No es podia cantar victòria tan fàcilment quan el passat agost el jutge belga va denegar la extradició del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya a l’exili Lluís Puig. La Fiscalia espanyola va anunciar immediatament el seu recurs d’apel·lació contra aquesta sentència i un tribunal acaba de jutjar els fets en el Palau de Justícia de Brussel·les. “El judici ha sigut un repàs històric i polític, a més de judicial. Perquè no ens hem oblidat de nomenar els més de 2.000 catalans que hi ha immersos en causes judicials a Catalunya, pendents de la justícia” a causa del procès independentista, declarava Puig a la sortida. I recordava que, a Brussel·les, se sent “un ciutadà lliure que espera justícia i no un delinqüent perseguit”.
Lluís Puig era acompanyat a l’entrada al Palau pel president Carles Puigdemont i pels consellers a l’exili Toni Comín i Clara Ponsatí (a la sortida); el vicepresident del Parlament de Catalunya, Josep Costa, la delegada del Govern Català a Brussel·les -la també exiliada Meritxell Serret- i la consellera de cultura, Àngels Ponsa. Des de les vuit i mitja del matí i a tres graus de temperatura, familiars, amics i membres de l’ANC a Brussel·les li feien costat durant aquest nou judici. Desprès de quatre hores de judici a porta tancada, previ estudi de la documental, el tribunal anunciava que el proper 7 de gener dictarà sentència, mentre les parts anunciaven un recurs de cassació, depenent del resultat, en 24 hores.
La vista s’allargava fins a la tarda perquè, en aquest cas, no es tractava d’un jutge que coneixia la causa, sinó d’un tribunal de tres jutges als qui els venia de nou i que han tingut que llegir primer totes les al.legacions d’ambdues parts a la documental. Posteriorment, començava una vista oral en la que “s’entrava en el fons de l’assumpte des d’el Duc d’Alba fins a tots els presidents de Catalunya exiliats i executats, perquè no es pensaren que aixó era cosa d’un partit que s’ha tornat boig ara mateix”, va explicar Lluís Puig bastant content per com havia anat.
Les defenses i els fiscals anaven relatant als tres jutges l’origen d’aquesta demanda d’extradició, motiu del judici. Va ser la primera i la darrera petició del fiscal: demanar de nou l’extradició del conseller per un delicte de malversació de 200.000 euros, sense executar, pel que li demanen anys de presó.
Anunci de cassació
Els advocats de la defensa, Paul i Simon Bekaert, explicaven, en una vista que s’ha desenvolupat en flamenc amb traducció simultània, que “des del primer moment hi ha hagut una vulneració dels drets fonamentals de Puig", quan el Suprem no li va deixar que es personara a la causa oberta a Madrid amb el seu advocat. A més, també es tractava el tema de la competència del Tribunal Suprem i les qüestions prejudicials al Tribunal de Luxemburg, que han donat la raó als polítics catalans.
Bekaert anunciava també que el 7 de gener, quan els notifiquen la sentència, van a recórrer en cassació si no és favorable. De la mateixa manera s’ha expressat el fiscal, el que significa que aquesta causa pot ser molt llarga, perquè ambdues parts estan disposades a esgotar totes les vies jurisdiccionals. Es més, Josep Costa manifestava que, fins i tot, abans de la sentència, el mateix tribunal podia demanar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia europeu a Luxemburg.
El passat 7 d’agost, la Cambra del Consell va rebutjar l'execució de l’ordre europea de detenció contra l’ex conseller de Cultura de la Generalitat catalana, Lluís Puig, que demanava la seua extradició per ser jutjat a Espanya pel Tribunal Suprem. El jutge d’instrucció de la capital belga va estimar que l'autoritat espanyola que va dictar-la no era la competent per fer-ho, en referència al Tribunal Suprem. Així, estimava les al·legacions de la defensa, representada per Paul Bekaert i Gonzalo Boye, que la competència és d’un jutjat ordinari a Catalunya perquè Lluís Puig no ha sigut mai aforat, no pot ser jutjat pel Suprem i aquest no pot demanar una ordre d’extradició baix la norma europea.
L’ANC a Europa, més qüestions judicials
El mateix dijous, la Comissió Europea reconeixia davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que era competent per tramitar la Iniciativa Ciutadana (ICE) que varen presentar l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Consell per la República l’any passat i que va ser rebutjada per defecte de forma. La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i sis ciutadans de diferents nacionalitats, van presentar una iniciativa davant del govern de la Unió reclamant la democratització de les institucions espanyoles a favor dels drets de les minories. Amb aquesta, es convidava a la Comissió a presentar una “proposta d'acte jurídic de la Unió”, en relació als principis de legalitat i seguretat jurídica, independència i imparcialitat dels tribunals, separació de poders, llibertat de reunió, llibertat d'expressió, dret a eleccions lliures, dret a la llibertat i dret a la igualtat de tracte.
