El mes passat la Plataforma per la Llengua alertava del fet que a les Illes la situació del català és preocupant, si més no en alguns indrets, i especificava el cas d’Eivissa, on , assegurava, “només el 2,9% dels joves parla en català habitualment. Pel que fa a les famílies i l'entorn dels joves, la situació del català tampoc no és bona: només el 27,3% dels habitants d'Eivissa parla en català amb els fills”. L’entitat feia una crida a recaptar diners amb l’objectiu de difondre el català entre les famílies de l’illa: “Volem acostar la llengua catalana al jovent eivissenc de manera lúdica, propera i atractiva per mitjà de talles, seminaris virtuals i xerrades”, deia la Plataforma.
Promoció del català. El toc d’alerta de la Plataforma per la Llengua ha tingut ressò en el Consell de Formentera. El passat dimecres 25 de novembre, el plenari d'aquesta institució va aprovar la moció impulsada per la Plataforma per la Llengua i promoguda a partir de la campanya 'Som 10 milions, som una llengua', a favor de la unitat lingüística i l'ús social de la llengua pròpia. La moció va ser defensada per la consellera de política lingüística, Raquel Guasch, i va tenir el suport de l'equip de govern que conformen Gent x Formentera i PSIB-PSOE. Sa Unió de Formentera, a l'oposició, hi va votar en contra. En l'articulat del text aprovat en el Consell formenterer es reconeix la unitat de la llengua, es rebutgen els impediments normatius i administratius per a poder viure amb normalitat en català i s'insta les diferents administracions a vetllar pel compliment d'aquestes propostes i a abandonar les pràctiques de fragmentació lingüística.
El Consell d’Eivissa, governat pel PP amb el suport de Ciutadans, s’ha mantingut al marge de la campanya de promoció del català. A Menorca, per la seva banda, la situació lingüística és diferent, és l’illa on el català gaudeix de més bona salut.
A Mallorca, una illa amb zones -sobretot la de la badia de Palma- on el català presenta escàs ús social, el Consell ha posat en marxa una campanya de promoció de la llengua pròpia a través de mitjans de comunicació i xarxes socials amb l’objectiu de fomentar l’inici de les converses en català en qualsevol context. Amb l’eslògan «sempre és bon moment» s’insta a començar en català les converses, a no canviar-la quan els ciutadans catalanoparlants s’adrecen a les persones que l’estan aprenent o que no l’utilitzen habitualment.
La campanya, amb el lemes «Sempre és bon moment!» i “Per començar, en català”, feta a l’estil de les vinyetes dels còmics, recorda als catalanoparlants que la millor manera de començar una conversa és en català i que, així, serà més fàcil que es desenvolupi amb la mateixa llengua. Segons el Consell, “el 96,8% dels residents a les Illes Balears entén el català; per tant, no té sentit ni començar les converses amb por de no ser entesos ni privar els nouvinguts de la llengua de cohesió. Aquestes persones, més sovint del que pensam, se senten discriminades i excloses si no els donam l’oportunitat d’aprendre la llengua, de sentir-se plenament de la comunitat”.
Contrasta la campanya del Consell de Mallorca amb l’actitud que demostren alguns dels consellers i directors generals del Govern balear. I són dels mateixos partits els que governen les dues institucions. Entre els representants del PSIB-PSOE i d’Unides Podem a l’Executiu no és gens estrany observar –de fet és la norma en no pocs casos – com parlen sempre en castellà, com els catalanoparlants giren la llengua i, en fi, no fan cas a cap de les recomanacions de les entitats catalanistes. És encara pitjor: no fan cas a les normes que ells mateixos han aprovat. Per exemple, el desembre de 2018, just fa dos anys, el Govern presentà el 'Decret sobre l’ús de les llengües oficials en l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears' que, entre d’altres coses, preveu en el seu article 32 que «en els actes públics que tenguin lloc a les Illes Balears o a l’àmbit lingüístic català, les autoritats i els empleats públics que hi hagin d’intervenir per raó del càrrec s’han d’expressar normalment en català». Doncs bé, un dels consellers presents a la roda de premsa en que es presentà el decret, Iago Negueruela, aleshores responsable de Treball, Comerç i Indústria va fer la presentació... en castellà! Actualment Negueruela és conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, el departament de més pes polític i econòmic del Govern. I segueix expressant-se habitualment en castellà.
No és l’únic. La secretària general de Podem i consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, no diu ni una paraula, en la llengua pròpia. I en alguna ocasió, quan se li ha demanat al respecte, ha contestat que allò que importa és entendre’s, en un idioma o un altre. Tampoc és estrany que consellers catalanoparlants girin de llengua davant dels mitjans de comunicació en castellà. I el mateix passa en els nivells inferiors, a les direccions generals, tant del PSOE com d’Unides Podem.
També a d’altres institucions públiques, com és el cas de l’Ajuntament de Palma, càrrecs dels mateixos dos partits, inclòs el batlle, el socialista José Hila, parlen en castellà sempre o, com a poc, quan se'ls demana en aquest idioma.