Publicitat

Judicialització

El Suprem anul·la el tercer grau dels presos polítics

Tal com es preveia, el Tribunal Suprem ha denegat tant el tercer grau dels presos polítics catalans com també l’aplicació de l’article 100.2 de règim penitenciari, que els permetia més eixides a fora de la presó si comptaven amb un contracte de treball o si s’implicaven en tasques solidàries. L’alt tribunal espanyol considera que aquests permisos no s’adeqüen al procés de reinserció a què s’haurien de sotmetre, segons el Suprem, els presos polítics.

Per El Temps

Dolors Bassa, Carme Forcadell i Jordi Cuixart seuen al Tribunal Suprem. Agència Catalana de Notícies
Dolors Bassa, Carme Forcadell i Jordi Cuixart seuen al Tribunal Suprem | Agència Catalana de Notícies

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Nou cop judicial contra els presos polítics. Tot i que era del tot esperat, l’anul·lació del tercer grau amb què comptaven els presos independentistes, així com també la de l’article 100.2 de règim penitenciari, cau com una gerra d’aigua freda sobre els presos polítics i les famílies, que hauran de passar un altre Nadal –el quart consecutiu– separats.

La decisió afecta especialment Carme Forcadell i Dolors Bassa, que comptaven amb el tercer grau, atès que el jutjat de vigilància penitenciària ho havia mantingut malgrat la petició de la Fiscalia del Suprem. No era el cas dels presos masculins, sobre els quals el jutjat de vigilància penitenciària havia acceptat el recurs de la Fiscalia i tenien el tercer grau suspès de manera cautelar. Ara, però, el tenen suspès de manera definitiva fins que els seus casos siguen sotmesos a una nova revisió periòdica que els permeta progressar de grau penitenciari. Això ocorrerà en unes setmanes, que es podrà repetir la situació de què les juntes de presons tornen a aplicar el 100.2 o el tercer grau i que el Suprem ho torne a revocar.

Els jutges del Suprem, els mateixos que els van condemnar el 14 d’octubre de 2019, consideren que els permisos derivats de l’article 100.2 del règim penitenciari, que els permetia eixir de la presó tot i mantenir-se en segon grau si comptaven amb contracte laboral o desenvolupaven tasques solidàries, «té una falta de connexió amb el procés de reinserció». Ara, amb el segon grau novament, els presos polítics tindran 36 de permís a l'any per eixir de la presó.

 

Les interlocutòries

Per argumentar la decisió, els jutges expliquen que es necessita un període de temps més llarg per considerar l’evolució dels presos i justifiquen que cap d’ells no ha complert la meitat de la condemna, que va de nou a 13 anys de presó. Alhora, asseguren que els permisos derivats del 100-2 no es corresponen amb un tractament adreçat a la «reinserció» dels presos polítics en relació als «delictes» que van cometre. Segons el Suprem, atorgar el tercer grau a un pres sense que haja complert una quarta part de la condemna –dels presos polítics només l’han comprès Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Joaquim Forn– és excepcional i estaria lligat a «una justificació reforçada».

Les interlocutòries, en total nou, una per cada pres polític i de contingut ben similar, s’entesten a intentar deixar clar que les condemnes no estan motivades per «la persecució de la independència» per part dels presos. «Les idees de reforma, fins i tot de ruptura amb el sistema constitucional, per descomptat que no ón delictives. El pacte de convivència proclamat pel poder constituent», continua l’escrit judicial, «no persegueix el discrepant», sinó que «empara i protegeix la seua ideologia, encara que aquesta atempte contra els pilars del sistema». Per això, segons l’alt tribunal espanyol, «s’equivoca la jutge d’instància penitenciària quan deixa caure que l’estimació del recurs del Ministeri fiscal», que va sol·licitar la revocació del tercer grau i del 100.2, «implicava exigir als interns que modificaren la seua ideologia».

Segons els magistrats, l'exvicepresident Oriol Junqueras «no va ser condemnat per la seva ideologia independentista. Va ser declarat autor d'un delicte de sedició en concurs amb un delicte de malversació de fons públics en la seva modalitat agreujada, amb base en els fets declarats provats en el judici històric de la sentència» dels mateixos magistrats. A més, destaquen que «ningú compleix condemna en un centre penitenciari per les seves idees polítiques».

El tribunal indica, també, que »en la tasca d'acomodar el compliment de les penes imposades a les finalitats constitucionals que inspiren l'execució de les penes privatives de llibertat, la sentència no ha de ser permanentment reinterpretada. En els fets declarats provats i en la seva fonamentació jurídica es troben les claus per explicar la gravetat dels fets sentenciats i el seu efecte demolidor per a la convivència democràtica. La seva detinguda lectura descarta qualsevol fallida del principi de proporcionalitat».

La sala també reitera el distanciament d'algunes de les decisions adoptades per l'administració penitenciària catalana respecte del que hauria de ser l'adequat compliment de les seves funcions. «El principi de flexibilitat (...), de tanta importància per fer realitat la finalitat constitucional de resocialització del penat, no converteix a les juntes de tractament en una última instància cridada a corregir els desacords dels funcionaris que les integren amb el desenllaç d'un determinat procés (...). Tampoc permet el trasllat injustificat d'un penat a un altre centre penitenciari si aquesta decisió està estratègicament dirigida a rectificar la competència del jutge de vigilància penitenciària, fixada en atenció a l'àmbit territorial on està la presó», assenyalen els jutges, en referència velada al canvi de centre penitenciari de Forcadell.

