Quan a Toni Bestard i Marcos Cabotà se’ls va ocórrer la idea inicial d’I am your father, el primer que pensaren és que era una idea massa bona perquè no se li hagués acudit abans a ningú. Amb tota la legió de fans que ha acumulat la saga de Star Wars des que George Lucas en va estrenar la primera pel·lícula el 1977, com era possible que no existís cap documental sobre David Prowse, l’anònim actor que va interpretar el temible Darth Vader, el líder del Costat Fosc que s’amaga rere l’armadura i la màscara negres, la nèmesi de l’heroi Luke Skywalker?
Per sort per als dos directors mallorquins, no s’havia filmat res, sorprenentment, sobre Prowse. “Vam fer una recerca −explica Bestard− i el màxim que vam trobar van ser uns quants articles en revistes i un reportatge molt breu fet fa anys per a la televisió. Molt poca cosa, tenint en compte tot el suc que es pot treure de la història”.
Per fer I am your father, que va ser presentat en el passat Festival de Sitges i que el dia 20 de novembre va estrenar-se a les sales comercials de l’estat, Bestard i Cabotà han aprofitat que el gran públic no sap gairebé res de l’actor que va interpretar el personatge més icònic d’un film ple de personatges icònics. No s’han limitat, però, a contar la història de Prowse, un culturista que va fer alguns papers en títols de sèrie B abans de fer de malvat en la pel·lícula que va inaugurar la moda dels blockbusters. “Com que venim de la ficció −argumenten els directors−, teníem clar que no podíem contar només qui és David Prowse −això només hauria interessat als fans de la saga− i que havíem de trobar una línia argumental que enganxés qualsevol tipus d’espectador”.
Bestard i Cabotà van armar dramàticament el documental a partir de la dimensió més conflictiva de la relació de Prowse amb LucasFilm, la productora de Lucas. Si bé Prowse va ser l’actor que va estar present, des del primer dia fins a l’últim, al rodatge de La guerra de les Galàxies (1977), de L’imperi contraataca (1980) i d’El retorn del Jedi (1983), la veu de Darth Vader que se sent a les pel·lícules és la de James Earl Jones, que el va doblar durant la postproducció. Igualment, la cara de Darth Vader quan agonitza i és desemmascarat al final de la trilogia, tampoc és la de Prowse, sinó la de Nicholas Shaw, un actor més adient −segons Lucas− per raons d’edat.
“Com a fans que som”, conta Cabotà, “sentíem que havíem de restituir David Prowse al lloc que li pertoca dins la història del cinema. Vam pensar que la millor manera de fer-li justícia, el millor homenatge que li podíem retre, era tornar a filmar la mort de Darth Vader al final d’El retorn del Jedi, però ara amb David fent el seu paper”. Quan li ho van proposar −és una de les escenes més intenses del documental−, Prowse va acceptar de seguida.
Un culturista per dominar la galàxia
David Prowse va néixer l’any 1935 a la ciutat anglesa de Bristol, al si d’una família de classe baixa sense gaires recursos. De físic descomunal, va apassionar-se, d’adolescent, pel culturisme i l’halterofília. A més de participar al concurs de Mister Univers, la seva presència musculosa aviat li va obrir les portes de la televisió i el cinema. Va aparèixer, entre altres, en un episodi d’El show de Benny Hill, a La taronja mecànica de Stanley Kubrick i en diversos títols de terror de sèrie B de la productora Hammer, en què va fer de monstre de Frankenstein.
Va ser, precisament, gràcies als papers en pel·lícules de la Hammer que l’equip de càsting de LucasFilm li va posar l’ull a sobre. Inicialment, van pensar en Prowse per a dos personatges: o bé Chewbacca, el pelut bípede amb aspecte de gos antropomòrfic que és l’amic lleial de l’antiheroi Han Solo, o bé Darth Vader. A la fi, optaren perquè fes de malvat. Tal com s’explica al documental, Lucas va manar que es fes un motlle de guix a mida real del cos de Prowse, a partir del qual els dissenyadors de vestuari van crear, específicament per a ell, la indumentària de Vader.
Com tothom que participava en el rodatge −excepte, segurament, el mateix Lucas−, David Prowse pensava que Star Wars seria només un altre títol de sèrie B en la seva estrafolària filmografia. L’enorme èxit −taquilles rebentades, sis premis Oscar, legions de fans arreu del món− el va agafar totalment desprevingut. Tot i la decepció que va sentir en descobrir, la nit de l’estrena, que li havien doblat la veu −Lucas volia un accent americà i no britànic−, Prowse era feliç: era més famós del que mai havia imaginat que arribaria a ser.
