una fita a la qual s'esperava arribar al 2028 però que s'ha endarrerit dos anys per la pandèmia. El conseller de Territori, Damià Calvet, s'ha mostrat escèptic amb el pla i ha criticat que no s'hagi comptat amb la Generalitat per a la seva elaboració.
Segons ha detallat Macias en l'acte de presentació, el pla busca articular una oferta de mobilitat "atractiva i de qualitat" perquè els ciutadans optin per abandonar el transport privat i s'encaminin cap al públics. El document gira sobre cinc eixos: una mobilitat per a "tots", és a dir, que sigui accessible "per a totes les persones" i també des del punt de vista territorial; que prioritzi les noves tecnologies amb un protagonisme per al manteniment; i la mobilitat segura, de baixes emissions i intel·ligent, amb un major pes per a la digitalització i la instal·lació per exemple del sistema ERMTS.
Actualment, la xarxa de Rodalies de Catalunya compta amb 1.119 quilòmetres, tots ells electrificats, i 200 estacions i en més de la meitat de la longitud s compta amb via doble. A més, en alguns trams les vies compte amb més de 40 anys d'antiguitat, com les que uneixen Barcelona amb Vic, Manresa i Reus, i amb tens amb una antiguitat superior als 25 anys (la mitjana del parc és de 20,2 anys).
Per això, s'ha previst la renovació de 56 unitats tant de Rodalies com Mitja Distància i la compra de 45 més, de les quals destinades a la doble composició de l'R1, R2 i R4 -38 en total i acompanyat d'un increment de les freqüències- i la incorporació de dues unitats a les Rodalies de Lleida, una per al perllongament a la UAB, una a l'R3 i tres per reforçar els regionals cap a Tarragona. En total, seran 101 noves unitats en un parc format actualment per més de 270 trens.
Pel que fa el programa d'actuacions més immediates (4.622 milions d'euros fins al 2025) i a mitjà termini (1.164 milions d'euros), n'hi ha que ja s'estan executant, com el 4+4 de l'Estació de Sants, o en execució, com la construcció del ramal que ha de portar el tren a la T1 o el desdoblament entre Parets i La Garriga. D'altres que estan planificades són la remodelació de l'estació de Montcada Bifurcació i Castelldefels, la sectorització de les andanes i reforma a l'estació de Plaça Catalunya, entre d'altres; mentre entre les previstes consten d'un nou ramal entre la línia de Puigcerdà i el Corredor del Vallès, la planificació per a la quadruplicació del tram Castelldefels-El Prat, una tercera via entre Montcada i Mollet Sant Fost.
En l'àmbit del manteniment, a mitjà termini (2026-2030), s'han previst nous talles i la reforma de l'estació de Mataró i Sant Vicenç de Calders i també a Sant Celoni i Manresa, que també inclourà una ampliació de vies.
L'acte de presentació del Pla de Rodalies ha comptat també amb la participació el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i els tinents d'alcaldia Jaume Collboni i Janet Sanz; la delegada del govern espanyo, Teresa Cunillera; la presidenta d'Adif, Isabel Pardo de Vera; i el president de Renfe, Isaías Taboas entre moltes altres autoritats.
Calvet mostra el seu escèptic però receptiu al nou pla
En el seu torn d'intervenció, el conseller de Territori, Damià Calvet, ha comentat que la Generalitat es mirarà el pla amb "cert escepticisme" i s''ha preguntat si "serà aquest el que es complirà" ja que "no és el primer que es fa ni es presenta". Tot i així, ha comentat que des del Govern s'analitzarà amb "calma" i "predisposisició".
D'altra banda, ha criticat que la Generalitat no hagi pogut prendre part en l'elaboració del pla, tot i ser titular del servei, i que en tot cas només ho hagi fet indirectament indirectament a través de l'ATM. "Si al Generalitat és competent amb Rodalies, ha de decidir què es fa amb Rodalies", ha remarcat el conseller, tot i que ha admès que la relació amb el ministeri ha millorat amb Ábalos al capdavant.
"Sembla el món a l'inrevés, actuar d'aquesta manera i convertir l'autonomia en un autogovern de fireta té conseqüències polítiques", ha advertit el conseller, que al mateix temps ha reconegut que aquest pla en la bona direcció i que des del Govern estaran "expectants" i ha exigit el compliment de les actuacions previstes. "Serem implacables en el drets dels catalans i ho farem sense renunciar a res", ha afegit. Calvet també ha retret que des de l'Estat ha semblat que fos "indiferent en moltes ocasions" al patiment dels més de 400.000 usuaris que agafen diàriament Rodalies (abans de la pandèmia).
Per la seva banda, el ministre Ábalos ha assegurat que en els dos darrers anys hi ha hagut un "punt d'inflexió" a Catalunya en la inversió en infraestructures, i ha posat la reordenació de les vies a Sants, les reparacions en les infraestructures perjudicades pels temporals Gloria i Dana o d'altres actuacions que es duen a terme mentre el servei no s'atura, ha dit.