Al judici, que se celebrava durant tot el matí del dijous a Luxemburg, quedava palesa la manca de fonamentació per a rebutjar aquesta Iniciativa Ciutadana. La Unió Europea permet que, a través d’aquest acte jurídic, els seus ciutadans participen en la iniciativa legislativa amb uns requisits formals molt estrictes que, en aquest cas, la Comissió va entendre que no es complien. El recurs contra aquesta decisió ha quedat vist per a sentència.
És, precisament, en aquesta qüestió on aprofundien els jutges del tribunal, basant-se en l’informe del jutge ponent, T. Perišin, qui ja avançava que els objectius perseguits per la proposta de ICE consistien en “que tant la Comissió com el Parlament tinguin un acabat coneixement de la situació actual a Espanya, els seus riscos sistèmics, la manca de compliment de normes i principis rectors de el Dret de la Unió, la necessitat d'activar mecanismes que permetin ajudar a la millora de la qualitat democràtica a Espanya i, d'aquesta manera, garantir els drets i llibertats de les minories i del conjunt dels ciutadans espanyols a través de la llei i els instruments de la Unió Europea (UE)”.
La Comissió, a més, argumentava que no era competent per a tramitar una iniciativa amb aquest contingut i que li corresponia al Consell i al Parlament. L’advocat de l’ANC, Gonzalo Boye, explicava que “la jutgessa grega va entrar en el fons i va preguntar a la Comissió si era competent i si era la guardiana dels Tractats. La Comissió ha acabat per reconèixer que sí, que el contingut de la iniciativa era de la seua competència”. A més, quan va rebutjar la ICE, la Comissió no va donar cap raó, sense fonamentar jurídicament la inadmissió a tràmit.
Els set ciutadans de set països que requereix la llei per a presentar una ICE i que van presentar aquesta, titulada «Dret de la Unió, drets de les minories i democratització de les institucions espanyoles», són: Elisenda Paluzie (presidenta de l’ANC), Gérard Onesta (Président du Bureau de l'Assemblée du Conseil Régional d’Occitània i ex Vice Président del Parlement Europeu), Katarina Sundström (Suècia), Ulrich Rudolf Hoinkes (Alemanya), Mikko Karna (Finlàndia), Igor Ignac Koršič (Eslovènia) i Bart Remi Klaas Maddens (Bèlgica).
Diàleg amb Espanya
Segons el ponent, en l’origen de la proposta de ICE, figuren els fets relacionats amb el moviment a favor de la independència de Catalunya. L’ANC explica "els riscos per a l'Estat de dret a Espanya, en particular sobre els principis de legalitat i de seguretat jurídica, de la independència i imparcialitat dels tribunals, de la separació de poders, de la llibertat de reunió, de la llibertat d’expressió, del dret a les eleccions lliures, del dret a la llibertat i del dret a la igualtat de tracte”. Per últim, la ICE sol·licitava a la Comissió una “avaluació per determinar si existeixen o no hi ha indicis clars d’una amenaça sistèmica per a l’Estat de dret a Espanya i, en el seu cas, iniciant un diàleg amb aquest Estat membre”.
La Comissió va denegar el registre de la proposta de ICE perquè la convidava a presentar una proposta d’acte jurídic de la Unió i va negar que fóra competent. “Aquesta proposta d’acte jurídic mencionada ha de dirigir-se al Consell, o al Parlament i al Consell”, perquè inclouen tant el dictamen sobre l’Estat de Dret com la possible recomanació posterior a Espanya. Aquests actes no entrarien dins de l'àmbit d'aplicació de l'ICE i, per això, “estan manifestament fora de l'àmbit de competències de la Comissió”, insistia la Comissió.
Segons l’ANC, aquesta iniciativa, presenta el maig del 2019, té com a objectiu demanar a la Comissió Europea que activi els mecanismes de vigilància de riscos sistèmics per a l’estat de dret en el cas d’Espanya davant de les greus violacions de drets fonamentals. La iniciativa pretén demostrar que “aquestes vulneracions no són puntuals, sinó que són generalitzades i han sorgit arran del procés polític emancipador que viu Catalunya, que han destapat defectes i riscos sistèmics de l’Estat espanyol que vulneren drets fonamentals reconeguts al Conveni Europeu de Drets Humans i recollits al Tractat de Lisboa”.
Gonzalo Boye argumentava davant del tribunal que Espanya té un problema amb les minories nacionals com la catalana i que l’argument formal és una excusa per no entrar al fons de la qüestió. També els hi ha dit que “si es rebutja el recurs, l’Assemblea i el Consell per la República tornaran a presentar la Iniciativa en els termes que indiqui el Tribunal de Justícia de la UE, i veuran que un cop més serà rebutjada per la Comissió, i tornarem a estar davant del Tribunal amb un nou recurs en un any”, explica l’ANC en un comunicat.