Si la funesta fase final de l’era Trump té un arquitecte, aquest és Rudy Giuliani. En aquest acte final, l’advocat personal de Trump ha assumit el paper de Rasputin, un il·lusionista i un efectista que promet la victòria al governant mentre el palau està en flames. Des de fa setmanes, Giuliani afirma que el seu client és víctima d’una conspiració, que li han robat les eleccions. La setmana passada el jurista va explicar en roda de premsa que en alguns estats decisius s’havia produït un “frau massiu”. Mentre parlava enrabiat, li queien unes gotes de suor marrons per les temples, com si se li fongués la cara, semblava el rostre d’un actor mal maquillat d’una pel·lícula de zombis.
No era la primera vegada que no acabava de sortir bé l’escenificació de l’operació frau electoral que el president ha orquestrat amb més pena que glòria. Pocs dies després de les eleccions, Trump ja havia anunciat una compareixença del seu advocat: seria a l’hotel Four Seasons de Filadèlfia. Al final, però, Giuliani no va comparèixer al vestíbul d’un hotel de luxe, sinó davant la porta de l’empresa de jardineria Four Seasons Total Landscapping, als afores de Filadèlfia, entre un crematori i un sex shop. Mentre mig país se’n reia, Giuliani deia pestes dels demòcrates.
La presidència de Trump ha tingut moments còmics, sovint no desitjats, especialment quan el personatge principal no ha aconseguit presentar-se alhora com a heroi i com a víctima. Però el que ha passat les últimes setmanes no ha estat ni una broma ni una acció fallida de relacions públiques. Ha estat l’intent del president dels EUA de tramar un cop d’Estat amb l’objectiu de mantenir-se al càrrec contra la voluntat majoritària del poble. Abans dels comicis, Trump i el seu equip de campanya van treballar no tan sols perquè moltes ciutadanes i ciutadans no s’acostessin a les urnes i, després de la votació, no tan sols han presentat demandes en diversos estats per impugnar els resultats i declarar nuls els vots; a més, el president i els seus acòlits també han pressionat alguns republicans per forçar una majoria al col·legi electoral, l’assemblea que escollirà el president al desembre. Trump vol modelar la realitat segons la seva voluntat. Si jugant net no en té prou, recorre a mitjans tèrbols.
El més sorprenent d’això és que l’escàndol per l’intent de cop d’Estat és contingut. Potser molts observadors senzillament estan cansats del foc permanent procedent de la Casa Blanca i de les rebequeries del president, cansats també d’aquest narcisista sempre ofès que no sap encaixar una derrota. Per tant, el món es tranquil·litza pensant que aviat s’acabaran els anys de la ira, que el 20 de gener Joe Biden jurarà el càrrec i amb la seva dona Jill –i també amb els seus dos pastors alemanys Champ i Major– s’instal·larà a la Casa Blanca. Com un exorcista clement.
Però hi ha tres problemes: en primer lloc, el principal còmplice de Trump, el Partit Republicà, no es desempallegarà d’ell de seguida; en segon lloc, no desapareixeran els prop de 74 milions d’electors que han votat un home que és molt clarament incapaç d’exercir un dels càrrecs amb més poder del món; i en tercer lloc, Trump i el seu clan volen continuar formant part de l’espectacle, que és molt lucratiu.
Com qualsevol altre president, Donald Trump ha marcat el seu partit. Entre els republicans existeix el trumpisme, encara que no l’hagi inventat el mateix Trump. Aquest trumpisme beu de l’odi envers una elit d’esquerres que suposadament crea opinió en l’administració, la ciència, els mitjans i la cultura, i s’alimenta també de la propensió a les teories de la conspiració, de la creença en l’hegemonia blanca i de l’aïllacionisme mundial. Molts dels seus votants veuen en l’encara president un aliat i a vegades un exemple a seguir. El nombre de seguidors de Trump ha augmentat des del 2016; ho ha fet entre els latinos, però també entre els afroamericans i els nord-americans d’origen asiàtic. La meitat dels republicans creuen que Trump va guanyar les eleccions contra Joe Biden i que és víctima d’un frau a gran escala.
Tot això posa de manifest la fragilitat de l’estructura de l’Estat, encara que les demandes de Rudy Giuliani davant els tribunals siguin desestimades. Trump demostra que s’arriscaria a provocar una crisi constitucional per continuar al càrrec. La seva campanya contra el resultat electoral va contra el nucli de la democràcia nord-americana, és més greu que els seus anuncis de retirar els soldats nord-americans de l’Afganistan o d’indultar l’exgeneral Michael Flynn, que va mentir a l’FBI sobre els seus contactes amb Moscou. En la seva paranoide campanya final, Trump sembla que el que s’estimaria més és destruir el país sencer. Fins a començament d’aquesta setmana, el seu govern no va acostar-se una mica al nou president. Ara Joe Biden i el seu equip com a mínim poden accedir a informacions dels serveis secrets i planificar l’arribada a la Casa Blanca.
Trump no assumirà el paper del jubilat que s’està de fer comentaris sobre el seu successor, com ha estat habitual durant molt de temps al país. Està creant un nou càrrec, el de president secundari, que dirigeix un ecosistema de mitjans submisos i que es basteix un centre de poder. Probablement, milions de seguidors continuaran fent-li costat. Malgrat que s’hagi acabat la primera temporada d’aquest espectacle de Trump, el drama continuarà.
Traducció d'Arnau Figueras