El Govern balear té una conselleria de Transició Ecològica, amb rang de vicepresidència, que dirigeix Juan Pedro Yllanes (Unides Podem) i assegura que fa de l’ecologisme un eix transversal de la seva gestió política. Tanmateix se li acaramullen crítiques de les organitzacions verdes que dubten, en alguns importants aspectes de la gestió governamental, d’aquesta teòrica voluntat.
D’ençà fa un any i mig diversos grups ecologistes locals, juntament amb Terraferida i el GOB (el grup verd més important de les Illes), es queixen pel que consideren «permissivitat» del Govern davant de la pressió de les empreses concessionàries de graveres. Segons aquestes associacions verdes, l’Executiu seria «comprensiu» amb un «engany» d’aquestes empreses que consisteix, en síntesi, en presentar projectes de «suposada rehabilitació» de pedreres quan, en realitat, el que es busca és «seguir explotant-les» per molts anys més.
Denúncia. En aquest sentit el grup d’activisme verd a internet Terraferida i les associacions ecologistes o polítiques locals Assemblea per Porreres, Reviure Tofla, No Toqueu sa Garrigueta Rassa i Bloc per Felanitx han denunciat -aquesta passada setmana – el que qualifiquen com «un nou boom de pedreres».
Aquestes entitats estan estudiant l'evolució de les grans graveres de Mallorca i avui han fet públics els primers resultats. A partir de fotografies adèries han fet «un recompte dels píxels que ocupen les graveres a cada una de les imatges i s'ha pogut extreure la superfície que ocupen». S'han analitzat tres graveres -la de la Serra de sa Mesquida/Montision (Porreres), Tofla (Alaró) i Can Sentes/Can Gallet (Felanitx) -, totes tres a Mallorca, que es dona la circumstància que es troben parcialment dins d'espais protegits. Doncs bé el resultat no pot ser més dessolador: «han passat de devorar una superfície de 26,3 hectàrees l'any 1984 a 118,5 hectàrees l'any 2018. Sols dins la darrera dècada 2008-2018 han consumit 20 hectàrees de territori».
La de la Serra de sa Mesquida/Montision és la més gran de Mallorca i ha passat d'ocupar, sempre segons les associacions esmentades, una superfície de 13,6 hectàrees l'any 1984 a 64,8 el 2018. «Sols en els darrers 20 anys ha doblat la superfície explotada. Havia baixat l’activitat al mínim i, de fet, va ser expedientada per explotar il·legalment la zona protegida. El 2016 presentà un Pla de Restauració que els permet explotar la cara nord de la serra. El permís obtingut autoritza l’extracció de 90.000 tones/any fins l’any 2080 i consumir 33,7 ha més de muntanya protegida. Si segueix l'extracció, haurà arribat a consumir prop de 100 hectàrees de muntanya, molt més que tot el poble de Porreres, que té 64 hectàrees d'extensió».
Pel que fa a la de Tofla/Can Negret, explotada per CEMEX, que extreu grava de la serra de Bellveure al terme municipal d'Alaró «ha passat d'ocupar 7,9 hectàrees el 1984 a 26,8 l'any 2018. El poble d'Alaró té 48 hectàrees. Ha devorat la Serra de Bellveure 42 anys i després de 2 anys inactiva, tramiten actualment un nou període d'explotació per a 82 anys. El creixement de la gravera dins l'àrea natural protegida ha estat espectacular els darrers anys i s'ha vist reactivada coincidint amb les grans obres públiques en marxa. La pedrera acumula desenes de denúncies de veïnats, del GOB i de l'ajuntament per tota classe d'irregularitats. Entre 1989 i 2018 ha triplicat la seva extensió i ha arribat a les 27 hectàrees l'any 2018».
La preocupació dels ecologistes és que aquests creixement siguin la norma. Ho temen a la vista de l'actitud de les empreses concessionàries, que demanen sense aturall nous permisos, sota l'excusa de rehabilitacions. L'últim cas conegut, recorden les associacions esmentades, és el de la pedrera d’Establiments (Palma), que podria reobrir 15 anys després de tancar. L'empresa ha demanat permís per explotar-la 30 anys més via pla de restauració. Els veïnats de la zona s’han mobilitzat i temen que la pedrera podria acollir escòries de la incineradora.
No són casos aïllats, al parer dels ecologistes. «L'evolució de moltes altres graveres a Mallorca és similar quant a creixement. De fet, cal alertar d'un nou boom de graveres dins espais protegits a Mallorca. Amb l'excusa de la restauració estan aconseguint noves concessions per seguir explotant les muntanyes durant dècades. El gran volum d'obra pública i privada dels darrers anys ha reactivat pedreres amb nul.la o baixa activitat durant els darrers anys o ha accelerat el ritme d'explotació de les ja actives. L'actitud permissiva de la Direcció General d'Indústria és preocupant: es limita a tramitar el que hi arriba, sense cap qüestionament de l’impacte de les graveres i sense prendre mesures davant els incompliments reiterats».
Per aquest grups proteccionistes «estam davant d’un nou boom d’autoritzacions per explotar pedreres per períodes de temps llarguíssims, desenes d'hectàrees que ara són encara intactes desapareixeran». Exigeixen al Govern balear «mesures per frenar el creixement urbanístic i turístic exagerat a Mallorca i redirigir la construcció cap a la rehabilitació dels centres urbans, primar la reutilització dels materials ja extrets (mineria urbana) i preservar el sòl rústic. Que les administracions utilitzin àrids, asfalt i ciment provinents de pedreres il·legals o amb desenes d'irregularitats, ja indica la manca d'interès a posar ordre a una part del sector que, tot i les legalitzacions massives, segueix massa sovint al marge de la llei».