El costum de Prowse de parlar obertament amb els mitjans de comunicació va ser la causa que el va portar a acabar malament amb George Lucas i LucasFilm, fins al punt que és l’únic actor de la saga que està vetat de la convenció oficial de Star Wars, que cada any aplega molts milers de fans. Al documental, Bestard i Cabotà expliquen que l’enrabiada de Lucas i el veto a Prowse tenen l’origen en una notícia publicada al Daily Mail durant el rodatge d’El retorn del Jedi. S’hi atribuïa a Prowse l’avançament de la mort de Darth Vader. Per a un cineasta secretista com Lucas, aquell spoiler era màxima traïció. “A partir de la publicació de la notícia”, diuen Bestard i Cabotà, “tot l’equip de rodatge va girar l’esquena al David. Ell ho recorda com la pitjor experiència de la seva vida”.
El veto de LucasFilm no impedeix que Prowse assisteixi cada cap de setmana a convencions de gènere fantàstic que se celebren arreu del món −cobra entre vint i trenta dòlars per cada autògraf que signa als fans−, però el fet d’haver acabat malament amb Lucas i de ser rebutjat pels responsables de Star Wars és una espina que porta clavada. En aquest sentit, un dels objectius d’I am your father és, segons Cabotà, “posar en evidència que la polèmica filtració no va sortir del Dave i fer veure a George Lucas que tot ha estat un malentès”.
Tant Bestard com Cabotà insisteixen que I am your father no és un documental contra Lucas, a qui admiren, ni contra la productora LucasFilm. “Hem intentat oferir també la versió dels fets de gent propera a Lucas, per exemple a través dels productors Gary Kurtz i Robert Watts”. En tot cas, LucasFilm no els ha donat permís per reproduir cap escena de la saga. També els ha prohibit mostrar l’escena final d’El retorn del Jedi que han tornat a filmar, aquest cop amb Prowse.
Una coincidència fantàstica
Ni Bestard ni Cabotà havien previst, quan començaren el rodatge del documental, el cop de sort que suposa per a I am your father arribar als cinemes un mes abans de l’esperat nou lliurament de Star Wars, El despertar de la força. “La nostra idea era estrenar la pel·lícula l’any passat, però tant el rodatge com la postproducció han anat enredant-se, o sigui que la coincidència és casual”. Són conscients dels avantatges tot i no estar-se de recordar que, fins l’any 2020, “hi haurà Star Wars cada any: a més de les tres noves pel·lícules, hi haurà dos spin-off relacionats amb l’univers de la saga, o sigui que el documental té temps per arrencar”, diu Bestard entre rialles.
I am your father ha estat coproduïda per Nova Televisió, Singular Audiovisual i Strange Friends −tres productores mallorquines−, es va estrenar el passat dia 20 i ja són molts els festivals de fantàstic i terror que s’hi han interessat. Bestard i Cabotà, però, aspiren a més. “Comercialment, creiem que pot funcionar millor a Anglaterra i als EUA que a Espanya”. Per això ha estat filmada gairebé íntegrament en anglès. “No depèn de nosaltres, però l’ideal seria que s’estrenés a Anglaterra, on David Prowse és molt conegut per uns anuncis de seguretat viària que va fer durant quinze anys, i que, des d’allà, fes el salt als EUA”.
Més enllà del recorregut comercial que pugui tenir, I am your father −“sóc el teu pare”, la frase més famosa dita per Darth Vader− és un documental que supura cinefília i que pretén demostrar que, “de vegades, la persona més anònima amaga la història més extraordinària”. També és un homenatge, com diuen Bestard i Cabotà, “a tots els actors que han hagut de treballar darrere una màscara i que només han pogut usar la gestualitat per crear els seus personatges”. Als crèdits finals, en surten uns quants, d’aquests actors importants però, sovint, anònims: Charles Ogle −el primer Frankenstein−, Lon Chaney −que va fer de geperut de Notre-Dame i de Fantasma de l’òpera−, Bolaji Badejo −que va fer d’Alien−, Robert Englund −el Freddy Krueger de Malson a Elm Street−... I també David Prowse, per descomptat.