La desmemoriada reprovació de Vicent Sanchis

La televisió pública catalana és material sensible: desperta sentiments contraposats d’amor i odi. Aquests dies la xarxa bull perquè els catalans s’estimen TV3, de la mateixa manera que hi ha ciutadans que la volen tancada. Amb l'escriptor Enric Vila, proper al periodista valencià, analitzem la reprovació de Vicent Sanchis al Parlament de Catalunya, produïda dijous i protagonitzada per tots els grups de l'oposició.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La diabòlica aritmètica parlamentaria ha tornat a fer efecte al Parlament de Catalunya. La coalició de Junts pel Sí s’ha quedat a soles en la defensa del nou director de TV3, nomenat el 13 de març en substitució de Jaume Peral. En el ple del passat dijous, tots els partits de l’oposició van votar a favor d’una moció que reprovava Vicent Sanchis. La votació, presentada per Catalunya Sí que es Pot, es va aprovar amb els vots dels Comuns, PP, PSC, Ciutadans i la CUP. Era l’enèsima votació que dividia el bloc independentista.

Defensant el nomenament va parlar el diputat de Junts pel Sí, Jordi Cuminal, que va qualificar la moció de “veto polític a un periodista” i com “la màxima cacicada i ingerència política que s'ha perpetrat mai al Parlament contra els mitjans públics catalans". Per la seva banda, els partits de l’oposició van criticar el perfil del periodista i la manca de consens en la decisió. Jèssica Albiach (CSQP), que va defensar la moció, reclamava una Corporació “apartidista” i al seu torn la CUP criticava la "inoportunitat" i la "manca de transparència i comunicació" amb els grups. Menys subtils van ser els partits que parlen en castellà al Parlament de Catalunya, que consideren el nou director “la joia de la corona” del Govern i un “fanàtic” nacionalista. Alhora, reclamen una TV3 més “plural” i denuncien que, a hores d'ara, actua al “dictat de l’independentisme”.

Els grups de l'oposició també van demanar la dimissió de la presidenta del consell de TV3, Núria Llorach, i van votar un tercer punt en el qual s’insta el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a reconsiderar la decisió, un fet inèdit a la cambra catalana. Tot i que per motius ben diferents, junts poden forçar aquesta pinça. Aquesta decisió del Parlament que planteja una contradicció de legitimitats entre una votació i la llei aprovada el 2007 pel Tripartit liderat per José Montilla.

Sanchis continuarà

L’endemà de la reprovació, Vicent Sanchis va reconèixer que la situació no és agradable. Ara bé, no té cap intenció de plegar i està centrat en la nova temporada de TV3. En declaracions a El Món a Rac1, comentava la paradoxa que representa reclamar uns mitjans públics sense interferència política fent pressió des del Parlament: “El partit que ara sembla que parla en nom de la gran professionalitat i pluralitat resulta que quan estava al tripartit va canviar el director general de la Corporació amb un procediment que no és el que ara preconitza.”

Per conèixer millor el perfil de Sanchis, EL TEMPS ha parlat amb un dels seus deixebles: l’escriptor Enric Vila, crític amb la manera de fer de l’aparell de l’antiga Convergència. Vila no creu que aquest fet pugui afectar el procés independentista, sinó que és un episodi més en aquesta disputa entre partits. Segons l’escriptor, es tracta d’una “guerra entre Convergència i la CUP, i l’han posada al mig”. Sobre la continuïtat de Sanchis com a director: “És molt tossut: si té il·lusió i ganes, continuarà”. Vila també pensa que Sanchis és el millor candidat per ocupar la direcció de TV3, però l’encàrrec li arriba “en el pitjor moment.”

Sala de realització de TV3//Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Vicent Sanchis ha estat director de diversos mitjans catalans, com l’Avui, Barça TV, Nació Digital, El Singular Digital i d'EL TEMPS durant els anys 80, concretament de l’abril del 1986 a l’octubre del 1988. En una segona època, del 2012 al 2016, també va ser director general d’aquest setmanari. En cap moment, els partits que van revocar Sanchis han qüestionat la seva trajectòria ni cap decisió presa al capdavant de la televisió pública, entre d’altres motius perquè no porta ni quinze dies al càrrec. Sí que critiquen, en canvi, les formes, que consideren poc recomanables per no haver informat prèviament els grups parlamentaris.

La llei del Tripartit

Des del 2007, la CCMA està regida per una llei impulsada per ERC, PSC i ICV que no obliga a comunicar els nomenaments al Parlament. Aquest mode d'actuació s'ha complert en els vuit nomenaments que s’han fet a TV3 i Catalunya Ràdio des del 2008. No debades, és el Consell de la Corporació qui té la responsabilitat de nomenar els directors. Mai fins ara, doncs, havia passat que el Parlament reprovés una decisió legal del Consell de l’Audiovisual.

Ningú nega la política de quotes del Consell de la CCMA, on tots els partits han estat representats en algun moment. Tots menys la CUP. Dels sis consellers actuals de la Corporació, la meitat tenen carnet polític. Però abans del 2012, quan eren 12 directius, 11 d’ells també tenien carnet, i alguns d'ells fins i tot havien estat diputats i portaveus de partit. És curiós com cinc ex-directius de la Corporació demanin ara la despolitització de TV3.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.