Segons ha assegurat, en dos anys s'han invertit 1.700 milions d'euros i se n'han licitat 1.400 milions d'euros més en contractes d'inversió a Rodalies i també al corredor Mediterrani. Ábalos ha subratllat el caràcter "ambiciós" dels PGE ja que es tracta dels "més elevats" de la darrera dècada, amb uns 2.400 milions d'euros, ha dit.
"Deu anys de ferides obertes" amb horitzó al 2025
Per la seva banda, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha assegurat que es treballa ambun horitzó de finalització de les obres de la Sagrera el 2025 i ha tingut un record pels veïns de la Sagrera que porten "deu anys de ferides obertes" amb les obres de la nova estació intermodal al mateix temps que ha celebrat el "nou punt d'inflexió" en el desenvolupament dels treballs. Colau ha dit que l'estació és un "node fonamental" en les comunicacions de Rodalies i a les Ciutats i que va en la línia de l'objectiu del govern municipal de reduir el vehicle privat a al ciutat i reduir els efectes de la contaminació entre els ciutadans.
Per tot això, ha recordat que encara queden tres grans qüestions pendents per millorar la mobilitat dels ciutadans, com el bon funcionament de Rodalies; el desenvolupament de la línia 9 i el tramvia per la Diagonal. Sobre les rodalies, ha assegurat que exigirà personalment que s'executin les inversions previstes.
Govern, executiu espanyol i AMB signen un protocol per construir 1.206 habitatges públics de lloguer assequible
El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, el Departament de Territori i Sostenibilitat i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han signat un protocol per promoure 1.206 habitatges de lloguer assequible per a persones i famílies en situació de vulnerabilitat en els 35 municipis de l'AMB, sense incloure Barcelona. L'acord contempla una dotació de recursos que es concretarà en els convenis anuals derivats dels diferents Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha celebrat l'establiment de les bases de la "col·laboració" entre les administracions, però ha lamentat que el protocol no inclogui una quantificació dels recursos destinats a aquesta matèria.
Per la seva banda, el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Abalos, ha assegurat que Catalunya rebrà gairebé 300 milions d'euros per augmentar el parc públic d'habitatge, la rehabilitació i la regeneració. "Suposa quasi dos terços del què s'havia contemplat fins ara per tot Espanya", ha manifestat.
En concret, prop de 220 milions d'euros es destinaran al programa de recuperació econòmica i social en entorns residencials. Cinc milions s'invertiran en la sostenibilitat i digitalització dels edificis de l'Administració Pública a escala autonòmica i local; 17 milions en el desenvolupament del pla d'habitatge per al lloguer sostenible i 54 milions en el pla d'habitatge vigent.
"Hem de ser més proactius en un país que té un parc d'habitatge lamentable, per sota de la mitjana europea i és un reflex de l'abandonament de les polítiques públiques en matèria d'habitatge i el desmantellament del parc aconseguit amb la solidaritat de tots", ha criticat Abalos.
En aquest sentit s'ha referit també el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que ha reconegut que el desenvolupament de polítiques de lloguer social condiciona les capacitats de les administracions, però és "absolutament necessari". Així mateix, ha reclamat un reforç de les polítiques d'habitatge per tal que aquestes siguin "molt més potents".
El vicepresident executiu de l'AMB, Antoni Balmón, també ha destacat la importància de l'habitatge de lloguer assequible i ha remarcat la necessitat d'apostar per una rehabilitació "extensiva". "El conveni implica millorar les expectatives, poder créixer i fer més oferta per ajudar a les persones que ho necessiten", ha mantingut.
L'entitat preveu invertir 1.200 milions d'euros en sis anys en habitatge assequible i 500 milions més en rehabilitació extensiva. "Això vol dir motor social i motor econòmic, tan important i tan necessari també en la situació actual", ha resumit.
El protocol signat aquest divendres preveu promoure habitatge de lloguer assequible en les zones amb un mercat "tensionat", com l'AMB, on es concentra el 42% de la població catalana. Els habitatges construïts s'ubicaran en terrenys de titularitat de l'AMB o d'empreses vinculades, qualificats per a ús residencial i dotacional i tindran una renda limitada.
L'actuació del Ministeri a Catalunya
L'acord forma part de la signatura de pactes específics del Ministeri de Transports amb diferents administracions territorials per col·laborar en el foment de la promoció d'habitatge de lloguer assequible i social per facilitar l'accés a un habitatge digne. En aquest sentit, el ministeri va signar un altre protocol amb l'Ajuntament de Barcelona per col·laborar en la promoció de 3.614 habitatges destinats a lloguer assequible o social.
La setmana que ve, el ministeri subscriurà també cinc acords més per a la promoció d'habitatge de lloguer social o assequible en el marc del Pla Estatal d'Habitatge 2018 – 2021. En concret, es tracta d'un acord a Barcelona per a promoció de 32 habitatges; tres acords a Sitges per a la promoció de 175 habitatges, i un acord a Torrelló per a la promoció de sis habitatges.