La situació del català a les Illes no és gaire bona. Almenys pel que fa a l’ús social de l’idioma. És vera que, per una banda, mai tanta gent l’havia sabut fer servir, en números absoluts, i, per un altre costat, està clar que el coneixement és immensament majoritari –amb petites bosses de nou arribats que no el coneixen i que són quantitativament anecdòtiques – però també és cert que mai l’havia emprat de manera habitual un percentatge tan baix de la població. L’increment demogràfic ha portat a una substitució lingüística als carrers de Balears. En aquests moments només un de cada tres illencs usa sovint el català en la seva vida quotidiana. El president de l’Obra Cultural Balear, Josep de Luis, adverteix amb clara rotunditat a les administracions que cal implicar-se en redreçar aquesta situació.
El català avui. Han passat més quaranta anys des de la primera mesura legal a favor del català, que es decretà el 7 de setembre de 1979 –la de fer-ne a l’escola tres hores setmanals de classes– però la situació, diuen els experts, no és avui socialment bona. Sens dubte el fenomen de la immigració combinat amb la manca de resposta apropiada per part de les diferents administracions, en especial l’autonòmica, que funciona a les Illes d’ençà el 1983, explica l’arraconament social del català. En efecte, en els últims quaranta anys la població ha crescut de l’orde del 80% i les mesures que s’han pres per part del Govern balear sempre han anat a remolc de la realitat demogràfica, mai s’hi han avançat i el resultat ha estat que progressivament el català ha perdut presència a la vida quotidiana d’un nombre creixent de ciutadans. Segons la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics de les Illes Balears, publicada el 2014 i revisada el 2018, “el català ha perdut valor com a llengua habitual en favor del castellà”. Un 50% dels enquestats van identificar el castellà com a llengua habitual, mentre que només un 36,8% van considerar que era el català.
La importància del factor poblacional en l’ús social del català és innegable si s’observa l’evolució demogràfica des de més enrere de 1980. Si es fa la comparativa entre 1960 i l’actualitat, en aquests seixanta anys es veu el profund canvi: la població gairebé s’ha triplicat, ha passat de poc més de 400.000 a pràcticament 1,2 milions; fa sis dècades el català no existia a l’oficialitat però era viu al carrer, on pràcticament era l’únic idioma. Avui quasi tota la vida oficial es fa en català, però cada cop és menys present al carrer.
Des de l’Obra Cultural Balear (OCB) el seu president, Josep de Luis, alerta sobre aquest retrocés. Al seu parer també s’està produint en l’ús públic per part d'alguns responsables del PSOE i d'Unides Podem en estaments oficials . “Ens queixam i, després, notam alguna millora circumstancial però ben aviat torna’m-hi torna-hi”, explica, en conversa amb aquest setmanari. El màxim representant de l’OCB no dubta de la bona voluntat de molts polítics governamentals: “no dubtam que es fan passes, és vera que ara hem aconseguit que posin en marxa l’Oficina de Drets Lingüístics, per exemple, i tenim entès que podria ser que es blindés per llei l’ensenyament en català... no dubtam que es fan coses, no és d’això del que ens queixam, sinó del fet que la pressió demogràfica és tan gran que l’ús social és insuficient i no s’està revertint aquesta tendència”.
Per a De Luis l’exemple que donen en públic els càrrecs polítics és fonamental per ajudar a la normalització social del català i per això es mostra molt crític amb els membres de les diferents administracions que parlen habitualment en castellà o giren l’idioma. Tal i com aquest setmanari explicava recentment, membres del Govern i de l’Ajuntament de Palma, tant del PSOE com d’Unides Podem, parlen en castellà o es passen a aquest idioma si el seu interlocutor –per exemple un periodista- amb ell els parla. Es dona la circumstància que el Govern aprovà ara fa dos anys el Decret sobre l'ús de les llengües oficials a l'Administració pública de les Balears que preveu que els càrrecs públics parlin preferentment en català en públic. Una pràctica que s’incompleix sistemàticament. L’OCB ha denunciat reiteradament aquest incompliment en el si del Consell de la Llengua: “no sé les vegades que ens hem queixat i és vera que just després notam algun intent de millora però ràpidament tornam a allò mateix de sempre”, explica De Luis.
La situació és prou greu, segons el president de l’Obra. Confessa que “a vegades pareix com si José Ramón Bauzá, a pesar d’haver estat repudiat per quasi tothom, hagués aconseguit instal.lar les seves tesis” en “l’ànima” de molts polítics actuals. En aquest sentit, veu amb molta preocupació que “s’està fent creure que la llengua és un conflicte i no és vera, no ho és” però està quallant “aquest tipus de discurs” que el que fa, a la pràctica, és acovardir els actuals responsables polítics d’anar més enllà del que fan. Fa una comparativa especialment colpidora: “en els anys de Gabriel Cañellas (president del Govern, del PP, entre 1983 i 1995) estàvem millor que ara”, quan a l’ús “del català per part dels càrrecs públics” de l’Executiu. Cosa que demostra, diu, la necessitat de prendre ara mesures valentes. Que no arriben. “És vera, fan cosetes, i està bé que les facin, però no basta».I adverteix: «estam perdent la paciència».