Poques experiències haureu viscut aquest any davant del televisor que sigui tan úniques com Primal. Ara que l'any s'acaba i és temps de fer balanç, podeu estar segurs que aquesta sèrie d'animació ocupa un lloc d'honor en el meu podi particular. A les sèries d'animació se les acostuma a menystenir, considerant-les quelcom menor. No ho són. I encara menys en el cas de Primal, cosa que és evident si li doneu una oportunitat. La sèrie explica la relació entre un home de les cavernes i una tiranosaure que viuen en un món prehistòric on l'única llei és la de la supervivència. Caçar o morir de gana, córrer o ser l'àpat d'un depredador. La sèrie aconsegueix, de manera immediata, posar-te en contacte amb els teus instints més primitius. I ho fa sense ni una sola línia de diàleg. Deixant que t'envolti la natura salvatge en la que viu l'home de les cavernes. Sents les fulles sota els peus, les branquetes que es trenquen en avançar, el so del moviment de criatures petites que no pots veure, els brams d'animals de grans dimensions que sobrevolen el teu cap, la remor del riu llunyà, el vent que xiula entre els rocs. Primal t'obliga a formar part d'un entorn dur, on la natura és una enemiga permanent, i et força a abandonar convencions pròpies de la civilització a les que t'aferres quan el protagonista ha de matar un animal malferit i fràgil, per poder alimentar-se. Quan ha d'ignorar els ulls dels animals que li demanen clemència amb una mirada plena de desesperació.
Un cop de roc als ulls. Aquesta és la resposta del protagonista de Primal, encara que després no pugui deixar de pensar en el que ha fet. La sèrie aconsegueix mostrar les emocions del personatge i que sàpigues com se sent sense fer servir text. Els grunys i els crits de l'home de les cavernes i els rugits del seu company de viatge són el màxim de prop que el guió està de tenir diàlegs. En aquest sentit, i en molts d'altres, Primal suposa la confirmació del talent excepcional que el creador de la sèrie, Genndy Tartakovsky, té per la narrativa visual. A través d'imatges explicar molt bé el patiment de l'home de les cavernes, immers en un procés de dol des que, al primer episodi, perd la seva companya i els seus fills, i també el vincle que estableix amb la tiranosaure, en una situació similar. La relació passa de la defensa territorial de l'espai i els recursos de cadascú fins a l'entesa que els converteix en tàndem. Primal es capaç de convocar tota mena d'emocions. Pot ser corprenedora, impactant, trista, dolorosa i, en algun moment molt escàs, fins i tot càlida. El fet d'acompanyar els dos personatges en aquest camí sense diàlegs estreny el lligam amb ells a causa de les hores passades junts en silenci.
En la duresa d'aquest món, Primal troba espai per la brutalitat i també per la bellesa. Els dibuixos de Primal estan traçats amb línies que busquen un dinamisme constant, amb personatges movent-se d'un lloc a l'altre com fletxes o esfondrant-se-se amb la pesantor de cossos gegantins quan són derrotats. Els escenaris, rics en detalls, són el llenç on es desplega aquesta obra d'art, i no faig servir aquest concepte amb lleugeresa. El magnífic ús dels colors i de la llum dona a Primal una qualitat pictòrica inusual que destaca especialment en els moments en els que l'home de les cavernes es queda contemplatiu, devorat per la grandesa de la natura que l'envolta. Tot plegat rematat amb una banda sonora a l'alçada del context, invocant sons tribals i música electrònica. Al final del viatge (recomano mirar tots els episodis seguits) l'espectador ha baixat a les profunditats animalístiques del supervivent que porta dins i n'emergeix ressuscitat.
Primal
Creador: Genndy Tartakovsky
Temporades: 1
Plataforma: HBO