Els òrgans administratius no són una «extravagant tercera instància»

Les interlocutòries destaquen que «l'administració penitenciària no pot distanciar-se dels principis i garanties que informen l'execució de les penes de presó imposades pels tribunals. El seu acatament de la legalitat no s'ha de fer dependre del seu grau d'identificació o desacord amb l'argumentació jurídica sobre la qual es fonamenta la condemna. En cas contrari, se subverteix el paper que la llei reserva als òrgans administratius que, d'aquesta manera, es converteixen en una extravagant tercera instància que s'arroga la tasca de fer més justa la decisió emanada dels jutges i tribunals constitucionalment cridats a l'exercici de la funció jurisdiccional. Els òrgans de l'administració penitenciària no poden buidar la resposta penal proclamada per un tribunal de justícia, sotmetent la seva sentència a una relectura que disfressa un tractament penitenciari privilegiat i, precisament per això, improcedent. La reiteració d'aquesta idea –que la sala ja ha exposat en anteriors resolucions– no hauria de resultar ja necessària».

No es pretén que reneguen de les seves conviccions polítiques

En un altre apartat de les interlocutòries, el tribunal assenyala que «no es pretén que l'intern 'renegue de les seves conviccions polítiques', senzillament perquè aquestes són alienes a la seva condemna. Sostenir que el compliment de les penes imposades en la sentència que està sent objecte d'execució» exigeix com a pressupost que l'intern «renegue de les seves conviccions polítiques», suposa aferrar-se a una línia argumental equivocada, que «no té res a veure amb el significat del compliment d'una pena privativa de llibertat en una societat democràtica». Els magistrats afegeixen que «la llibertat ideològica de qualsevol intern ha de romandre intacta i no pot ser erosionada durant el temps de compliment. El sistema penitenciari no autoritza intromissions en l'espai ideològic dels reclusos».
 

Així, de Jordi Sànchez diuen que «no pot veure agreujat el seu estatut jurídic per la seva identificació amb un projecte independentista de ruptura. Aquesta idea, expressiva d'una de les notes definitòries del sistema constitucional, hauria de ser l'eix sobre el qual es basessin les resolucions dictades per l'administració penitenciària i les emanades de l'òrgan jurisdiccional cridat a fiscalitzar-les». Així, explica que Jordi Sànchez «no ha estat condemnat per subscriure una determinada concepció política. La seva autoria es vincula als fets descrits en el 'factum' de la sentència dictada per la sala. La ruptura de les regles que delimiten el funcionament normal de qualsevol estat de dret i la promoció d'incidents violents cridats a demostrar que la competència dels jutjats i tribunals ordinaris havia d'aturar-se a les portes d'una conselleria autonòmica, són les raons que estan en la base de la condemna ara en execució». «Desfer capacitat executiva a les resolucions judicials, recorrent per a això a la incontrolada mobilització ciutadana, implica la comissió d'un delicte de sedició, amb independència de la ideologia que subscrigui l'autor d'aquesta conducta», destaca el tribunal.

 "Van dinamitar les bases de la convivència"

En la interlocutòria de Junqueras, se subratlla que «ningú compleix condemna en un centre penitenciari per les seves idees polítiques. Bona prova d'això és que el govern autonòmic de Catalunya, en l'actualitat, està presidit per un dirigent del mateix partit polític que l'intern recorrent, i, per tant, de la mateixa ideologia». «La sentència que encapçala aquesta executòria –malgrat que la seva fonamentació i abast vulguin afeblir-se mitjançant una inadmissible reinterpretació per part de l'administració penitenciària– no condemna dissidents polítics, no condemna líders independentistes. Considera autors d'un delicte de sedició i, en el present cas, d'un tipus agreujat de malversació, als que van dinamitar les bases de la convivència promovent un alçament tumultuari amb l'objectiu de demostrar que les resolucions del Tribunal Constitucional i dels jutges radicats a Catalunya ja no eren executables».

 Aplicació del 100.2 no justificada

Per justificar l'anul·lació del règim de semillibertat de l'article 100.2 del reglament penitenciari, que els permetia sortir unes hores els dies laborables per treballar, fer voluntariat o tenir cura de familiars, la sala explica que no s'ha apreciat «cap vinculació» entre l'aplicació d'aquest article i el procés de reinserció social d'aquests penats, de manera que aquest règim sigui l'adequat a la seva situació actual. «Aquesta falta de connexió entre el programa de tractament i els delictes comesos fa injustificable un règim de semillibertat».

 

La sala no posa en dubte el bon comportament dels interns, la seva actitud plenament col·laboradora amb els equips de tractament i la seva implicació respecte a la correcta assistència, rendiment i actitud de les diferents activitats. Tampoc dubten de les seves trajectòries acadèmiques i professionals prèvies a la comissió dels delictes pels quals han estat condemnats. Però, com ja van advertir els magistrats en el moment de rebutjar l'aplicació d'aquest mateix règim respecte a Carme Forcadell i altres condemnats en aquesta causa especial, «res d'això permet salvar aquesta absència absoluta d'enllaç entre el programa que es proposa i el procés de reinserció social del penat, que, com és obvi, no pot ser aliè als delictes comesos, un delicte de sedició i un delicte de malversació de fons públics en la seva modalitat agreujada», indiquen en les interlocutòries.

Els presos polítics tornaran a passar el Nadal lluny de casa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.